El Teatre Auditori de Sant Cugat ofereix els dies 29 i 30 de març dues úniques funcions de Electra, la primera proposta d’obra argumental completa del Ballet Nacional de España des de que el dirigeix Antonio Najarro (septembre del 2011) i la que ha generat més controvèrsia. Malgrat això, l’espectacle, que es va estrenar el desembre del 2017, ha obtingut un èxit rotund i es troba actualment en gira per tot l’Estat. Ha estat premiat i aplaudit al darrer festival de Mèrida aquest estiu. Compta amb la coreografia d’un dels creadors més destacats del moment, Antonio Ruz (Premio Nacional de Creación 2018), amb la col·laboració coreogràfica de Olga Pericet, “referent de la renovació del flamenco”; escenografia de Paco Azorín, vestuari de Rosa García Andujar i música en directe de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Manuel Coves. S’atura a Sant Cugat en el context de la Quinzena Metropolitana.
Electra ofereix visceralitat i bellesa estètica, un modern camí creatiu per mostrar una Espanya rural profunda del segle XX. Una història de destinació i venjança, de sang condemnada i recerca de la llibertat. Vanguardia, mitologia i tradició marquen el caràcter d’aquesta versió del BNE, que ha sorprès a tots els espectadors que l’han pogut veure.
Antonio Najarro ha explicat en roda de premsa que “conjuga la dansa més actual amb la tradició del nostre imaginari popular, la nostra mitologia, el flamenc i la dansa espanyola. Potser no agrada als més puristes del flamenco per la combinació de la tradició amb elements de dansa contemporània, però ho he volgut unir per nodrir-nos.” I afegeix: “Perquè nodrir els ballarins d’un llenguatge diferent al que solen representar els artistes del BNE -escola bolera, estilitzada o folklore espanyol- ha estat un pas molt positiu per incorporar llenguatges nous i fer encara més grans els artistes de la companyia.”
Electra significa una experiència humana i sensorial en què moviment, espai, llum, música i veu conformen un espectacle total i innovador. Najarro està convençut que”el caràcter contemporani d’aquest ballet es dóna la mà amb una gran dosi de flamenc i dansa espanyola, sota un prisma d’avantaguarda estilística. Potser m’equivoco, però penso que el camí a seguir és buscar la confluència i la unió de diferents estils.”
L’ARGUMENT
Alberto Conejero, que signa la dramatúrgia i les lletres, ens ho explica així:
Després d’assassinar el seu espòs Agamèmnon -que abans s’havia vist obligat a sacrificar la seva filla Ifigènia-, la reina Clitemnestra casa Electra, la seva altra filla, amb un humil pastor. Així pretén evitar que la noia tingui descendència noble. No obstant això, el pagès, de bon cor, no ha consumat el matrimoni amb la noia en saber-se no correspost. El seu únic afany és allunyar Electra dels pensaments ombrívols que la persegueixen. Quan visita la tomba del seu pare, Electra es retroba amb el seu germà Orestes, que ha tornat de l’exili. Els dos germans acorden venjar la mort del pare assassinant la seva mare i Egist, el seu amant. Electra és una història de fantasmes familiars, de velles querelles, d’absències ingovernables. Un mite que continua enlluernant-nos per la seva força i la seva universalitat.
Alberto Conejero, dramaturg
“És una desfilada de paisatges emocionals. Hi ha amor, desamor, ira, fúria, venjança… I tots dins plegats retraten la quantitat d’estats d’ànim que pateix un sol personatge”, continua Najarro.
Paco Azorín ha dissenyat una escenografia molt neta i abstracta, amb fustes que es van transformant en els diversos elements d’una casa rural. “El terra ha estat complicat perquè han de ballar amb claus, ja que també ballen claqué. Però he de dir que el dissenyador ha fet un disseny rigorosament perquè respiri el que el coreògraf ha volgut.” Pel que fa al vestuari: “És senzill, et transporta a la Espanya rural… Però cada persona porta un petit detall aparentment imperceptible, però que li donen personalitat.” També es pot transformar en diferents dissenys.
