El Gran Teatre del Liceu presenta l’òpera participativa El monstre al laberint, creada col·lectivament per més de 800 alumnes de 20 instituts, sota la mirada de Paco Azorín. Aquest matí s’ha presentat als mitjans aquest “resultat d’un projecte que s’emmarca en el pensament del nou Liceu. Estem assistint a un canvi d’Era i des d’aquest equipament ens hem preguntat com ser rellevants en una societat del s. XXI que està canviant. Estem vivint un moment únic, les noves generacions reivindiquen un món millor però no tenen les eines per aconseguir-ho. I què podem fer des del Liceu? Doncs agafar una òpera i utilitzar-la per aconseguir aprofundir en determinats valors, des de la il·lusió”, ha manifestat Valentí Oviedo, director artístic del Liceu, a la presentació d’aquest macro projecte que ha reunit 823 joves cantaires de 22 instituts.
El Monstre del Laberint no arriba, però, per primera vegada. Ja es va poder veure a l’edició del 2019 del Festival Grec, aquell cop en una producció del Palau de la Música amb direcció de Constanza Brncic / Simon Halse. Ara és una òpera participativa que s’instal·larà al Liceu sota la direcció i escenografia de Paco Azorín, amb coreografia de Carlos Martos, direcció musical de Manel Valdivieso i amb Buia Reixach com a coach-directora dels cors. L’espectacle es podrà veure del 24 de març al 4 d’abril.
Valentí Oviedo ha explicat que, després de l’estrena al Grec, van ja veure que era una bona idea per al Liceu: “Si tothom entomés la cultura com un fet transformador, podríem contribuir a fer un millor futur!” Van establir contacte amb el Consorci de l’Educació de cara a buscar escoles amb una determinada complexitat “escoles que mai havien contactat amb la música ni amb l’òpera. I, tot seguit, li vam explicar el projecte al Paco Azorín, un creador vinculat a la casa amb un excels currículum com a escenògraf i com a director. Es va engrescar de seguida!” El projecte s’emmarca dins del programa Liceu Aprèn.
El tema central es resumeix molt ràpid i ens ressona a tots: el rei de Creta, té al seu palau un laberint, a l’interior del qual viu un monstre terrible, meitat home, meitat brau, que s’alimenta de carn humana. I com que Minos ha vençut Atenes en una batalla, reclama que cada any la ciutat li enviï un grup de joves per alimentar el seu monstre. Per posar fi a les sanguinàries exigències de Minos, el jove Teseu, un atenenc més, s’afegeix al grup de nois i noies destinats a ser víctimes del monstre. I en endinsar-se al laberint trobaran junts la manera d’acabar amb la criatura i salvar la vida dels seus companys d’aventura. “Una història de reptes comuns i de la necessitat de treballar en equip”, apunta Oviedo. I continua: “Precisament aquest dilluns dia 2, el Liceu va programar una xerrada entre Jordi Savall i Òscar Camps a propòsit de l’òpera i, el mateix dia, vam saber que es disparava al mar contra els vaixells dels refugiats. Doncs és un dels temes dels que ha de parlar una institució com el Liceu!” I encara ha dit: “Òscar Camps comentava que moltes vegades, quan els refugiats són salvats, el primer que fan és cantar. Això demostra la responsabilitat que tenim de vetllar per la música. Per al Liceu és fonamental fer feines com aquesta, és rellevant!”
Paco Azorín que s’ha definit com “un friki de l’òpera des de petit. Jo, tot el que sé i el que he pogut fer, em ve de l’òpera”, ha manifestat que “hi ha projectes importants i projectes necessaris. Aquest és, sobretot, necessari. Vivim una època d’un individualisme brutal. Diem que estem connectats gràcies a les xarxes i el que estem, és més incomunicats que mai! Nosaltres agafem aquesta òpera des d’un punt de vista comunicador.” I és que han fet una feina en equip al servei de la educació, amb centenars de persones treballant juntes: “Volem contactar amb ciutadans inquiets i aconseguir que mirin l’òpera com un mirall reflex de la realitat, no com una cosa antiga. Per als participants ha estat una gran experiència veure com tot l’equip del Liceu ha estat amb nosaltres, gent de professionalitat molt alta. Hem treballat de valent! I no ha estat fàcil. Ho hem fet fora de l’espai de confort, que és on passen les coses importants”, assegura.
UNA ESCENOGRAFIA IMMERSIVA
Pel que fa a l’escenografia, Azorín ha fet una òpera de 360°, que empra l’escenari i el pati de butaques per generar una experiència immersiva. “Hem de trencar els esquemes i aconseguir que els joves vulguin venir al Liceu, acostar-se a l’òpera i, a la vegada, pensin que venen a veure l’actualitat. Volem dir als nens i nenes que aquesta òpera parla del que està passant ara.”
