La nova temporada del Gran Teatre del Liceu 2019/20 comença amb un munt de condicionants que la fan diferent. Un és que ja fa 20 anys que el teatre es va vestir d’or per reobrir les seves portes, completament restaurat després de l’incendi que el va destruir l’any 1994. Per commemorar-ho, s’inaugura amb Turandot, l’òpera inacabada de Puccini, que s’havia de representar abans l’incendi i no va poder ser. Però si que va reobrir el Teatre l’any 1999, amb direcció de Núria Espert.
20 anys després ens arriba una nova Turandot vestida de luxe, amb una escenografia revolucionària que es mou amb la tecnologia més puntera, una ambientació futurista i, pel que fa a l’àmbit artístic, amb un repartiment d’altíssima volada: Iréne Theorin i Lise Lindstrom s’alternaran el personatge de Turandot; Jorge de León i Gregory Kunde seran Calaf i Ermonela Jaho i Anita Hartig compartiran la Liú, recolzats per una dotzena més de intèrprets. És una producció total del Gran Teatre del Liceu. La direcció musical és del Mestre Joan Pons, que comptarà amb una Orquestra de 95 músics i un Cor també de 95 veus. I tot es mou sota es ulls del director Franc Aleu, que també signa la vídeocreació i l’escenografia, aquesta compartida amb Carles Berga. Turandot s’estrena el 7 d’octubre i es mantindrà en cartell fins al 25 del mateix mes (consulteu cartelleres).
Es tracta d’una producció plena de metàfores visuals i que fa ús de les últimes tecnologies: escenografia en moviment de Carles Berga, cobots –robots col·laboratius- d’Universal Robots i el vestuari de llums led de Chu Uroz, ), tecnologia 3D, audiovisuals d’avantguarda…
La presentació als mitjans ha tingut lloc aquest divendres, amb la presència del nou director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, els directors Josep Pons i Franc Aleu i els sis protagonistes. Garcia de Pomar ha obert l’acte recordant que “el mèrit és per a Christina Scheppelmann, que ja no és aquí però és qui va dissenyar la temporada.” I ha manifestat que “el foc es va emportar moltes coses, però no va poder amb l’espurna creativa i això fa que se’ns escapi un somriure de satisfacció. Celebrem l’aniversari amb el mateix títol gran, però amb una producció mot diferent de les precedents que ja arriba simbolitzada amb aquest robot giratori que facilita la tasca de l’ésser humà.”
El robot és en una urna, al costat de la taula, on també hi ha una maqueta de l’escenografia i unes ulleres virtuals… per passejar-hi!
El mestre Josep Pons comença comentant que “poques vegades podrem veure una aula amb tantes súper stars! He sentit una immensa emoció en treballar amb aquests cantants que coneixen a fons Puccini i saben que parteix del verisme, que és d’una gran riquesa melòdica i d’una bellesa harmònica exuberant. Hi ressonen Verdi, Mahler… però en un còctel personalíssim. És molt exigent amb les veus, l’orquestra és voluptuosa… però és el que hi ha escrit i els cantants busquen tots els colors de veu. Encara no hem fet l’assaig conjunt, comencem avui!”, confessa. I ha agraït el treball de tots es professionals de vestuari, il·luminació, tècnics…
Franc Aleu també ha volgut agrair a Christina Scheppelmann “la confiança en confiar-me la direcció d’aquesta aposta. Jo ja havia fet un Turandot i és una història que presenta un cúmul d’absurds, amors bojos, canvis d’opinió… Sempre se l’ha tingut com una dona malvada. Jo hi veig tot el contrari: és una esclava del seu condicionant social. Tot el que fa és per autodefensa. Obligada a continuar la seva estirp, és una esclava però també és un ésser lliure.”
Explica que el fet que és xinesa ha permès portar-ho a la Xina d’avui, un món globalitzat. “En el futur dependrem de mons virtuals com una droga i no hi podrem fugir. I a Turandot ja hi som!” L’escenografia neix a partir d’una piràmide central que representa el poder. És on viu l’Emperador i, a la vegada, la presó de la Princesa. Però mai veiem el mateix. La il·luminació, les projeccions, el làser i la mateixa escenografia canvien contínuament. Els artistes han d’assajar amb unes ulleres virtuals, per entendre i memoritzar el que veurà el públic, i moure’s en conseqüència. Les projeccions s’aconsegueixen perquè, davant l’escena, hi ha un tul transparent. També hi ha un generador de imatges en 3D virtual, que mostra el pensament.
L’argument parla d’una princesa que rebutja el matrimoni perquè recorda com una avantpassada va ser violada per un home i per això obliga a tots els seus pretendents a resoldre tres enigmes, amb la condició que si responen erròniament se’ls tallarà la cap. Els últims vint minuts són un enigma, tant en la música com en la narració, ja que Puccini va morir abans d’acabar-la. Així, tot i amb possibles canvis a cada producció, Turandot acostuma a acabar amb el triomf de l’amor entre la princesa i Calaf, un home que s’enfronta als tres enigmes i arrisca la seva vida per conquistar-la. En aquesta versió, les ulleres virtuals li fan veure una Turandot que el fascina fins al punt que es converteix en el seu assetjador.
Però hi ha diverses capes: “L’amor del que parlen no se centra en l’amor a una persona, sinó en la fascinació pel món que Calaf rep de Turandot. I això enriqueix els sentiments, l’amor fa que vegis la vida d’una manera diferent”, continua el director.
