La Ruta cap Austràlia del Festival Grec hi arriba de ple amb la dansa acrobàtica de la companyia Circa Contemporany Circus, amb base a la ciutat de Brisbane i una de les més prestigioses del món, als que ja vàrem conèixer la passada edició del Festival al lliure amb Opus. Aquest cop ens porten En Masse, una proposta amb molts ingredients (música, existencialisme, dansa, circ, acrobàcies extremes…), que s’instal·la només dos dies (el 23 i el 24 de juliol) al Palau de la Música. És la primera vegada que l’entitat acull circ i n’estan molt contents. Ens esperaven a la taula Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Palau; Joan Oller, director artístic, Yaron Lifschitz, director de Circa i Cesc Casadesús director del Grec.
Joan Oller ha explicat que “aquesta coproducció entre el Grec i nosaltres és el resultat de la voluntat del Palau de innovar formats i apropar-se a d’altres arts. Ha estat un repte per a ells portar aquest espectacle a un lloc que no és un teatre! Són molt valents, aquí no tenen les mateixes condicions, no poden penjar res del sostre! I per a nosaltres també és important perquè és el primer cop que acollim una companyia de circ.”
També ha volgut recordar que “demà es compleixen 10 anys d’aquell dia en què els Mossos van entrar al Palau! Va ser un shock, però han passat moltes coses en aquest temps, hem treballat un documental on s’explica i que es podrà veure per TV3. Però per a mi, que 10 anys després coincidim amb una representació de circ i dansa, és una metàfora del que s’ha fet, obrint nous camins per tirar endavant el Palau, en un gran esforç col·lectiu.”
En Cesc Casadesús també ha manifestat que “estem molt il·lusionats per portar una proposta tan especial al Palau, un lloc que busca coses úniques i moments singulars. El Festival està mirant d’emfatitzar l’art i a la creació, i comunicar amb un públic més ample. I Circa és un bombonet!”
L’ESPECTACLE
En Masse expressa la necessitat de cultura d’una societat canviant, en crisi i en continu estrès. “És un passeig salvatge i tendre a la vegada que travessa dues visions extremes de la humanitat a través de la dansa acrobàtica, amb la idea d’explicar el principi i el final de l’existència”, diu Lifschitz. És un espectacle en dues parts. “La primera es diu Endings i parla del final de les coses. S’acompanya amb música de Schubert, relacionada i connectada amb la musica electrònica de l’artista sueca Klara Lewis. És el mateix, però amb un altre paladar musical!”, continua el director.
La segona part, Beginnings, es recolza musicalment en La Consagració de la Primavera, de Stravinski, i parla del naixement violent connectat amb la mort. Està interpretada al piano a quatre mans per Jordi Masó i Miquel Villalba. També compten amb el tenor Hans Jorg Mammel. Són dues parts diferents, però estan relacionades i s’han creat conjuntament. Lifschitz assegura que “fins i tot es podria canviar l’ordre!”
Si bé a la primera part, els 10 acròbates “han de fer un treball molt difícil i ells encara busquen la manera de fer-ho més difícil”, a la segona “anem l’altra cara de la moneda de La consagració de la Primavera, rescatant l’adaptació que va crear Pina Bausch. I, des del circ, hem volgut que algú cregui que aquesta Primavera es pot morir.” A la primera part els artistes ens parlen amb evolucions impossibles dels comportaments individuals i de les dinàmiques de grup, de moments de cooperació i de destructiu egoisme, d’agressivitat i de tendresa…
Pel que fa a la segona part, no han volgut crear ni adaptar cap història al ‘moment Pina Bausch’: “Ella és sempre amb nosaltres! A més, l’acrobàcia no permet escriure una història, hem volgut expressar l’essència. L’acrobàcia mostra una escena viva i d’alguna manera ens demana de reflexionar sobre el fet de si l’acròbata pot caure o no.” La companyia pren el relleu de Vàtslav Nijinski, que va crear la coreografia original d’aquell ballet, convertint la dansa en circ.
CIRCA, GLADIADORS DE L’ESPERIT!
En conjunt, “és un espectacle de gran duresa, al principi els artistes es van quedar pàl·lids! I a la vegada, és molt exigent físicament, espiritualment i emocionalment. No és una atracció habitual de circ, és una lluita existencial. Però el bonic és que, el dolor que mostra Circa, serà el plaer del públic. Som com els gladiadors de l’esperit! Nosaltres entrem en una lluita però el públic només hi pot entrar en catarsi, deixant-se portar per l’espectacle.” I és que al final, suggereix un renaixement del món, una porta oberta a l’esperança, “en un espectacle brillant que fa miques les fronteres entre el teatre, la música, la dansa i el circ.”
Lifschitz ha explicat també com han arribat a fer una adaptació que encaixi amb la idea d’un concert i a la vegada portar els artistes al límit: “Tenim 10 acròbates, 6 homes i quatre dones. Treballem tots junts. La majoria són australians, però també hi ha un francès i un holandès. Busquem gent que sàpiga pensar, que li agradi la música i que tinguin algun misteri, algun secret… Entenem el circ om un misteri i estem més per buscar persones capaces de plantejar preguntes, que de donar resultats mastegats.”
Pel que fa a l’espai: ” Estem acostumats a representar aquest espectacle en llocs grans, però aquest… convida a una relació amb el públic. Potser es crea una mena de conversa o tensió compartida, però, als 3 minuts, ja ningú pensa en l’espai sinó en escoltar la música i en veure els cossos dels acròbates dins l’espai. És un treball en viu i la nostra feina és adaptar-nos.”
I unes paraules per acabar: “Per a mi el teatre és molt important, és un lloc sagrat, no tinc cap més religió. I aquest és culturalment molt important. És un indret famós, una obra d’art arquitectònica, molt bonic. I m’ho he de prendre seriosament. Aquí hi ha el record de tots els que hi han passat abans que nosaltres. El llistó està molt alt!” conclou Lifschitz