L’aranya d’Àngel Guimerà arriba per primera vegada al TNC, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll. L’obra es va estrenar el passat 30 de gener a la Sala Gran i estarà en cartell:fins al 9 de març. Aquesta setmana, la funció del dijous 20 de febrer serà accessible i comptarà amb servei d’audiodescripció, subtitulació al català; bucle magnètic, so amplificat individual i una visita tàctil prèvia a l’espectacle (amb inscripció prèvia aquí).
La temporada 2024/2025 el TNC haurà programat 11 funcions accessibles d’11 espectacles diferents. Les properes funcions accessibles seran: Marie, la roja, el 20/03/25; La tercera fuga, el 15/05/25; Alícia en un món real, el 21/05/25, i Anatomia d’un suïcidi, el 05/06/25.
Coincidint amb L’aranya i fins a l’última funció, el vestíbul principal també acull Les veus de Guimerà: una vídeo instal·lació immersiva que convida a entrar i gaudir en primera persona de les paraules i el virtuosisme d’Àngel Guimerà. Dues pantalles en diàleg amb una selecció de textos de Pablo Ley i interpretats per Jan D. Casablancas, Berta Giraut, Paula Malia i Jordi Rico (intèrprets de L’aranya). Més informació de la instal·lació: aquí.
En acabar les funcions al TNC, L’aranya de Prat i Coll sortirà de gira arreu del territori. Amb la voluntat de fer arribar les produccions del TNC més enllà de Barcelona: L’aranya ja té confirmada una gira per 15 poblacions.
Sobre L’aranya:
El retrat d’una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social
Una de les grans obres de Guimerà encara per descobrir que retrata les il·lusions i els desenganys, amors i desamors, fidelitats i traïcions d’una parella: que viu sota la pressió social d’haver d’engendrar un fill. Una obra incòmoda carregada de tensions en què una botiga de queviures és l’escenari on conviuen: els desitjos més ocults i les pressions socials d’una societat tancada.
Jordi Prat i Coll, dramatúrgia i direcció de l’obra
Àngel Guimerà era homosexual. No sé per què ens costa tant encara avui dia d’admetre-ho públicament. I és també sota aquesta circumstància que escriu L’aranya, una obra que parla d’infertilitat. No en va, un altre homosexual a qui va costar força treure de l’armari escriuria anys més tard Yerma. És sota la pressió social i l’obsessió dels qui no poden tenir fills que Guimerà vertebra L’aranya i deixarà que: sota una forta asfíxia de desig i necessitat de descendència, es desenvolupi el seu drama costumista. L’original passa a Barcelona el 1908 però, per motius personals, l’he reescrit i s’esdevé a Girona el 1968; per visibilitzar gent normal, com els meus pares que, des d’una botiga i lluny de la Gauche Divine: van compartir l’ofec d’un franquisme que els feia difícil emprendre actes de llibertat.