Sota el títol genèric i informatiu de Creació Comunitària, el Festival Grec acollirà sis espectacles, tres dels quals dins del programa Art i Part. Tenen en comú que són produccions que s’han recolzat en referències comunitàries de diferents procedències (veïns, gent de casals…), per tal de portar-les a escena i que tinguin visibilitat. Cesc Casadesús, director del Grec, ens les ha presentat als mitjans i nosaltres us les expliquem, per ordre cronològic.
ART I PART
El programa ART i PART de creació artística comunitària als barris és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada a través de l’Institut de Cultura, que convida els veïns i les veïnes de la ciutat a prendre part en una proposta comunitària en la qual actuen com a creadors i creadores. “Va néixer de l’ICUB i aquesta serà ja la segona temporada, amb l’objectiu de sumar al Grec el que ja s’està fent de Creació Comunitària a diversos centres de la ciutat. Des de l’ajuntament, es donava suport econòmic i prou. Ara hem decidit anar als baris i muntar partenariats d’entitats. Hem anat a tres barris que tenen un lligam natural amb el Grec: el Besòs, el Gòic i el Poble-Sec”, explica Eva García, en representació de l’ajuntament.
Pati de Veïnes
La Bonne, 4 de juliol, 18 h. Gòtic
Gratuït
El primer dels espectacles és Pati de Veïnes, al Gòtic, del que se’n farà una única representació el 4 de juliol a La Bonne (Centre Francesca Bonnemaison). “Ha estat un procés deliciós. Les dones i homes grans del barri s’han aplegat per parlar del barri i crear, juntes, un teatre musical. I son històries que donen per a molt!” Les acompanya la dramaturga Begoña Garcia Carterón, la directora musical Sílvia Comes i el codirector musical, Pau Baiges.
L’obra gira a l’entorn de l’Esperança, veïna del Gòtic, un racó de Barcelona que cada cop és més impersonal. Aquest fil permet repassar la història dels darrers 50 anys del barri i, alhora, fer crítica dels problemes actuals. L’Esperança, avui gran, ha perdut la memòria i ja no recorda els seus veïns, com era abans el barri… Així mirarem de vegades enrere, de vegades endavant, però sempre amb esperança!
————————–
Barricidi. Teatre Comunitari Itinerant
Sortida: Casa de la Premsa
Arribada: Poeta Cabanyes, 48. Poblesec
6 de juliol, 11,30 i 18 h
Gratuït
Un grup de veïns i veïnes amb una mitjana de 80 anys proposen aquest recorregut per reflexionar com les ciutats es van transformant. És una creació col·lectiva que s’anirà desplaçant mentre expliquen records que passen per les emocions, fins arribar a un habitatge on hi passaran coses… Els acompanyen Vero Cendoya i Jordi Pérez, codirectors de l’espectacle.
————————–
Circ Comunitari
Pl. Nando Ferrer (Alfons el Magnànim, 47). El Besòs
6 i 7 de juliol, 18,15 h
Gratuït
Serà un treball conjunt amb col·lectius, entitats i artistes vinculats al Besòs, que comptaran amb l’acompanyament de La Central del Circ, el col·lectiu de teatre La Dispersa i la companyia de circ Colletivo Terzo Livello.
Durant els mesos d’octubre a desembre del 2018 es va crear un grup motor amb artistes del barri per dissenyar el projecte artístic. A partir del gener del 2019 es van iniciar els tallers i intensius per compartir les tècniques i els llenguatges del cos, moviments i l’escena. Des del mes de maig es fa un taller de creació conjunta cada dimarts i dimecres al Centre Cívic Besòs.
…………………………………………………………………….
MÉS GREC COMUNITARI
CÀSTING GIULIETTA, de Juan Carlos Martel Bayod
Lliure de Gràcia. del 18 al 20 de juliol
I ja fora de l’Art i Part, la primera estrena comunitària arriba dirigida per Juan Carlos Martel. Cesc Casadesús diu que “En Martel ens va venir a proposar un programa comunitari amb el recolzament de la Fundació Arrels, sobre el concepte Amor en majúscules, no només el romàntic. Són només dones i tenen més de 80 anys.” Són 9 Julietes i l’actriu Àurea Màrquez, que treballen una dramatúrgia de Marc Artigau.
El director, que encara no dirigia el Lliure quan va sorgir el projecte, explica que “m’agrada treballar amb amics i vaig anar a veure en Cesc, el Lliure, els Amics de la gent Gran… I ho hem tirat endavant. Anirem al Lliure, al Grec… Jo defenso aquest tipus de projectes i que tinguin continuïtat. Per què? Doncs perquè el teatre és l’art de la mentida i aquesta és una veritat que de vegades no es escoltem, tot i tenir la gent al costat. I el teatre ho visibilitza”, exposa Martel. De fet, no només aniran al Lliure sinó que “serà l’obra que obrirà la temporada”, ha avançat. En aquest sentit, Cesc Casadesús ha dit: “És una revolució obrir temporada al Lliure amb això. Per a Martel ja era un compromís adquirit i hauria estat un absurd no aprofitar-lo com a una declaració de intencions!”
