El Gran Teatre del Liceu presenta a partir d’aquest divendres 26 de febrer  i fins l’11 de març, l’òpera contemporània Lessons in Love and Violence, amb música de George Benjamin, una de les grans figures de la música contemporània britànica, i llibret de Martin Crimp, que s’inspira en l’obra literària Edward II de Christopher Marlowe. L’obra, estrenada el 2018 a Londres, és una coproducció del Liceu amb la Royal Opera House, el Teatro Real de Madrid, la Dutch National Opera d’Amsterdam, la Staatsoper d’Hamburg, l’Opera de Lyon  i la Lyric Opera of Chicago.

Aquest matí s’ha presentat als mitjans amb l’assistència virtual del compositor George Benjamin i de Katie Mitchell, directora d’escena, que no han pogut viatjar a causa dels condicionants de la Covid. Però hem comptat amb la presència en directe  de  Stéphane Degout (King), Georgia Jarman (Isabel), Daniel Okulitch (Gaveston), Peter Hoare (Mortimer) i Dan Ayling (repositor). Completen l’elenc Samuel Boden, que repetirà com a fill.

La presentació ha anat a càrrec de Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, que ha obert l’acte cridant l’atenció sobre “l’heroïcitat de presentar un títol desconegut a casa nostra. És una obra de inspiració medieval, amb estètica contemporània i amb força esdeveniments fatals a escena.” Potser pensant que pot despertar pors, ha afegit: “ Però no vingueu amb prejudicis, perquè presenta una posada en escena amb una magnífica precisió!” 

Les veus que participaran al Liceu coincideixen en diversos noms amb els de l’estrena a Londres el 2018 i suposen el seu debut al Teatre. Isabella Gaudí, Gemma Coma-Alabert i Toni Marsol, són els únics tres cantants del repartiment que ja han vingut al Liceu. L’actriu Ocean Barrington-Cook, que ja va fer la filla del monarca al Covent Garden, aquí reprendrà el paper, que tot i ser mut té una importància crucial –tal com es podrà veure– al final de la història.

El Mestre Josep Pons, que ha estat l’introductor de l’obra de Benjamin a l’Estat espanyol,  n’ha assumit la direcció musical, ha agafat la paraula manifestant el seu goig per poder representar una obra de Benjamin. “És  un dels immensos compositors del panorama actual. Ja ho era de jovenet, les primeres obres les va escriure als  19 anys. El compositor Olivier Messiaen deia que no hi ha hagut talent tan gran després de Mozart! Està a primera línia i  el mon de l’òpera té sort de tenir-lo.»

L’ARGUMENT
La posada en escena de Katie Mitchell situa a l’actualitat una obra basada en fons medievals que explica la relació entre el rei Eduard II i el seu amant Piers Gaveston. Martin Crimp s’ha inspirat en aquest episodi real de l’Anglaterra del segle XIV: Eduard II Plantagenet (1308-1327), acabat de coronar rei s’enamora del maquinador plebeu Piers Gaveston. El seu favoritisme en atribuir-li importants parcel·les de poder va ajudar a desestabilitzar la solidesa del regne, tot posant-se en contra l’aristocràcia militar.

Al final els nobles van conspirar perquè Gaveston fos bandejat del regne i el rei abdiqués en benefici del seu fill, el futur Eduard III, el qual durant el procés d’humiliació i d’enderrocament del seu pare va aprendre diverses lliçons valuoses sobre l’amor i la violència. L’obra destaca molt la passió entre els dos homes i la comprensió de la Reina.

Lessons in Love and Violence  és un espectacle de 90 minuts sense interrupció, “molt exigent, amb una densitat enorme  i que bocalment demana una precisió extraordinària.  Però tenim els cantants ideals i ho disfrutareu”, assegura el Mestre Pons. I continua: “De la partitura voldria destacar el mon harmònic. Ens seguirà sorprenent l’aspecte rítmic i el timbre i sentirem reminiscències del mon francès,  amb un còctel personalíssim.” Pel que fa a l’orquestra “la Covid no ens permet encabir-la al Fossar. Hi ha dues arpes, una família de 4 clarinets, 4 trombons… Ha estat impossible i ens hem estès a la platea. Hem tret 4 files. Per una part és més aprop però és més complicat per als cantants.”

Per a Josep Pons, l’obra “marca el camí de l’òpera del s.XXI. Enllaça amb els grans títols del passat i s’obre cap a noves propostes estètiques, com al seu dia ho van fer Mozart, Wagner, Verdi, Debussy o Britten”.

PARLEM AMB GEORGE BENJAMIN I AMB LA DIRECTORA KATE MITCHEL
Víctor García de Gomar entrevista al compositor a través de la pantalla. Sobre el naixement de l’obra, Benjamin explica: “Martin Crimp i jo ja havíem treballat junts en dos projectes. Vam començar a parlar d’una òpera el 2013, però només en vam parlar. Van haver de passar 2 anys perquè naixés la primera nota de Written on Skin! Aquesta és la tercera que fem junts.” Li pregunta amb quin personatge se sent més còmplice i Benjamin contesta :”La feina del compositor no és estar al cor de ningú sinó al de tothom. No tinc cap favorit, cada personatge té la seva característica. El rei sempre és al centre de tot, però el seu amant, Gaveston també és important. O la Reina Isabel… Pel que fa als instruments, no podem destacar cap:  tots son elements necessaris!”

Puntualitza que  no s’assembla gaire a Written on Skin però “es normal, m’agrada explorar nous territoris. Aquesta òpera és més fosca, se sent més la veu de l’home. Martin Crimp ha estat capaç de presentar-la d’una manera molt clara, és un exemple paradigmàtic de com es fa una opera moderna. Jo diria als espectadors que vinguin amb l’orella i el cor obert i amb curiositat. És una història fosca però al mon d’òpera és una particularitat que està molt permesa!» Explica que «a la primera reunió que vam fer en Martin, la Kate i jo, ella va dir que ho volia situar context sÚper modern i tots hi vam estar d’acord.»