PARLEN ELS ARTISTES
Iréne Theorin explica que se sent honorada de ser al Liceu inaugurant la temporada: “No m’esperava veure la meva cara al metro, al bus, pels carrers… tot i que em miro la cara techno i no em reconec! Bé és broma. Estic contenta perquè aquesta Turandot em permet descobrir coses noves per a les que no tinc ni adjectius, per exemple, porto un vestit que fa vídeo!” Aquí, Aleu, ha volgut intervenir: ” Jo entenia Turandot com una verge futurista amb llums. Algú que havia d’il·luminar a tots. Per això té una pantalla de vídeo sota la roba que transmet l’emoció més enllà del cant. A més, si us fixeu amb la corona que porta, és el plànol de l’escenografia.”
Theorin reprèn la paraula: “Vull dir que és un gran plaer participar-hi i compartir el paper amb la meva amiga Lise i amb tothom. Ens ho estem passant molt bé!” També diu que “és una producció que aporta una visió diferent de Turandot, però al fons manté la història: una persona atrapada per la tradició. És una obra amb mols matisos, moltes lectures, moltes capes i, aquesta versió, ens permet encara una altra lectura que no es coneixia.”
Jorge de León ens manifesta la seva felicitat per poder treballar per primer cop amb el Mestre Pons sobre tot en un muntatge tan espectacular: “Jo mai havia sortit amb aquesta pinta!”, bromeja (o no!) “Però estic molt il·lusionat en el projecte, que mereix un inici de temporada!”
Franc Aleu, Ermonela Jano i Anita Hartig
Ermonela Jano agraeix poder tornar a Barcelona “una ciutat amb la que tinc una connexió perfecte. A més, el públic és sensible a l’art i a la música i l’obra ve a parlar del llenguatge de l’amor, amb veu i música.” I sobre el personatge: “M’agrada molt perquè Liú és l’amor incondicional, el que arriba als cors de tothom, sigui quin sigui el muntatge. Pot semblar feble però Liú descriu una ànima torturada amb tots els colors, que acaba sent una ànima lliure.”
Anita Artig expressa que “la funció parla de fins on es pot arribar amb l’amor. L’entrega d’ella a morir es prova d’un amor molt gran. És molt dramàtic que una persona que estima de debò, mori abans que Calaf sàpiga que l’estima. Amb la ma al cor, aquest gran amor és el missatge que hem de transmetre. Tots necessitem amor per a nosaltres i per als altres.” I també: ” Sóc molt feliç amb aquesta família que em fa créixer. Estem vivint tots plegats una experiència que enriqueix.”
Lise Lindstrom també considera un honor ser a Barcelona amb una producció tan nova com impactant i amb estrelles que brillen… “És un equip magnífic. I us ho dic des de l’experiència, perquè tant la Irene com jo l’hem cantat un munt de vegades, jo, personalment, 208! I tot i així, em sento molt emocionada. És una producció tan innovadora que planteja reptes, perquè dóna literalment la volta a les idees preconcebudes sobre Turandot.” Puntualitza que “no és freqüent que estiguem col·laborant, sovint som més aviat víctimes És la primera vegada que em sento com algú que és co-partícip del muntatge.”
El Mestre Josep Pons i Gregory Kunde
Gregory Kunde també és molt feliç perquè “he vingut molts cops al Liceu i estic en família. És la 7a vegada que vinc des del 2010! També m’ha emocionat que hagin cridat a un vell com jo per fer de Calaf. Estic molt emocionat ja tinc moltes ganes de fer l’assaig general i de contactar amb el públic!” Considera que “és una producció fantàstica, i aquest és el futur de l’òpera, espero! Jo porto la meva filla a Broadway a veure produccions espectaculars. Si nosaltres no avancem, ens quedarem enrere.” I afegeix: “Hi hem de posar tot el cor, combinant la tecnologia amb la humanitat. Sense humanitat, el públic no respon.”
I tots, tots, un moment o altre, han agraït la col·laboració i el treball exquisit de Susana Gómez, codirectora descena.
PER DISFRUTAR DE L’ESCENOGRAFIA
Amb la intenció de difondre l’òpera i fer-la traspassar les parets del Teatre, el Liceu oferirà viure l’experiència Turandot als visitants de L’illa Diagonal mitjançant les ulleres de realitat virtual que Franc Aleu ha concebut perquè el públic pugui endinsar-se en l’òpera. Una experiència immersiva que permetrà trepitjar virtualment l’escenografia mentre escoltem el cèlebre Nessun Dorma.
Tot un espectacle que ha costat 450.000 euros en producció i drets d’autor i 1.200.000 en sous d’artistes i participants.
El Liceu estrena també nova façana en el marc del 20è aniversari, que inclou la intervenció en el rellotge, la il·luminació i els vitralls wagnerians
LICEU UNDER 35
El Gran Teatre del Liceu torna a esgotar les més de 1.800 entrades per a la tercera edició del Liceu under 35, el projecte dirigit exclusivament a joves menors de 35 anys, que assistiran el 5 d’octubre a la preestrena de Turandot a un preu únic de 15 euros. Serà una experiència musical integral que després de la funció celebrarà una festa post-òpera amb sessió de DJ i zona de food stands. Aquesta iniciativa se suma a la nova política de preus del Liceu per atraure el públic jove, que permet als menors de 35 anys assistir a qualsevol títol de la temporada per tan sols 30 euros.
I encara us avancem que el Canal Arte ha escollit Turandot com un dels títols que espassaran en directe er la televisió, perquè pugui ser vist arreu del món . N’estan molt satisfets perquè “s’han despertat expectatives molt bones”, però diuen que això ens ho explicaran bé la setmana vinent, amb responsables del Canal RTe.
Foto de família a la presentació de ‘Turandot’, dirigida per Franc Aleu