Us reproduïm la nota que ens ha enviat l’APDC:
A partir de les dades extretes del sistema de suport a les programacions estables d’arts escèniques i música als municipis de Catalunya: programa.cat* (2014-2022), la dansa només ocupa un 4% de les contractacions; unes xifres que demostren que la seva presència a les sales d’exhibició catalanes és gairebé inexistent. Des de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya tenim la voluntat de treballar: per normalitzar la presència de la dansa i incorporar-la a la quotidianitat, per aquest motiu enguany: Celebrem el Dia Internacional de la Dansa sortint al carrer i ocupant l’espai públic.
La dansa és vida. I com a recurs essencial per a la vida el portem a espais quotidians com: una escola, un mercat, el carrer… El dia 29 d’abril, efemèride del DID, serem a les 4 províncies catalanes; fent que la dansa tingui més presència al dia a dia, a les sales d’exhibició; i a qualsevol procés estratègic de política cultural de país.
A les 9.30h del matí, el Camp de Tarragona es llevarà gaudint de la dansa i el moviment a les escoles: La Ginesta, Torreforta, El Miracle i EADT. De la mà de l’Espai Evohé, infants, nens i joves experimentaran les seves habilitats creatives; utilitzant el seu cos com a principal instrument. Serà el resultat d’unes sessions amb les que han pogut observar, jugar, explorar i crear mitjançant la música; el moviment, el traç i l’expressió corporal.
A les 13h, el Mercat de Sant Antoni de Barcelona esdevindrà l’escenari de Plata; una peça que intervé en espais no convencionals de trànsit i que reivindica l’espai públic com a espai de tots. Recentment guanyadora dels Premis de la Crítica, aquesta proposta buscarà contagiar a partir del moviment i el cos; i provocar una experiència artística col·lectiva, de la mà d’un nombrós equip artístic dirigit pel col·lectiu Big Bouncers.
A les 17.30h serem a Lleida, concretament al Centre d’Art La Panera, on al voltant de la dansa reflexionarem sobre el desconcert emocional; viscut després de la pandèmia i mostrarem la màgia de compartir dansa amb la peça Human21. Posteriorment, se’ns conduirà a un exercici i acció ballada conjunta per compartir el moviment de forma col·lectiva.
Finalment acabarem la jornada al centre de Girona, concretament a les 19h. al Pont de Pedra, el nexe entre el casc antic i la ciutat nova. Un nexe que la companyia La mujer del carnicero omplirà de ritmes; de moviment i de gent de totes les edats i realitats en una acció participativa que mostrarà: com la dansa pot ser un potent motor de canvi i diversitat.
En aquestes 4 accions llegirem un manifest que ens representa a totes; i que enguany ha signat l’entitat empordanesa de referència en la dinamització de la dansa i el moviment, AGITART. Un manifest que reclama espais on poder ballar, on fer comunitat, educar, participar, actuar i desenvolupar dignament l’ofici. Demanem plegades a les institucions que garanteixin la sostenibilitat, l’accés i la participació d’aquest llenguatge artístic. Podeu llegir el manifest en aquest enllaç.
D’altra banda, com en anteriors edicions, volem recopilar el major nombre d’activitats arreu de Catalunya; per fer difusió d’aquesta gran festa de la dansa. Per això estem demanant que tots els centres, entitats, escoles o municipis que celebrin el Dia Internacional de la Dansa: s’apuntin a l’Agenda de la Dansa que es podrà consultar en el següent enllaç.
* Dades extretes del període 2014-2022 del programa d’ajuda a la contractació de dansa als municipis de tot Catalunya, (programa.cat). Només un 4% del total de les programacions és dansa, mentre que el teatre té un 59,2, circ un 10,2%; i música un 26,7%. La demarcació de Barcelona té un 5,8% dedicat a la dansa, sent l’àrea on més contractacions hi ha; mentre que Tarragona, amb un 3,2%, és a la cua. Això vol dir que durant tot el 2022 a la província de Tarragona; només es van programar a través del sistema d’ajudes públic programa.cat 7 espectacles de dansa de 216 programats.
