Del 5 al 30 de desembre, el Teatre Lliure de Gràcia tornarà a convertir-se en el circ nadalenc de Rhum & Cia. Arriba la seva tercera proposta Rhumans, a la que no els agrada anomenar part de la trilogia “perquè no ho és. Vam començar amb un record al Monti i certament ho vam fer en un llenguatge propi, però sense saber si continuaríem o quedaria allà. Després vam fer Rhumia, encarada a un cabaret més festiu. I ara anem a un altre lloc. Preferim parlar d’espectacle, perquè potser encara en farem més amb títols similars. El culpable és el Monti! I en Marti també, que hi va fer una gran aportació”, explica Joan Arqué, intèrpret de l’espectacle amb Roger Julià, Mauro Paganini, Pep Pascual i Piero Steiner, que s’hi va incorporar a causa de l’accident que va patir Jordi Martínez. Per a la tranquil·litat de tothom en Marti ja està força bé, el mes de febrer ja podrà tornar als escenaris. “N’haurem de fer una altra!”, ha dir Steiner, que ja s’hi troba bé amb aquests insòlits pallassos.
Amb aquest ja serà el 5è cicle nadalenc que el Lliure “s’omple de Rhumansos que cada any tornen amb un Rhum nou i fan que el públic ja els esper,” ha comentatDavid Vericat, director comunicació del Lliure.
Aquest Rhumans és notablement diferent perquè el signa un nou director: Jordi Aspa, de Escarlata Circus. I, entre moltes altres coses “proposa una reflexió sobre què és per al públic un pallasso.” Sorgeixen preguntes com ara Què en sap el públic del seu univers més enllà dels tòpics? Què passa més enllà del riure? I també: Només han de fer riure? Només han de fer teatre familiar? “Portem tots els tòpics a escena!” I sobre el director, que no ha pogut assistir a la presentació: “Va venir amb una idea que no tenia a veure amb el que havíem fet fins ara i hem començat un viatge que no sabem on ens portarà. Cadascú hem aportat la nostra idea i el que hem fet és posar el nostre món individual en crisi, per poder agafar el de l’altre i muntar una barreja de teatre de l’absurd, clown i música en directe”, continua Arqué. Al que Piero afegeix: “L’Aspa va venir amb una idea molt clara de on volia anar i, sobretot, d’on no volia anar. Som com cinc nens emprenyats, una família!”
Les reflexions no les fan sols. Surten al carrer i pregunten al públic la seva opinió sobre els pallassos. I d’aquestes opinions han fet un vídeo que es va intercalant a l’acció: “És com un fil conductor que interrompim allà on volem, clarament amb intenció de fer-ho!”
NOTA DE JORDI ASPA SOBRE L’ESPECTACLE
“El pallasso busca i gairebé sempre troba fissures en la raó i en els seus
semblants. El savi tremola quan riu, perquè sovint la matèria del riure, la vida
humana, és feta de tristesa, com afirmava Baudelaire.
Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets
de nuesa, la llibertat és la seva presó.
En aquest espectacle us convidaran a viatjar i a reflexionar sobre la figura del
pallasso amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i algun de
clàssic, tot amanit amb una mica d’acidesa, de dolçor o de picant per desvetllar
els músculs de la rialla.
Potser se us faran grosses les sabates; o potser us veureu emmirallats a la pista
com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que “riure” no és tan sols una paraula, sinó que és una cosa més profunda.
A aquests pallassos, ja ho veureu, no els agrada riure’s de ningú sinó amb
tothom… perquè el riure ho cura gairebé tot!”
Jordi Aspa
I PARLEN ELS PALLASSOS!
Piero Steiner, actor, director, pallasso, performer i el que convingui perquè és un tot terreny, puntualitza que “jo no substitueixo al Marti. Primer perquè és insubstituïble i també perquè hi porto la meva història. He pogut compartir amb la companyia una creació divertidíssima i meravellosa. M’ha costat adaptar-me al seu llenguatge, que comparteixen des de ja fa temps però… són una família a la que penso que ja m’hi he apuntat. Espero que en treguin profit!” Assegura que “és un viatge tragicòmic amb poesia i més coses, que fan anar el pallasso a tope. Un viatge que et porta per diferents parades i vas creixent, el pallasso que portem dins va mutant. N’ha sortit un espectacle diferent, hem agafat nous riscos amb l’Aspa de capità… I fer de pallasso i d’actor a la vegada és un luxe. Vaja, que n’estem satisfets i feliços!”
En Pep Pascual, músic, compositor i pallasso, diu que “em sento com fent un homenatge a tot el pallassisme a partir de coses que la gent pensa dels pallassos. És un món que continua interessant perquè cada cop n’hi ha més i diferents. I tot i que la gent pensa que és per a nens, no és cert. És per a tots. Ara, nosaltres si que som com nens que juguen!”
Per a Joan Arqué, actor, director, dramaturg i pallasso: “Encara que ho pugui semblar, les reflexions que proposem a l’espectacle no només evoquen la nostàlgia típica del pallasso. Evoquen el futur i els múltiples llenguatges de l’artista més enllà del circ i del teatre.” I també pensa que “no és teatre familiar, és una reivindicació.” Pensa que “el pallasso és autor i veus com contesta al seu rotllo. Hi ha molts pallassos diferents, el cara blanca, el músic… I n’hi ha que sempre són el mateix, com ara en Jango. O que tenen la capacitat actoral d’en Roger Julià… Nosaltres som una família de pallassos col·lectiva, amb diferents sentiments.”
Curiosament, s’ha comentat que abans, no es titllava d’espectacle familiar o infantil als espectacles de pallassos. Però sense saber com ha anat cap aquí. I no és cert. Un pallasso no sempre fa riure i gairebé sempre és tragicòmic. Afortunadament, sembla que a poc a poc tot torna al lloc, “encara que hi ha gent amb pallasofòbia que ens qualifica de nens raros.” Opinions com aquesta surten a les entrevistes projectades. Però també d’altres que feliciten la companyia perquè que van més enllà. “El que podem dir és que els nens poden venir, és clar, però que no està concebut pensant en els més petits: dura 2 hores!”
Han explicat que, al mes de maig van a Madrid, al Teatro de la Abadia, a fer temporada, el que demostra que no sempre actuen per les vacances escolars i no sempre a circs. “Andrés Lima ens va venir a veure i ens va ajudar molt amb la seva opinió. Ens va estimular i… hem agafat un altre Rhumb!”, conclou Arqué, apuntant ja un possible proper títol.