El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre adquireix set vestits d’òpera de Montserrat Caballé

05.24.2019

Author

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona ha adquirit set vestits d’escena de la soprano catalana Montserrat Caballé (1933-2018), reconeguda internacionalment com una de les veus operístiques més destacades de tots els temps. La compra dels vestits suposa l’ampliació de la col·lecció d’indumentària operística del museu, formada per 180 peces

Un dels principals objectius del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, per això amb l’adquisició del vestuari de Montserrat Caballé es contribueix a custodiar l’obra de la soprano catalana, alhora que s’amplia la col·lecció actual d’indumentària operística del museu, que compta amb cent vuitanta peces, algunes de figures de caire internacional com Victòria dels Àngels, Francesc Viñas o Hipólito Lázaro.

Els set vestits adquirits, que van pertànyer a la pròpia soprano, van ser venuts en una subhasta benèfica entre els anys 2013 i 2015. El MAE ha aconseguit el vestuari mitjançant l’oferta d’una empresa de compra-venda d’art. Actualment els vestits d’escena són propietat de la producció, no dels intèrprets, però fa vint anys era habitual que les grans figures en fossin les propietàries.

Aquesta serà la col·lecció més gran de vestits d’escena de Montserrat Caballé en un museu. Els altres museus que tenen peces de la soprano catalana són el Centre National du Costume de Scène et de la Scénographie de Moulins, a França, que disposa de dos vestits de l’Òpera Turandot, i la Galleria del Costume di Palazzo Pitti de Florència, a Itàlia, que té un vestit de l’obra Semiramide i un altre de Norma.

Per la directora del MAE, Anna Valls, “la compra té un valor important per a la memòria de les arts escèniques de Catalunya, ja que sense òpera i sense Caballé la memòria estaria escapçada”. En aquest sentit, afirma que “l’adquisició d’aquests vestits contribueix a que es conegui el fons del MAE i s’avanci en el camí per assolir un acord entre les diferents administracions que ha de fer possible la reobertura d’una exposició permanent del museu.”


VESTITS DE TRES DÈCADES
El vestit més antic que s’ha adquirit és un disseny del destacat escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de Der Rosenkavalier, de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys 80 i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d’Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Caballé va lluir sis dels set vestits comprats.

La indumentària de Montserrat Caballé ha donat vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera, com Maria Stuarda, Ana Bolena, Isabel de Valois o Tosca. Com a curiositat, algunes peces es van reciclar per poder ser utilitzades en diferents muntatges operístics. Així, per exemple, un vestit originàriament dissenyat per al personatge d’Isabel de Valois de l’òpera Don Carlo de Verdi es va tornar a utilitzar a l’òpera Henry VIII de Camille Saint-Saëns per a Catalina d’Aragó.


CABALLÉ, UNA VEU INOBLIDABLE
La soprano Montserrat Caballé (1933 – 2018) ha estat una de les veus més importants del segle XX. Especialista del repertori del bel canto, va ser una de les primeres veus del món per la seva qualitat vocal, inspiració i perfecte domini de la tècnica. El seu amplíssim repertori, amb més d’un centenar d’obres, abasta des del barroc fins el verisme.

El seu debut oficial va ser l’any 1956 amb La flauta mágica de Mozart. El mateix any va actuar al Carnegie Hall de Nova York, substituint a última hora Marilyn Horne en un recital de la Lucrezia Borgia de Donizetti. A partir d’aquell moment la carrera de Montserrat Caballé s’enlaira, actuant en escenaris com l’òpera de Rouen, on va interpretar la Violetta de ‘La traviata’ (1972) i la Norma belliniana (1974); el Teatre Colón de Buenos Aires, on es va convertir en la Liù de ‘Turandot’ (1965), i La Scala de Milà, on va fer un dels seus papers més importants, el de Maria Stuarda (1971).

Entre els molts premis musicals rebuts, destaquen la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (1996), el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica per la seva interpretació en l’àlbum Rossini: Rarities (1968) o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1982).

Author