La cooperativa empordanesa de referència en la dinamització de la dansa i el moviment, AGITART, signa el manifest d’enguany, que demana més espais per la dansa. Us el reproduïm:
UN LLOC DE TROBADA. Manifest
Si tu ets aquí, a aquesta hora i en aquest lloc, és perquè hi ha alguna cosa dins teu que t’ha empès a sortir, a moure’t. Si jo soc aquí, a aquesta hora i en aquest lloc, és perquè hi ha alguna cosa dins meu que m’ha empès a sortir, a moure’m.
Tu,
que amb la mirada veus com el meu cos es mou per l’espai.
Jo
que amb el meu cos, sento com balla
la teva mirada.
Aquest és el nostre lloc comú: el cos. Aquest cos és el primer espai per a la dansa. Un cos present, ja és un cos que balla. La dansa és la pulsió de vida que ens mou mentre respirem, pensem, existim. La dansa és l’espai que necessitem habitar i cuidar perquè el cos segueixi sent un lloc de trobada.
Llavors, per què sentim que la dansa ens manca? Com és que no ocupa tots els espais que hauria d’ocupar? Com podem construir una xarxa de mirades i de cossos que en la seva particularitat són una comunitat?
Ens preguntem quin és l’espai per la dansa quan ens sentim pertorbades pels conflictes que hi ha al món, o quan no respectem els cossos que ens envolten. Ens preguntem també si hi haurà lloc en aquesta nova forma per poder-hi posar el cor, el peu, la llengua, la mà, el pensament, el genoll o la galta. Veiem un paisatge artístic que manca molt sovint de recursos econòmics, d’espais i de compromís. Ens agradaria revisar els escenaris, les programacions, la precarietat laboral i l’educació per cuidar aquesta terra fèrtil inscrita en el gaudi de ballar-nos juntes. No només per l’art, sinó també pel benestar personal i col·lectiu.
Pronunciem aquest manifest com a gest generador d’ESPAI (un espai de tot tipus). ESPAI per ballar, ESPAI per la comunitat, ESPAI per les cures, ESPAI per l’ofici, ESPAI de creació que permeti un temps més llarg, que doni opció a les artistes per provar, equivocar-se i seguir creixent, ESPAI per poder ser programades allà a on encara no arriba la dansa, ESPAI per poder participar de forma oberta, ESPAI per parlar de la dansa i ESPAI per procurar que s’eduqui des del cos, l’empatia i el respecte.
Un ESPAI obert i ample, sense condicionants, sense obstacles. Volem que la dansa pugui expandir-se per totes les àrees compartides i íntimes de la nostra vida.
La dansa no pot viure alienada del moment actual, en un context a on les llibertats són qüestionades, un moment on la terra i el temps s’esgota, un moment de conflictes armats, genocidis i guerres. Per això aprofitem aquest manifest com a lloc de trobada, com un gest accionador de canvi i també de reflexió compartida. Conscients de l’espai heredat i del camí recorregut fins ara, ens projectem cap al relleu i el canvi a noves formes d’organització del sector cultural i artístic de la dansa. Prenem aquest moment doncs, com un moment nutritiu, ja que ens permet prendre l’experiència de les persones precedents i ajudar a impulsar aquelles que comencen. Malgrat la inseguretat que creen els moments de canvi i que pretenen sortir de la precarietat, ens sentim amb il·lusió i ganes, perquè veiem que la dansa habita en tots els cossos i ens recolza una energia col·lectiva per seguir endavant.
Ens sentim encoratjades i volem transmetre-ho a les institucions, perquè són elles les que tenen el deure de garantir la sostenibilitat, l’accés i la participació d’aquest llenguatge artístic. La responsabilitat de totes les persones que ens dediquem a la dansa, és seguir cooperant i insuflant oxigen als pulmons d’aquest sector, per seguir creant, coreografiant, ballant, coordinant, formant, programant, produint, mediant, acompanyant.
La dansa és teixit, conglomerat i xarxa. Teixit de sector, conglomerat de disciplines i xarxa de professionals interconnectades per sostenir una estructura. La dansa és un lloc i com a tal hem d’habitar-lo i cuidar-lo perquè continuï sent un refugi i un trampolí.
Teixit som les que estem aquí, les que no hi som, les que no hi podem ser i les que hem d’arribar. Totes tenim un cos, una veu i un pensament que ens pot impulsar a ballar.