Manel Valdivieso, director del Conservatori del Liceu, s’ha encarregat de dirigir la part musical. “Estic molt content de que tingui lloc aquest esdeveniment i encara més de poder-hi participar. La relació del Liceu amb el Conservatrori és intensa i ve de lluny. A més, els nostres músics, també estan estudiant, com els cantaires. Són, però, una mica més grans, tenen de 18 a 22 anys”, explica.
L’ORÍGEN DE LA COMPOSICIÓ
Monster in the maze va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra (LSO), la Berliner Philarmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence, que va demanar al compositor Jonathan Dove una creació contemporània que pogués ser representada per un repartiment mixt, amb cantants professionals i aficionats, i que deixés espai també a joves intèrprets dels diferents països on es representés. “Dove la va escriure per a joves, però no només. També per a tots aquells creadors que saben transmetre les coses més grans a través de detalls senzills. Hi veurem la tristesa, la desesperació, l’esperança… Tot! Estic segur que molts dels que intervenen sortiran d’aquí més lliures, més artistes i més humans. Estan immersos en la il·lusió de participar en aquesta representació al Liceu!”
LA CREACIÓ
Buia Reixach, que ja va participar en la producció del Grec, defineix El Monstre del Laberint com “una obra complexa, llarga, amb molta música… Però molt agosarada. Al Grec ja ho era, però m’ha agradat tornar-hi amb aquest equipàs!”
Explica que els assaigs van començar fa mesos i que van gravar la música només en piano, per treballar el cant a classe com si fos un karaoke. “Els mestres estaven espantats perquè ho veien molt complicat! Però era una manera de fer entendre que, si t’hi fiques i treballes a fons, les coses surten.” Van treballar a les aules dels 20 instituts participants i ara encara estan assajant. Presentaran quatre funcions amb grups de diferents instituts.
A l’òpera hi ha tres cors que encarnen tres col·lectius importants. Les víctimes són els joves (alumnes de 3r i 4rt d’ESO), que són portats amb una barca a l’illa de Creta per entrar al laberint del rei Minos i morir. Els adults, alumnes de Batxillerat, es lamenten perquè veuen que els fills més grans els hi ha tocat aquest destí fatal a causa de la mala gestió que ells mateixos han fet de tot plegat. Finalment, els noies i noies de 1r i 2n d’ESO es queden sense els seus germans, el seu suport de sempre. Teseu serà l’heroi que els ha de portar una solució dins d’aquest caos, i intentar salvar la vida dels seus companys d’aventura.
“Ara ve l’hora de la veritat. He vist coses maquíssimes, estan súper motivats. Són nanus amb unes ganes bojes de trepitjar el Liceu. I a més, entenen que si van fent coses com aquestes sumaran experiències al seu futur. I sentiran que tenen un lloc a la societat.” També diu que al contactar amb els instituts es va demanar un grau de compromís altíssim per part dels participants, sense el qual no hagués estat possible el muntatge.
A més dels cantaires, hi participen Roger Padullés, Gemma Coma-Alabert, Toni Marsol i Marc Pujol, i tot l’equip habitual d’escenografia de Azorin. El director remarca que “no he fet cap diferència entre els muntatges en què tots són professionals i aquest. No volíem súper protegir els nois i noies. Són gent jove que està al dia més que nosaltres. Els tractem com a artistes!” A més de l’actuació, “els nois i noies participants han gravat opinions sobre el mar i els refugiats i han fet dibuixos espectaculars.”
SOBRE LICEU APRÈN
Liceu Aprèn el nou servei educatiu del Gran Teatre del Liceu que té el repte d’adaptar el seu programa al moment actual, innovant en la creació d’espectacles i en l’oferta formativa per seguir-se consolidant com una referència cultural tant pel que fa l’òpera com les altres arts. Liceu Aprèn treballa en tres grans línies: en la creació i producció d’espectacles adreçats als infants i joves; en un programa de formació ampli i divers quant a destinataris, continguts i formats; i en vincles de col·laboració amb diferents institucions amb finalitats d’inclusió, de col·laboració, de formació, de recerca i d’innovació.
LA DOCUSÈRIE
El Liceu ha realitzat una docusèrie que permetrà seguir des del web i des del canal de Youtube com tots aquests nens i nenes han treballat col·lectivament per aixecar aquesta òpera i pujar per primer cop a l’escenari del Gran Teatre del Liceu. Podeu trobar el link aquí