Marc Artigau opina que “el meravellós de l’obra és que l’argument en si ja és un Càsting. Busquem una Giulietta, però no cal que tingui 15 anys. Totes les convocades entren amb un número a la ma. Ens és igual l’edat i el gènere, busquem qui pugui explicar millor el personatge. Està sent un procés de creació interessant perquè surts de la zona habitual de confort. No hi ha text per aprendre, tenen entre 80 i 85 anys i costaria molt de fixar el text!”
Ha estat un procés llarg i laboriós que Martel ha conduït cada dia durant mols mesos. I confessa haver après molt de la gent: “La Paquita té 91 anys, imagina’t tot el que et pot explicar! A l’Alícia se li ha mort tothom, però és la persona que més somriu a la sala d’assaig. I la Dolors, ens diu que l’amor més gran que ha sentit ha estat per a la seva gossa. Proposem entendre l’amor amb majúscules. Es tracta d’entendre l’amor i de si l’amor mou el món.” Aquí, en Marc Artigau afegeix: “Va sortir la paraula Poliamor. No sabíem què era però va ser divertit, tot el dia parlant del Poliamor! Era un diàleg intergeneracional! I també parlaven de què és ser jove al Pakistan o a Síria, i les diferents relacions amb els pares. Els catalans es queixen de l’autoritarisme, mentre els sirians creuen que els pares són molt més llestos, uns autèntics savis i que els creurn fins als 25 anys!” I Martel conclou: “La Fundació Amics de la Gent Gran ens ajuda, ens dona indicacions… Val la pena, estem fent cultura!”
I una representant de la Fundació contesta així: “Quan van venir a oferir el projecte vam agafar por. No sabíem si ho aconseguirien. Però les persones que no han perdut la possibilitat de les emocions, viuen l’edat mes bé. Hem notat un canvi, se les veu súper felices… Ha estat el millor que els ha passat els últims anys. És important donar-les veu: tenen molt a dir!”
…………………………………………………………………….
OI NÉOI (ELS NOUS), de Constanza Brncic i Albert Tola
CCCB, del 19 al 21 de juliol
En aquest espectacle, els creadors treballen amb joves del Raval i el Poblesec, de diferents procedències, normalment als Instituts “però amb la particularitat que la gent gran del barri venen amb nosaltres a treballar amb els joves. Hi ha aules d’acollida a joves que parlen moltes llengües diferents. Fem tota una feina mol teatral que traduïm també a partir del moviment. Les dones del barri ajuden i fan de l’experiència tot un repte. Cada any hem fet una peça que s’ha representat al Tantarantana. L’espectacle parteix del programa ‘PI (È)CE’ que impulsa des de fa vuit anys aquest teatre, i que crea un espectacle a l’any. El 2017 ja vam venir al Grec, al CCCB, on enguany tornem.”, diu la Constanza. Amb aquest, ja fa 8 anys que ho fan. Enguany compten amb persones que ja han participat al projecte i hi tenen una sensibilitat especial, i amb participacions d’amics que han portat. “S’ha creat com una petita família. Hi ha un noi sirià, una noia grega…”, expliquen.
El títol reflexiona sobre la pregunta què vol dir ser nou? Potser quan la gent gran ha estat jove i quan encara es nova en determinades coses. Hi ha joves entre 14 i 28 anys i gent de 85 o més, tots junts a l’espectacle. “Els grans ja porten, la majoria, 8 anys amb nosaltres. Ha estat molt interessant veure com agafen el rol de joves.”
Albert Tola explica que tots els espectacles que han fet aquests 8 anys “juguen amb la relació entre la paraula i el moviment. Ens reunim per als temes, n’hi ha que afloren i sempre n’hi ha un de recorrent que és la identitat. Respondre a les preguntes Hi ha una altra identitat? I quina és aquesta identitat?” Els participants construeixen una proposta escènica partint de les experiències personals d’uns nois i noies que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual mentre, a casa, se’n parla una tercera… Aquests joves intèrprets, que, en molts casos, estan a punt d’incorporar-se activament en la societat, expressen davant nostre com es viu entre cultures diverses i responen a la pregunta de si creuen o no en l’existència d’una identitat cultural.
…………………………………………………………………….
LAS MUCHÍSIMAS, de Mariantònia Oliver
Mercat de les Flors. Sala MAC
29 i 30 de juliol
A Las Muchísimas, Mariantònia Oliver recupera un text més antic que es deia Las Muchas. La Mariantònia no ha vingut per presentar-ho, però Cesc Casadesús diu que “intervenen disset dones entre 62 i 76 anys que protagonitzen una coreografia, exploren els seus cossos i parlen de les seves experiències. Van agafar dones de diversos tallers de Las Muchas i en van fer Las Muchísimas. És un treball extraordinari, sense complexos: salten, canten, ballen… És preciós, actualment estan de gira!”
Acabades les presentacions, en Cesc Casadesús ha dit: “Les peces comunitàries tenen una veritat que és seva i ho saben transmetre d’una altra manera. I a través de la seva veritat hem de construir una mentida que us arribi en clau de teatre!