Del 13 de desembre al 7 de gener es representa Cançons que acaben en fade out de la companyia: La Copla de Wisconsin al Tantarantana, un espectacle guardonat amb la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022, que a partir de: l’anàlisi tres figures simbòliques del folklore, Rocío Jurado, María Jiménez i Mari Trini, es pregunta com pot ser que: aquestes referents de la llibertat sexual i l’empoderament femení, estiguin vinculades a una “España cañí”, casposa i puritana; quan la “más grande” va cantar a la masturbació femenina en Amores a solas publicada l’any 1979. El diumenge 17 de desembre s’ofereix una funció accessible; on podrà assistir públic amb discapacitat visual, discapacitat auditiva i mobilitat reduïda.
Cançons que acaben en fade out, escrita per Salvador S. Sánchez, és una recerca en clau de musicologia, un concert, una conferència performativa, una festa i una reivindicació de: “l’altra moguda”, una moguda res a veure amb la Madrilenya d’Alaska y Dinarama, Kaka de Luxe, Mecano o Tino Casal. Una obra que qüestiona el fet que aquestes artistes passessin a la història com un moviment contracultural postfranquista; sense tenir en compte a les altres artistes que acaparaven les llistes d’èxit d’aquella època, “las copleras”; les cantautores o les rumberes.
Una obra amb música en directe, que recupera diferents moments televisius viscuts per les protagonistes, per donar veu i reescriure: la història de tres dones transgressores, llibertàries que amb les seves cançons i entrevistes difonien missatges proto-feministes: Rocio Jurado, representació de l’empoderament femení i refugi del col·lectiu homosexual i travesti amb la famosa frase “Yo soy pro gay”; María Jiménez, símbol de llibertat en sí mateixa, i la llibertat sexo afectiva; Mari Trini, dona cantautora que va portar ella mateixa tota la seva carrera discogràfica i va promoure que les dones: no havien de supeditar-se als desitjos dels homes, exemple és la seva cançó Yo no soy esa (1971); on llança beef contra la copla Yo soy esa que fa referència a una dona utilitzada pels homes. Cantants, “Copleras”, “bailaoras” i actrius, icones feministes i LGTBIQ+ silenciades i oblidades. Aquesta és la premissa del muntatge: rememorar la seva trajectòria i reubicar-les en un imaginari que s’allunya radicalment dels valors tradicionals vinculats a: la música espanyola durant el franquisme.
Interpretada per Salvador S. Sánchez, Cinta Moreno i Joel Moreno Codinachs, l’obra és una classe magistral sobre la història de les folklòriques; referència d’àvies, gais, lesbianes i travestis de l’època franquista i postfranquista, on la cultura popular convivia amb la subversió; i on la insurrecció va trobar escletxes en la música popular per introduir missatges emancipadors.
L’espectacle forma part del projecte d’accessibilitat del Tantarantana, amb el qual el teatre posa a l’abast de les companyies: recursos per fer accessible els seus muntatges. Per tant, el diumenge 17 de desembre es realitzarà una funció accessible que comptarà amb: subtitulació, interpretació en llengua de signes, so amplificat, bucle magnètic i audiodescripció. A més, la funció serà accessible per persones amb mobilitat reduïda. Amb aquesta acció, el Tantarantana juntament amb les companyies, vol apropar-se a nous públics, incentivar la producció d’espectacles accessibles: que puguin girar per Catalunya i oferir eines a les creadores i creadors per fer funcions inclusives.