El Palmeral, coproducció de la Cia. Nigredo, Nuevo Teatro Fronterizo i el Teatre Akadèmia finalitza funcions al TAK aquest diumenge. Albert Tola ens proposa un rashomon dramatitzat que es converteix en un poliedre de set veus. I ens endinsa en les conseqüències d’un amor prohibit. Coproducció de la Cia. Nigredo, Nuevo Teatro Fronterizo i el Teatre Akadèmia. L’obra compta amb set reptes interpretatius que: Alícia González Laá, Anna Casas, Elena Fortuny, Ruben Ametllé, David Anguera; Juanma Diez i Rodrigo García Olza (també director de la peça) encaren amb entrega i emotivitat. La veritat múltiple transcendeix temps i espai, humanitat i poesia; amb la voluntat de reivindicar l’herència andalusí com a pròpia. I ens transporta a a la Península Ibérica, a l’al-Àndalus del segle XI.
Per altra banda, avui dimarts a les 19 h finalitza el taller d’escriptura “Els missatges dels ocells (Altres narratives teatrals);” a càrrec d’Albert Tola i Rodrigo García Olza amb la lectura dramatitzada dels textos creats durant el curs. Aquesta serà l’última de les activitats paral·leles a l’exhibició que ha generat l’espectacle, com l’exitós i molt aplaudit col·loqui postfunció: “La cicatrització dramatúrgica, formal, espiritual, històrica i social” (celebrat el passat 9 de febrer) amb la participació de: José Sanchis Sinisterra (dramaturg i director teatral), Sandra Castro (gerent i productora del Nuevo Teatro Fronterizo); Sònia Ros (activista, documentalista especialitzada en emigrants LGTBIQ+); i la companyia de l’espectacle, moderat per Eva Hibernia (autora, directora escènica, narradora i poeta).
Ens en parlen l’autor i el director:
Un rashomon dramatizat (l’obra en paraules dels creadors)
Formalment, vaig escriure un rashomon (una peça, un poliedre), que conté set monòlegs que expliquen una història des de diferents punts de vista. El procés d’escriptura va durar un any. Vam estar assessorats per historiadors i filòsofs i jo vaig escriure la peça tenint al cap aquests intèrprets i el Rodrigo com a director. Són la meva família teatral i em fa molt feliç que totes les actrius i els actors en qui vaig pensar puguin estar aquí materialitzant la peça. A més a més, el text està escrit amb la seva complicitat. És una gran alegria per mi. Encara que pugui semblar un projecte molt històric o mental, en realitat es tracta d’un text molt íntim.
Albert Tola, autor de la peça
El germen de la peça dialoga entre les diverses tensions que es tracten i la posada en escena. Una d’aquestes tensions entre extrems té a veure amb la tradició d’un passat (potser imaginat) dels comptadors d’històries dels deserts, on és simplement la mateixa paraula la que fa que s’obri com una flor tot un món d’imatges. Una altra de les tensions és aquesta distància entre una família tradicional vinculada mitjançant els llaços de sang i, a l’altre extrem, aquesta sort de família entesa com les persones que hom tria d’una manera més o menys conscient al llarg de la vida.
Rodrigo García Olza, director de la peça
Recordeu: només fins al dia 27. Entrades, aquí