Avui ha tingut lloc la tercera i última jornada del Congrés d’espectadors, un esdeveniment que, des de dilluns: s’ha encarregat de reflexionar i discutir sobre la figura del públic i la seva relació amb l’escena teatral. 625 inscrits, 28 països i cinc continents han donat testimoni de l’èxit de la iniciativa.
El matí ha estat dedicat a les taules de debat i reflexió. Pepe Zapata, comissari del congrés ha presentat el programa del dia traslladant la reflexió als espectadors i espectadores; vinguts d’arreu del món. “És el moment de posar sobre la taula tota la informació que les conferències ens han ofert aquest darrers dies. És el moment d’escoltar què tenen a dir les espectadores i espectadors.”– ha anunciat Zapata.
LES TAULES DE DEBAT
La primera taula de debat i experiències ha portat per títol: La participació dels espectadors. En ella, s’ha debatut sobre què s’entén com a públic participatiu; i sobre com influeix el públic en la programació teatral. Les conclusions més destacades han estat que el teatre es basa en la comunicació, que el públic té una veu; i que, quan se sent interpel·lat, esdevé actiu i s’implica. “Un espectador actiu és part del procés de creació, d’allò que succeeix entre l’escena i el públic.” – diu una de les expertes convidades.
S’ha esmentat la importància de parlar amb els artistes i de com el teatre vincula les persones i el territori. També, s’ha parlat de que els teatres públics tenen la obligació moral de portar els seus espectacles de gira; per tal que tothom qui ho desitgi pugui veure un espectacle sense obstacles de mitjans o distància.
“El públic participa quan se sent integrat en el procés de creació.”
————————-
La segona taula de reflexió ha abordat un dels gran temes quan es parla de la necessitat d’analitzar al públic: Com connectar amb les joves espectadores. Aquest debat, protagonitzat per un elenc íntegrament femení, ha parlat sobre la necessitat de comunicar-se amb: les espectadores i espectadors més joves a en el seu terreny; no només a través dels canals de difusió que els són propis com Instagram o Tic Toc; sinó abordant temes que defugin les temàtiques massa habituals com les drogues, les malalties mentals o la maternitat adolescent
“Se’ns ha de demanar als joves què ens interessa i què volem
veure dalt de l’escenari.”
————————-
La tercera taula de debat, anomenada Experiències creatives amb espectadors; ha exposat les diferents vies com els espectadors i espectadores poden relacionar-se de manera diferent amb les propostes teatrals. S’han compartit experiències sobre els projectes dels convidats i convidades, sobre aquelles propostes que han funcionat: com les escoles d’espectadors ja esmentades anteriorment, i aquelles que no han tingut èxit. S’ha conclòs la necessitat de ser: “radicals i compromesos en les accions creatives, arriscant-se i amb esperit d’aventura.” La idea de qüestionar l’espai teatral clàssic i les representacions en espais no convencionals ha estat molt present durant la xerrada.
“Els espectadors necessiten sentir que la seva presència marca la diferència.
Després, arriba la responsabilitat.”
————————-
El valor social de la cultura i els espectadors
El matí ha acabat amb la conferència per part del catedràtic i escriptor Antonio Monegal. Monegal, doctorat a Harvard i director del màster de literatura comparada de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona: ha parlat del significat i del valor de la cultura i dels perills inherents de distanciar-se’n com a societat; i com a individus. “La cultura- explica Monegal- és el que ens fa ser qui som, és el que ens permet construir imaginaris i trobar el nostre lloc en el món.” El ponent ha reiterat la necessitat de la presencialitat en les arts escèniques i la obligació de concebre la cultura: com un valor fonamental de la societat. “No existeix el mon de la cultura, perquè la cultura és el món propi de l’esser humà. Estem construïts com animals culturals.”- diu Monegal.
No anem al teatre a veure què ens passa. Anem al teatre a veure
allò que no volem que ens passi” Ivo van Hove
————————-
We, as spectators… Nosotras, como espectadoras…
Nosaltres, com espectadores…
El plat fort, no només de la jornada, sinó de tot el Congrés, ha estat la lectura del: Manifest d’Espectadors de Barcelona. El document, pensat i redactat per les espectadores i espectadors durant els mesos de pre-congrés; i amb la informació recollida durant les tres jornades, ha estat llegiT per representants del col·lectiu mentre la resta d’experts internacionals ocupaven l’escenografia de l’obra Paraíso perdido, evocant una imatge poètica d’esperança i progrés. El manifest, dividit en tres parts ha mostrat les preguntes raonables, les creences i els desitjos: al voltant de la figura del públic i de la seva participació en les produccions escèniques.
La cloenda, entre clamorosos aplaudiments, ha estat presidida per Pepe Zapata i Miquel Valls, director del pre-congrés; i ha tingut les intervencions de Joan Carles García Cañizares, diputat de cultura de la diputació de Barcelona; Jordi Martí, regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Francesc Marco, director general de l’Inaem i Daniel Martínez de Obregón, president d’Àfora Focus. García ha declarat que: “el que fa tan sols uns mesos era només una proposta, ara és ja tot un èxit. És responsabilitat de les institucions escoltar el que s’ha dit en aquest congrés; i ser sensibles a les propostes i peticions que n’han sorgit.” Tant Martí com Marco han agraït profundament la celebració de l’esdeveniment; un esdeveniment que ha demostrat com n’era de necessari reflexionar sobre el públic. “El públic s’estava convertint en un compte pendent. No podem agrair prou al Grup Focus que hagi decidit enfrontar el repte.”
“Ens retrobarem… al 2n Congrés internacional d’espectadors de teatre!”
D’aquesta manera, Daniel Martínez ha anunciat ja la 2a. edició del Congrés d’Espectadors que tindrà lloc a la tardor del 2024 a Barcelona. I és que tant la participació, com l’acollida dels assistents han convertit l’esdeveniment en un èxit inqüestionable. A més, els reptes i perspectives que s’hi han plantejat, fan d’una segona edició una necessitat absoluta.
El Congrés acaba oficialment amb una visita guiada al Gran Teatre del Liceu i amb l’estrena de l’espectacle: Paraíso Perdido d’Helena Tornero i dirigit per Andrés Lima al Teatre Romea.