NOTA DEL TANTARANTANA

Abans de l’aturada per vacances del Tantarantana, compartim l’avançament de la programació;  la nova directora resident i algunes de les residències artístiques que ens acompanyaran durant el curs 25-26. Tornem al setembre amb la presentació de les novetats de la temporada, l’estrena de la nova imatge i actualitzacions: en relació amb els projectes de fàbrica de creació. Bon estiu!

L’OBERTURA AL SETEMBRE 

Del 17 al 28 de setembre, a la Sala Baixos 22 deLTantarantana s’estrena Yonder de La diminuta i

YONDER – LA DIMINUTA I CIA

companyia;  un drama oníric i poètic de teatre físic i visual, on sis joves que deambulen pel menjador d’una casa: s’enfronten a les seves pors. Yonder és una proposta que hibrida imatge, moviment i so, escrita i dirigida per Sara Q. Pipó i interpretada  per Nit Batlló, Pau Cardona, Marina González, JulietaLaxalt, Noa Navas i Fiona Salvador. La peça convida el públic a compartir la seva intimitat i reflexionar sobre la soledat i la necessitat d’acompanyament.

Sis joves deambulen pel menjador d’una casa on fa unes hores hi ha hagut una festa d’aniversari. Els nivells d’alcohol i de cansament fan que amb l’arribada del final de la vetllada aflorin els fantasmes: que converteixen aquests sis personatges en ànimes atordides que mostren els dolors que en elles habiten. L’escenografia, el vestuari i  l’atrezzo colorits contrasten i posen humorals relats sovint incòmodes que ens va brindant la peça: a mesura que avança.

SINOPSI

Yonder és un drama oníric de poques paraules fet en clau física i visual: on la imatge, els cossos tenen generar diferents quadres sobre les pors que ens travessen; i que en realitat no ens deixen veure amb claredat la necessitat que tenim d’estar acompanyades durant el viatge;  d’exposar- les.#ànimes  #fantasmes  #teatrefísic  #dramaoníric.

Yonder és allò que no veiem a simple vista, però que si hi parem atenció podem arribar a percebre. És allò que s’amaga sota la pell, sota el múscul, sota l’os i entre les fàscies. Yonder és el fantasma que posseeix cadascú, és la por que ens sorprèn en situacions liminars i que ens impedeix: veure les coses belles i bones que també ens passen.

.NOTES DE DIRECCIÓ
Potser mai podrem fer desaparèixer aquests fantasmes; però el que sí que tenim clar és que quan els compartim amb els altres ens sentim una mica menys soles.