La 33a edició del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, se celebrarà del 26 de juliol al 4 d’agost; i desplegarà més d’una trentena de propostes artístiques que tindran com a escenari les Valls d’Àneu; entès com a riquesa patrimonial del propi festival.
En l’edició de 2024, el Dansàneu manté el compromís al voltant dels eixos temàtics de dansa, música i patrimoni. Enguany hi suma un eix específic centrat en la llengua, que ara i més que mai està al centre de: la conversa indefugible entre els territoris de parla catalana; així com la commemoració del 600 aniversari del text sobre la bruixeria més antic d’Europa; que és originari de les Valls d’Àneu.
“Hem convidat un estol d’artistes extraordinaris i provinents d’arreu del territori. Molt singularment, de les Illes Balears i del País Valencià, en un exercici de mà estesa entre germans: en uns moments d’urgència en relació a allò que considerem central en la vida de les persones: l’exercici ple dels seus drets culturals, que són també els drets lingüístics”; assenyala la directora del Dansàneu, Rut Martínez.
Pel que fa al format de la programació, es manté la fórmula de repartir les propostes artístiques en: tres franges horàries, una de matí, una de tarda i una de nit; per facilitar que el públic pugui assistir a tot, defugint les presses i les massificacions atès que els espectacles són: principalment de format petit i mitjà i tenen lloc en espais exclusius, d’aforament reduït.
El fet que prop de la meitat de les propostes siguin gratuïtes és també una mostra de la voluntat que: el Dansàneu sigui un espai de trobada obert a tot tipus de públics, amb ganes de descobrir: nous talents i maneres de transformar un territori singular com són les Valls d’Àneu a través de la cultura.
Línies de programació
La dansa continua sent la gran aposta del Dansàneu i enguany s’hi veurà representada amb les actuacions de: la companyia de Magdalena Garzón, Núria Guiu i Sònia Gómez, IT Dansa (cos de ball sencer), Montse Colomé,; Víctor i Raúl Pérez Armero, Kukai Dantza & Brodas Bros, Mal Pelo, Inka Romaní, Lara Brown; l’Esbart Català de Dansaires i alumnes de l’Oriol Martorell, Sol Picó, Anna Hierro i Raquel Gualtero.
En el vessant estrictament musical, trobem propostes diverses de la mà del Cor Jove Nacional de Catalunya i Arnau Obiols; (en la producció inaugural, al costat d’IT Dansa), Joan Isaac, Alidé Sans, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi; Trio Fortuny (fent tàndem amb Mal Pelo), Marala, La Ludwing Band, Joan Miquel Oliver, la Barcelona Art Orchestra; i la Rufaca Folk Jazz Orchestra, entre d’altres.
Pel que fa a patrimoni, que s’entén de maneres molt diverses des del context aneuenc (monumental, natural, immaterial…), enguany el festival es focalitza en episodis clau de la memòria col·lectiva pirinenca com és el 80è aniversari de la invasió maqui (amb un episodi molt cruent a Alós d’Isil/Alt Àneu); o el 50è aniversari de l’assassinat del jove Salvador Puig Antich.
L’eix de llengua, un dels més destacables d’aquesta edició, reivindica el valor de la parla comuna entre: País Valencià, Principat i Illes Balears. D’aquí que sigui l’edició amb més presència que mai de propostes amb marca Països Catalans, com ara Maria Hein (Mallorca); Júlia Colom (Mallorca), Anna Ferrer (Menorca), Pau Alabajos (País Valencià), Inka Romaní (País Valencià) o bé Joan Miquel Oliver (Mallorca); i Magdalena Garzón (Mallorca).
Restitució de la memòria de les dones
Per últim, però no menys important, cal destacar que el 2024 coincideix amb el 600 aniversari de la: llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, inclosa dins el llibre de Privilegis i Ordinacions de les Valls d’Àneu. El Festival Dansàneu es fa ressò d’aquesta commemoració; impulsada des del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i la Universitat de Barcelona. I és per això que inclou una sèrie d’iniciatives i activitats que volen reconèixer: la singularitat històrica i el pes jurídic d’aquest text aneuenc, així com restituir la memòria de les dones: que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió.
