El CC Terrassa acull l’estrena absoluta de ‘El Rèquiem de Mozart’ 

10.07.2019

Author

Després de l’èxit de Carmina Burana la temporada passada, El Centre Cultural Terrassa presenta El Rèquiem de Mozart, de Crea Dance Company by Maria Rovira, un gran espectacle amb més de 120 artistes a escena, un elenc d’excel·lents ballarins i música en directe amb més de 80 cantants en el cor, 32 músics i 12 ballarins. Es podrà veure els dies 19 i 20 d’octubre.  

El Rèquiem de Mozart és un homenatge al concepte de justícia amb el qual hem de viure. Tots podem ser lliures i tenir una relació privada i personal amb cadascuna de les religions que hi ha al món. Maria Rovira porta a escena una dansa plena d’al·legories a la vida, la mort i la injustícia dels jutges. A través d’una dansa hipnòtica i energètica, la coreògrafa fusiona diferents estils i diferents cultures: danses antigues barroques, africanes, budistes, indígenes, àrabs … Tot inspirant-se en el món que envolta aquests sentiments comuns a tota la humanitat des de fa segles.

Maria Rovira aplica el seu ball a la cultura espiritual i religiosa del món actual. Tots els conceptes dels textos El Rèquiem de Mozart estan escrits l’any 1790, però són de rigorosa actualitat. La coreografia partirà d’una dansa religiosa, espiritual, de diferents estils i de diferents cultures. Portarà totes aquestes danses al seu estil, utilitzant el que ha investigat de cada tipus de dansa i moviment.

L’obra s’inicia amb danses antigues i religioses, un ball astronòmic creat pels egipcis i després imitat pels grecs, que es va reduir a una representació dels passos ben mesurats i figures molt relacionades amb el moviment dels astres. Les danses africanes, que en aquest cas són la terra i el cel. Les danses budistes, que tracten de ser les danses interiors de poc moviment i que alhora remou els sentiments. Les danses indígenes, que ens traslladen a un camí en el que porta a la gent que s’està morint cap a l’altra vida. I finalment el moviment de les danses àrabs, que giren al voltant del món i que opten per un moviment estable, però que a la vegada, volen volar, alliberar-se i després marxar.

La coreògafa  segueix aprofundint en la investigació i això es materialitza en l’estil de dansa moderna de la companyia.

MARIA ROVIRA I LA CREA DANCE FOUNDATION
Maria Rovira,
la reconeguda coreògrafa internacional que ha passat els últims anys treballant a l’estranger, des de fa dos anys s’ha involucrat en la CREA DANCE FOUNDATION, que ja és una realitat i que es presentarà properament.

Maria Rovira s’ha format en dansa clàssica, contemporània i flamenc. Va començar els seus estudis de dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va estudiar dansa contemporània al Conservatori Internacional de la Dansa de París i a l’escola de Merce Cunningham i Martha Graham a Nova York. També va estudiar a la Folwang Shule a Essen amb Pina Bausch.

El 1985, Rovira crea a Mataró (Barcelona) Trànsit Dansa, una de les companyies pioneres en la dansa moderna a Espanya amb repercussió internacional. El 1998 se li va concedir el Premi Nacional de Dansa per la seva gran trajectòria artística nacional i internacional. L’any 2012 es converteix en la directora artística del Ballet Folklòric d’Antioquia a Medellín (Colòmbia).

A més de les creacions de Transit Dansa, Rovira ho combina com a coreògrafa independent que l’ha portat a treballar en diverses companyies internacionals com el Ballet Hispànic de Nova York, el Ballet Nacional de Cuba, el Ballet Nacional d’Uruguai, el Ballet Nou Món de Caracas, la companyia Els del Medium de Costa Rica, el Ballet Nacional del Paraguai, el Ballet Concert de Puerto Rico, la companyia Nacional de Dansa de Puerto Rico, la companyia Maximiliano Guerra d’Argentina, la Bauhaus, el Ballet de l’Òpera de Dessau , el Ballet de Magedemburg i l’American Dance Festival.

Durant els darrers anys ha creat múltiples coreografies per a la companyia de Carlos Acosta i ha coreografiat la pel·lícula Yuli, que es va presentar l’edició passada al festival de Sant Sebastià, amb gran èxit de crítica i públic i que està basada en la vida d’Acosta, amb direcció de Icíar Bollaín. També amb la companyia Acosta Dansa i els seus nous ballarins de Barcelona va tirar endavant la producció d’un fragment de El salt de Nijinsky per al Festival Grec, on va obtenir un gran èxit i se li va concedir la millor crítica de dansa de l’any 2017.

Author