També han connectat amb Kate Mitchel una de les directores més ben considerades del moment. Ha explicat que “és una peça meravellosa, preciosa, fruit de treball conjunt entre George i Martin. És una  meravella tornar a col·laborar amb ells, sempre treballen l’obra amb una enorme càrrega emocional. Hem intentat traslladar l’ambient medieval a un paisatge més modern. M’he concentrat en els nens, la seva mirada envers tot el que passa al seu voltant i les lliçons que n’aprenen.” Pel que fa a l’amor entre els dos homes. “Són persones molt cultivades, van vestits amb roba de qualitat… Posem atenció en l’aspecte extern, perquè  hi ha un element artístic en tot això i amb l’escenògraf ens hem d’esforçar en que no siguin iguals, però que hi hagi una certa harmonia. Volia recrear la relació d’amor entre el Rei i Gaveston, encara que aquest personatge es molt complicat. Però hi ha amor entre els dos», assegura la directora.

Mitchel explica que va pensar que en una  relació d’amor és important veure context en que es dona, sobretot si es tracta d’una  família real i d’un Rei, que és responsable de tot el Regne.” Un Rei que sempre s’està interrogant sobre l’amor pel seu amant, per la dona, pels fills…. Un Rei que intenta demostrar que està segur d’ell mateix, quan en realitat viu una situació molt fràgil.»  

En definitiva, és una historia que conté relacions homosexuals entre Rei i Gaveston. «Altres produccions no ho han volgut emfatitzar, nosaltres si.  És una relació molt complexa. Ell s’estima també la Reina i els seus fills. No se centra només en un tema però al centre hi ha l’amor homosexual. Hi ha molts tipus d’amor, però Martin Crimp i jo no volíem predicar res, no volíem treballar en una obra dramàtica i convertir-la en una historia meravellosa.  És una historia terrible i fascinant a la vegada que explica que el que passa en el dormitori pot tenir conseqüències terribles. Parla sobre la mort, l’amor i el poder», diu Benjami

L’òpera està dividida en set escenes i la música hi avança de manera fluida i ininterrompuda, on l’orquestra es tenyeix d’un contrast de sons al servei de la impetuositat i la crueltat de la història. Però també hi ha moments per a la reflexió, la bellesa i la calma, que Benjamin reserva, especialment, a les transicions entre les escenes i en què exhibeix el seu talent com a artesà de les miniatures instrumentals. La partitura està farcida de grans moments musicals com el que protagonitza Gaveston a la primera escena del primer acte quan confessa la seva atracció cap al rei, amb un estil vocal càlid que recorda molt la tradició vocal religiosa anglesa.

A la tercera escena de la primera part, s’esdevé un diàleg líric entre el rei i l’amant que es remata amb un crescendo expressionista de gran intensitat. Però un dels clímax musicals de l’obra succeeix en el diàleg final entre Isabel i el seu fill, en una exploració de Benjamin de la tessitura vocal més alta, tant per a soprano com per a contratenor. Un joc de contrastos entre aguts exigents i esclats orquestrals que recorden els moments viscerals d’obres mestres, com Lulu d’Alban Berg.

PARLEN ELS INTÈRPRETS
Georgia Jarman, que interpreta la Reina Isabel, diu: “A mesura que estic més aprop de Gaveston estic més aprop del meu marit. Hi ha una frase clau, importantíssima en aquesta obra. Ella està molt enamorada del marit i està intentant negociar quin és el seu lloc vista l’aparició de Gaveston. Veiem com la proximitat de Gaveston amb el Rei va avançant i com ella s’està enfonsant.» I afegeix: «En un altre moment estic parlant amb el nostre fill a escena. És una escena preciosa, ella s’adona que està perdent el marit per sempre. Comença amb música misteriosa i veiem com ells estan parlant com si estiguessin en dos planetes diferents. Però la musica va pujant i ella compren que l’ha perdut. És una mostra més de les excelses habilitats de Benjamin!» 

Sobre la pregunta de si el que senten els dos homes és realment amor o una cosa estratègica,  Daniel Okulitch (Gaveston) respon: “És molt complex. Si li preguntessin a ell, diria que és veritable. Però altres persones que han sentit amor ho veurien amb altres ulls. Hi veurien una ambició pròpia i també voler satisfer les seves necessitats. Però ell no ho sentiria així, els càlculs i objectius son al darrere. El primer cop que veu al Rei pensa: aquest caurà, me’l ficaré al llit! Hi ha atracció i també una meta. Té molt a veure amb l’ambició i les ganes de tenir més poder i influencia.” 

Peter Hoare, que repeteix com a Mortimer, diu una frase punyent: “Deixa que un home amb idees enverinades arribi al mon i veuràs com el mon acaba enverinat. Aquest és  un dels versos més importants, ho diu a la 5a escena, quan Mortimer esta educant al futur rei i  li explica com és de difícil manar i que comporta servituds com ara no tenir mai pietat. A l’obra no hi ha temps per estimar  i encara menys per un amor entre dos homes, tot i que no hi ha cap  tret homòfeg. » Mortimer és l’amant de la reina, un  personatge estrany. El rei havia deixat de governar massa concentrat en els sentiments per Gaveston i Mortimer es veu obligat a fer ‘algunes’ tasques.

Per acabar, Benjamin explica que «posar un jove rei i una germana muda com eixos principals va ser idea de la Kate i a nosaltres ens va semblar meravellós per expressar missatge que volíem traslladar!»