En el marc del festival es presenta l’exposició ‘Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals’, comissariada per la periodista Ivet Eroles, que vol ser un recorregut per: l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat.
A banda, es presenten quatre espectacles que s’inscriuen en aquesta temàtica i que són Supermedium; (de manera prèvia a la celebració del festival i coincidint amb el congrés internacional sobre cacera de bruixes; que impulsa la Universitat de Barcelona), un espectacle de Núria Guiu i Ingri Fiksdal produït pel Mercat de les Flors; la producció inaugural del festival, Biterna, amb el cos de ball sencer d‘IT Dansa, Jove companyia de l’Institut del Teatre; (Catherine Allard, directora); el Cor Jove Nacional de Catalunya (Mireia Barrera, directora), Arnau Obiols i Aleix Martínez (coreògraf convidat).
També en el context del Dansàneu s’avançarà la producció Vosaltres, les bruixes, una lectura de l’obra: que forma part de la temporada 2024/2025 del Teatre Nacional de Catalunya. Amb text de l’autor andorrà Jan Vilanova i direcció d’Alícia Gorina, la lectura anirà a càrrec de les actrius: Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati.
Encara dins l’apartat de bruixeria situem Les filles de Lilit, que és l’espectacle de cloenda del 33è. Dansàneu, i es tracta d’una producció del propi festival en col·laboració amb el festival Clàssics i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb curadoria de textos a càrrec de: l’escriptora i traductora Carlota Gurt, visió escènica de Sol Picó, i les coreògrafes i ballarines Anna Hierro, Raquel Gualtero; Sònia Gómez i la pròpia Sol Picó. La música també és original i anirà a càrrec de la Barcelona Art Orchestra; (composicions de Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez). Amb la seva estrena, el diumenge 4 d’agost a Borén (Alt Àneu), el festival tancarà 10 dies complets d’activitat: a l’espera de replicar-ne la seva representació el 4 de desembre vinent, a Barcelona (CCCB).
Entrades a la venda
Les entrades per als espectacles de pagament s’han posat a la venda aquest mateix dijous al web dansaneu.cat , amb preus que van dels 12 als 25 euros i que inclou descomptes de més del 30% per a: la compra anticipada (i del 50% per als socis i sòcies del Consell Cultural de les Valls d’Àneu). Els responsables del Dansàneu recorden que els aforaments del festival continuaran essent mitjans i petits; per garantir una experiència cultural pròxima i de qualitat.
SOBRE EL DANSÀNEU
El Dansàneu és hereu de l’escola d’estiu de formació en dansa tradicional fundada l’any 1992; i liderada durant més de dues dècades pel ballarí i coreògraf Joan Serra. Es va refundar l’any 2015 en l’actual FESTIVAL DE CULTURES DEL PIRINEU; un projecte obert al públic de totes les edats que posa en valor la riquesa patrimonial i natural de: les Valls d’Àneu i la marida amb una proposta cultural diversa que es vertebra a partir de la dansa; i de la música d’alta qualitat i mescla les propostes més contemporànies i l’incentiu a la nova creació amb: la cultura d’arrel.
L’actual Dansàneu s’endevina un projecte TRANSPIRINENC que, amb la dansa com a epicentre, incorpora els atractius de disciplines artístiques; culturals, socials i econòmiques ja presents al territori i que redimensionen el concepte de festival estiuenc.
El Dansàneu és un projecte organitzat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb el suport del Departament de Cultura; el Departament de Territori (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran); el Departament d’Igualtat i Feminismes (Institut Català de les Dones), el Departament de Justícia, Drets i Memòria, la Diputació de Lleida: (Institut d’Estudis Ilerdencs), així com dels Ajuntaments d’Esterri d’Àneu, l’Alt Àneu (EMD d’Isil i Alós i Sorpe); Espot i la Guingueta d’Àneu, la Mancomunitat de Municipis de les Valls d’Àneu i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
L’edició de 2024 consolida el patrocini d’ENDESA; i igualment suma el suport de diferents agents de dins i fora del territori com: la Fundació Planes Corts i les empreses Plus Fresc, Cervós, Roc Roi i el celler Castell d’Encús.