El Teatre Lliure ha presentat aquest mati Casa, l’espectacle de nova creació de l’artista Lucía Miranda i la cia. Cross Border, que s’estrena el proper 1 de desembre a Gràcia. Hi han participat Lucía Miranda, autora i directora; els intèrprets Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz; Carlos Aladro, director del Teatro de La Abadía de Madrid i Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure
Casa és una peça de teatre documental verbatim sobre una cosa tan senzilla i complexa com la paraula casa. Partint de l’article 47 de la Constitució, es pregunten: què és?, què representa? I com la gentrificació, la migració, la crisi econòmica; la crisi dels refugiats i el feminisme n’han canviat el significat en els últims 10 anys.
És una coproducció amb el Teatro de La Abadía de Madrid, treballat a partir d’entrevistes en profunditat amb persones anònimes. Elles aporten la seva particular visió del concepte i que, juntes, acaben per construir un relat polifònic i divers. No hi falten els tocs d’humor i la crítica social.
La directora i dramaturga Lucía Miranda amb la cia. Cross Border, de la qual també n’és fundadora, s’estrena per 1er. cop a Barcelona el proper 1 de desembre amb l’espectacle Casa. I el Teatre Lliure de Gràcia acollirà aquesta peça de teatre comunitari i documental que reflexiona sobre el concepte; “casa”. Què és i com ha canviat el seu significat en la darrera dècada. Un relat intergeneracional i polifònic sobre la idea de llar.
L’argument
Casa està basat en casos reals extrets d’entrevistes enregistrades per Miranda a una quarantena de persones d’edats i condicions diferents. El muntatge utilitza la tècnica verbatim, que consisteix en transcriure i portar a escena les paraules exactes dels entrevistats; per mantenir la màxima fidelitat possible als seus testimonis.
“Vaig escoltar històries de desnonaments, gentrificació i especulació immobiliària, cases d’acollida, cases tutelades, la crisi del 2008, la COVID; la crisi dels refugiats, la migració, els ‘menas’, les lleis d’urbanisme, els ‘xanxullos’ i les hipoteques:”, explica la directora, que va acabar trobant les cinc històries protagonistes de l’espectacle: un arquitecte a qui afecta la crisi; un noi que porta mitja vida en una residència de menors; una jove refugiada veneçolana que aconsegueix l’asil gràcies a una cançó de Nirvana; un home amb diversitat funcional que lluita per ser independent i una activista de la PAH.
Casa és una coproducció amb el Teatro de La Abadía de Madrid, on s’estrenarà el proper 17 de febrer;, i el Théâtre Dijon Bourgogne – Centre Dramatique National. Un projecte que evidencia la cocapitalitat cultural entre les dues principals ciutats de l’Estat a l’hora de produir nous projectes. “Amb La Abadía, hem establert una relació oberta i sostenible”, ha explicat Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure. Ha recordat que aquesta temporada el teatre madrileny programarà dues coproduccions del Lliure estrenades la temporada passada: I només jo vaig escapar-ne, dirigida per Magda Puyo; i 23 F Anatomia d’un instant, adaptació de la novel·la de Javier Cercas dirigida per Àlex Rigola.
Els intèrprets Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez; César Sánchez i Macarena Sanz són els encarregats de donar veu a aquestes diferents realitats, tenint en compte els accents; les pauses o ritmes dels entrevistats. Els 5 actors i actrius interpreten fins a 25 personatges i també canten en 9 cors durant l’espectacle. D’entre els molts papers que realitzen, destaquen els personatges dels muppets com a treballadores d’un banc; un recurs humorístic per poder explicar conceptes complexes de l’univers immobiliari.
L’espai escènic bascula entre un teatre a vista i un set de cinema. Javier Burgos signa els visuals que es projecten en escena, Nacho Bilbao, l’espai sonor i Pedro Yagüe, la il·luminació.
La companyia Cross Border celebra amb aquest muntatge 10 anys d’existència, dels quals Miranda n’ha fet un balanç molt positiu. Sobretot al recordar que, quan va néixer la formació, no hi havia a Madrid cap companyia que treballés amb comunitats. Ni mitjançant fòrums, ni amb verbatim, ni que fes teatre Site Specific.