Inmaculada Salomón, que interpreta el personatge d’Electra, està molt contenta amb el repte interpretatiu que se’ls va plantejar. “Entrar al contemporani és un repte al·lucinant. I confesso que no m’ho pensava però m’hi he trobat còmoda. En general, tot el procés ha significat un creixement professional per a mi i crec que per a molts. Efectivament, ens hem nodrit.” diu.
El Teatre-Auditori i el Ballet Nacional de España ofereixen la possibilitat d’assistir a un assaig obert de l’espectacle, aquest mateix divendres, dia de l’estrena “per apropar la dansa al gran públic”. L’oferiment s’ha consensuat amb la companyia, que ja en té l’hàbit: “Ja durant la creació convidàvem el públic als assaigs. Els encanta venir, tant al teatre com a la seu del BNE. Ens fan preguntes de tota mena, com rellisquen els actors, el perquè de la il·luminació… és molt interessant!”
SOBRE ANTONIO NAJARRO
Ballarí i coreògraf, format pels més prestigiosos mestres de dansa en tots els estils. Matrícula d’Honor en Dansa Espanyola al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid. Com a Primer Ballarí ha interpretat coreografies dels mestres Rafael Aguilar, Antonio Gades, Alberto Lorca, Mariemma, José Antonio Ruiz i José Granero, entre d’altres. Crea la seva pròpia companyia el 2002. El 2011 és nomenat Director del BNE, Companyia que dirigeix fins al dia d’avui.
Al llarg de la seva carrera, Antonio Najarro ha rebut multitud de guardons, entre ells el Premio Leyenda de la Danza 2018; Premio Fuera de Serie 2017 a la categoría de Dansa; Premio Nacional “Cultura Viva” 2017; el Premio Actúa de Danza, Fundación AISGE, 2016; Zapatilla de Plata 2016 de Indanza per la seva trajectòria i dedicació en difondre la dansa espanyola, el Pre· mio de Cultura 2013 de la Comunidad de Ma· drid en la modalitat de Dansa o el Premio MAX de las Artes Escénicas 2010 al Millor Intèrpret de Dansa Masculí.
SOBRE ANTONIO RUZ
Coreògraf i ballarí independent, Antonio Ruz és actualment, i des de fa anys, un dels creadors més destacats de la dansa al nostre país. El seu discurs, desenvolupat al capdavant de la seva pròpia companyia fundada al 2009, o amb col·laboracions per a prestigioses companyies nacionals i internacionals, com ara l’alemanya Sasha Waltz & Guests, se sustenta en un marcat interès pel caràcter més obert de la dansa. Una obertura que és fruit, tant d’una àmplia formació com del desenvolupament de la seva homilia creativa, emmarcada en la dansa con· temporània, però també en la dansa espanyola i el flamenc i en la trobada d’ambdues. Entre els guardons que marquen la seva trajectòria, hi fi· gura el Premi “Ojo Crítico” 2013, amb el qual RTVE en va concedir un, per primera vegada, a la categoria de dansa. Antonio Ruz va ser distingit, el 2018, amb el Premio Nacional de Danza en la categoria de Creació.
SOBRE BNE
El Ballet Nacional de España (BNE), dirigit per Antonio Najarro des de setembre de 2011 i que l’any passat va complir 40 anys, és en l’actualitat el major exponent de la dansa espanyola, mostrant tots els estils de ball del país, en destacats teatres de tot el món, a través de diferents espectacles que abasten tradició i avantguarda, escola bolera, dansa clàssica espanyola, folklore i flamenc a Suite Sevilla, Ángeles Caídos, Ritmos, Sorolla, Alento y Zaguán, Clásicos de la danza española, Bolero, etc. Electra, la seva darrera producció és una història de fantasmes familiars, de velles querelles, d’absències ingovernables. Un mite que segueix enlluernant per la seva força i la seva universalitat.