El Teatre Lliure ens fa una proposta molt singular i diferent del que hem vist fins ara als teatres: és el Concurs Européen de la Chanson Philosophique, una mena de Festival de l’Eurovisió però filosòfic i poètic, al que Barcelona ha estat escollida per formar-ne part, junt amb diverses altres ciutats del món. És una idea de Claire de Ribaupierre (dramatúrgia) i Massimo Furlan (direcció), que ha nascut al Théâtre Vidy-Lausanne, produïda per Numero23prod. Els protagonistes són els cantants Dominique Hunziker i Davide De Vita i, a Barcelona, els Mestresde Cerimònies seran la Silvia Abril en clau de partenaire amb el mateix Massimo Furlan. Tot un Festival amb músics en directe: François Cuennet (teclats), Ando Cuendet (guitarra), Mimmo Pisino (baix) i Hugo Dirdir (bateria). Aquest matí ens ho han explicat al Teatre Lliure de Montjuïc, on es podrà veure NOMÉS, els dies 6 i 7 de febrer.
Juan Carlos Martel Bayod, director artístic el Lliure, ho ha presentat així: “És com posar el pensament al mig de l’acció i fer que aquest pensament esdevingui una experiència.” L’espectacle, efectivament, recrea el Festival el l’Eurovisió però d’una manera inusual: aquí els autors dels textos de les cançons són filòsofs de diferents països europeus i han escrit les lletres segons el seu pensament i relacionades amb el seu país. El ‘nostre’ és Santiago Alba Rico. Un cop s’hauran cantat tots els temes, un Jurat, que canvia a cada ciutat, els votarà. A Barcelona s’han escollit quatre persones diferents per a cada dia: Antonio Baños, Dolors Bramon, David Bueno i Marina Garcés (dia 6). I Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Dolors Miquel i Bel Olid (dia7).
La Sílvia, la nostra presentadora, confessa que “estic molt, però molt contenta de venir al Lliure! Per a mi és un temple amb el que sempre havia somiat i al que vinc per primera vegada, encara que sigui a participar en aquesta proposta boja que m’ha fet en Martel. M’ha agafat en un moment de inflexió i de pensament vital, amb ganes coses noves, sortir del que estic fent… I en contra de l’esperit de l’espectacle que és el Pensament, jo no m’ho penso i em llenço a la piscina!” I encara afegeix: “Per a mi el Lliure és la meva adolescència, quan vaig començar a fer lectures dramatitzades a Gràcia allà als anys 88/90 amb l’Abert Triola… Per tot plegat vaig pensar: si puc aportar un gra de sorra per acostar això al públic, benvingut sigui el salt al buit!” Veritablement se la veu molt feliç!
En Martel apunta que “des de l’equip del Lliure s’ha treballat amb molta cura i crec que amb la Sílvia i amb el Jurat hem arribat a l’excel·lència.” Expliquen que, abans del muntatge van anar amb a veure-ho a Bordeus, per fer-se’n una idea en directe. La Sílvia explica: “No vaig entendre què deia el Jurat però em vaig quedar amb la reacció del públic. El treball de tots és espectacular!” I assegura que en Masssimo: “És un bufó absolut!”
CANÇONS DE CADA PAÍS QUE PARLEN DEL MON ACTUAL
Sobre les cançons, Massimo diu: “Són molt diferents. Vam anar a buscar l’Haute École de Musique de Lausanne, gent que ve d’aquest univers per a les composicions. Els vam demanar 11 hits! I s’han inspirat molt en cada país.” Com que es tracta d’un Festival, també ens han parlat de qui va guanyant: “Canvia a cada país, en funció del text i és clar, del gust del Jurat… Suïssa ha guanyat diverses vegades, España va guanyar a Bordeus…” La Claire diu que les cançons són molt diferents en la música, però també en l’escriptura. “Algunes estan escrites en vers, altres són molt poètiques, altres teòriques…
El Jurat rep el text abans i així, ho poden escoltar o deliberar amb més calma. Les cançons parlen del món contemporani, de coses com l’emigració, la violència, l’exclusió, el feminisme, l’ecologia, la vulnerabilitat… “Temes europeus, tot i que hi ha una filosofia local. Al nostre projecte, el pensament és al centre. I la filosofia és important, perquè parlem d’una societat malalta, d’una Europa que no deixa lloc al pensament. La història neix d’aquesta voluntat i de preguntar-nos com tornem a posar el pensament i els filòsofs al centre. El mon, si no pensa està malalt i les coses no funcionen. Entenem la filosofia en un sentit ample i curatiu.” Els Jurats s’han decantat no tan sols pel gust sinó sobretot pel concepte filosòfic de cada cançó, la que va més lluny en el pensament. Així, el Jurat està obligat a parlar de coses breus però intenses quan les defensa. ”
Massimo explica el perquè a tot això li han donat la forma d’un concurs. “És una cosa que ens porta molt a la infància també d’una manera poètica. El dia que feien el concurs per la televisió, podíem quedar-nos a veure-ho, anàvem a dormir tard i veiem passar tots els països. L’Eurovisió és la matriu del que veiem avui a la televisió, hi ha concursos de tot: gastrònomics, esportius… Nosaltres l’hem volgut fer amb un Jurat de debò. Un concurs alegre que combina el pensament que aporten les lletres amb cançons a ritme de varietats.”
