El Temporada Alta ens porta ja per vuitena vegada el prestigiós director lituà Oskaras Korsunovas, aquest com amb l’espectacle Vestuvés (Casament), una versió d’El casament dels petits burgesos, de Bertold Brecht. L’espectacle es podrà veure únicament demà, dia 1, a El Canal, a les 18 h i a les 21 h.
L’amor del Festival envers Korsunovas és compartit, perquè ha dit: “Ens agrada molt tornar a Girona i al Temporada Alta. Ja ens hi hem acostumat! I a més, notem que ens aprecien, tenim unes trobades excel·lents amb els espectadors. Valorem el públic d’aquí com a molt entès i exigent. Per tant… no podem baixar el llistó!” Amb aquestes floretes ens ha rebut Korsunovas aquest matí en roda de premsa, acompanyat per Narcís Puig, adjunt a la direcció artística.
Korsunovas està content també perquè “aquesta vegada l’espectacle està fet íntegrament per actors joves i hi han posat molta creativitat. Han entès bé els personatges”, assegura. Si Brecht va escriure una farsa cruel envers els petits burgesos, aquesta versió ha volgut anar més enllà i criticar també la pèrdua de les tradicions i la deformació dels rituals sagrats en favor d’una modernitat sense pes específic. Tot gira a l’entorn d’una núvia que es casa embarassada perquè el nuvi ha volgut fer ell mateix la taula del casament en comptes d’anar-la a comprar feta a Ikea. I s’hi passa més de cinc mesos: “Aquesta situació marca que va passant el temps i la panxa va creixent. La núvia ho vol amagar i això fa que el casament sigui absurd, segons la mirada dels burgesos. De fet, el casament ja és absurd estigui o no embarassada…”, apunta el director. I continúa: “Ve a dir que, actualment, si no compres una taula a Ikea et passarà una desgràcia, perquè trigaràs tant en fer-la que la panxa creixerà i en sortiràs rebutjat de la societat. O compres a Ikea o ets fora del sistema. L’obra va d’això!”
La creació de l’espectacle s’ha basat en bona part a la improvisació d’aquests actors joves: “Ha sortit molta improvisació sobre fets polítics i socials actuals. I continua sortint perquè el món canvia constantment, el que fa que cap funció sigui igual del tot.” És, doncs, una proposta oberta a l’espectador diferent cada vegada.
LA PÈRDUA DELS COSTUMS
Sobre la pèrdua dels costums, explica que “A Lituània, 100 anys enrere se celebraven els casaments amb elements sacres. Avui ja han desaparegut, i volem mostrar com el pas del temps ha portat una mena de desordre a les celebracions.” Opina que la societat ja no és capaç de respondre a preguntes existencials, que han perdut aquesta essència i que s’han inventat activitats estranyes “i és el que mostrem. Els casaments, enterraments i altres celebracions ancestrals ja no es fan com abans. Totes les tradicions antigues lituanes han desaparegut i s’han convertit en estupideses modernes. Trobem greu que les essències d’aquestes festes que són claus hagin desaparegut. És per això que ens centrem en els costums d’avui en dia, però senyalant que les coses sacres encara importen.” Diu que a la taula del casament conflueixen moltes generacions que “com que no tenen els mateixos valors, no s’entenen” i han de parlar de temes actuals com Ikea, Leonardo Di Caprio, Paulo Coelho o el teatre lituà. “De fet, mostra també un enfrontament entre generacions.”
Korsunovas ha explicat que a Lituània “estan enamorats de l’espectacle! Accepten molt bé la crítica i n’hi ha que han vingut més d’una vegada. Espero que aquí també s’accepti! L’hem fet més de 100 vegades i ha anat bé. Hi ha moltes escenes lituanes que només entenen els lituans.” I ha posat l’exemple que un lituà que viu a Noruega, quan la va veure a Lituània va dir: “És com ens casem a Noruega!” És una paradoxa “perquè són lituans emigrats, que viuen en comunitats molt tancades i ho fan molt seu. Fins oblidar que ja era al seu orígen!”
Admet, però, que també “es mostren coses universals. Hi ha trets de societats globalitzades i no només els polítics. Viatgem bastant i a cada lloc hi ha molta improvisació. I tothom s’ho passa bé, hi ha molt d’humor i, sobretot, molt d’amor!”
Al programa de mà apareix aquest missatge:
El director n’ha dit:
“És, abans que res, una comèdia meravellosa que fa que nosaltres i les persones que ens estimem ens veiem davant d’un mirall. Aquí, si no ens podem riure de nosaltres mateixos, com a mínim ens podrem riure d’un veí.”
Només una advertència: “Com que hi ha traducció simultània no sé com funcionarà lo de la improvisació. Però confio que anirà bé”, conclou Korsunovas