UN FILÒSOF DE CADA PAÍS
L’espectacle, que ja ha passat per Suïssa i França, arriba a Barcelona després d’una breu parada a Madrid i continuarà fent gira per Bèlgica, Alemanya i Portugal. Cada país ha posat el seu filòsof, el qual ha acceptat escriure una cançó que lligui amb el món que viu i amb la seva manera de veure’l. Així, la lletra de les onze cançons que es presenten ha estat escrita per onze filòsofs europeus de fins a deu països diferents: Jean Paul Van Bendegem (Bèlgica, regió Flamenca), Vinciane Despret (Bèlgica, regió Valona), Philippe Artières (França), Santiago Alba Rico (Espanya), Michela Marzano (Itàlia), Kristupas Sabolius (Lituània), Ande Somby (Noruega), Mladen Dolar (Eslovènia), Mondher Kilani (Suïssa), José Bragança de Miranda (Portugal). Cada nit el Jurat és diferent i cada nit reflexionen de manera diferent sobre el text que se’ls proposa. “Hem intentat composar cançons que siguin maques. Són molt diferents i estan cantades en la llengua original del lloc.”
La Claire afirma que “aquest espectacle per a nosaltres és molt important. Treballem amb 11 filòsofs, 10 països, 20 teatres, 8 músics 4 cantants i un Jurat! Ens ha significat construir un espectacle amb molta gent, sempre en moviment i on tot es trasllada. Ara som a Catalunya. A cada lloc hem procurat que es reflecteixi el pensament de la gent que hi viu. I això provoca canvis també a la interpretació.” Pel que fa a la forma que li han donat: “És com una soirée televisada però de debò. És molt bonic que sigui un concurs autèntic! El jurat vota i el públic també, encara que aquest, ho fa aplaudint. Fem tot el ritual d’un festival, amb presentadors com la Sílvia que hi aporta molta alegria i humor. Amb la Sílvia li donarem el ritme i l’estructura d’aquí.”
També hi ha un treball important de vídeo a l’escena. Tot està subtitulat en català i tots els textos traduïts de manera que el públic pot llegir i reflexionar mentre els cantants canten. Diuen que la cançó espanyola és una de les més difícils, “perquè el Santiago ha volgut barrejar el concepte shakesperià del ser o no ser amb una filosofia medieval de Góngora. Dóna la sensació que el filòsof pensa també amb els cossos dels cantants. És una barreja… extremadament poètica!”
Cal, doncs, que els membres del Jurat llegeixin i votin segons la seva manera de pensar, no en clau de combativitat. “Cada nit és diferent perquè el Jurat és diferent. I cada país és diferent: a Laussanne els temes de l’emigració estaven molt presents i a Besançon, que és molt aprop, ja destacava més la lluita social i l’ecologia. Cada país pot canviar absolutament.”
Lluny de mostrar-se nerviosa o preocupada, la Sílvia confessa que “jo em deixo portar pel Massimo! Però a Bordeus vaig veure la presentadora i la nostra feina és d’un acompanyament absolut.” I pel que fa als idiomes: “En Massimo parlarà en català i jo també! Fa un sobre esforç però estic encantada d’ajudar-lo. Hi haurà intervencions del Jurat, aplaudiments… Serà molt divertit, segur. El públic no està acostumat a participar tant activament i s’ho passarà pipa. Crec que fins i tot hi haurà sorpreses!” No sabem de quina mena, però si la Sílvia ho diu… No us ho perdeu!
I ara no us relaxeu en comprar les entrades!