Després de passar per Madrid i el Festival Matarranya arriba per fi a Barcelona! El Teatre Tantarantana ens comunica amb molta il·lusió l’estrena absoluta a la ciutat de Los niños oscuros de Morelia, amb l’autoria d’Albert Tola i la direcció d’Elena Fortuny. Estarà en cartell del 4 al 20 de gener a la sala Baixos22 després l’estrena a Madrid i d’haver viatjat en altres posades en escena a Colòmbia, Xile, Mèxic, Grècia i Turquia. A la presentació hi han assistit l’autor del text Albert Tola, la directora del muntatge Elena Fortuny, i els actors Rodrigo García Olza i Lluís Marquès.

Poesia sense artifici

“Tornar a tenir una obra d’Albert Tola al Tantarantana no és només un plaer, sinó la gran oportunitat de gaudir dels seus textos: és veure en escena poesia en moviment, sense artificis”. Així presentava Ferran Murillo, director del Teatre Tantaratana, l’arribada a la sala Baixos22 de Los Niños oscuros de Morelia, que junt amb Niño Fosil (estrenada al Tantarantana el 2014) i Vino Lunar (que es podrà veure aquest maig a la mateixa sala) conforma la trilogia sobre adolescents en contextos de violència d’aquest autor. Ferran Murillo ha destacat també la vinculació a la sala d’aquet dramaturg més enllà dels escenaris, com a coresponsable del projecte de intergeneracional de creació escènica Pi(e)ce i, a partir d’aquest any,amb la seva incorporació com a assessor de dramatúrgia de les residències d’El Cicló. El director de la sala ha lamentat que el dramaturg barcelonès és molt menys escoltat dins les nostres fronteres que a la resta d’Europa i a llatinoamèrica. “Estem molt contents de contribuir a donar-li visibilitat”, ha afirmat. Finalment ha destacat l’actualitat de la peça: “és molt important escoltar avui el missatge d’aquests niños oscuros de Morelia”, afegeix

“Una de les coses més difícils que he fet mai”

Acompanyen a Albert Tola en l’equip artístic la directora Elena Fortuny, que aboca en el seu tercer muntatge com a directora la seva amplíssima experiència en interpretació, i els actors Rogrido García Olza, que interpreta a Pablo i Marc Pujol i Lluís Marquès que s’alternen en el paper de Gracian. “Crec que és una de les coses més difícils que he fet mai, per la intensitat emocional i energètica que el muntatge demana”, afirmava Lluís Marqués, que ha estat l’últim en incorporar-se al projecte per substituir Marc Pujol en algunes funcions, “Però també és un gust viure això cada nit”, ha afegit amb un somriure. Per la seva banda, Rodrigo García Olza, que és co-autor de la idea original del projecte, ha destacat la bellesa d’interpretar personatges que senten emocions per a les que no tenen paraules “Estan sentint coses l’un per l’altre que no tenen nom, perquè en aquell moment hi havien conceptes que simplement no existien. Trobar la manera d’explicar això ha estat molt bonic”. 

Memòria història i llenguatge contemporani

“Vaig trigar dos anys en escriure el text, molt més de l’habitual per a un text dramàtic. Els meus motius per concebre’l i la connexió emocional que tinc amb el tema em van obligar a anar molt a poc a poc”, explica el dramaturg. “Jo tenia dues àvies, una de Madrid i una de Barcelona, i cadascuna va perdre un germà adolescent a causa del bàndol contrari. Elles explicaven històries i jo era el nen que escoltava“. Aquest és el germen d’origen d’un text que va cristal·litzar finalment en conèixer la història dels gairebé 500 nens enviats a l’exili a Mèxic pels seus pares per evitar-los l’horror de la Guerra Civil. D’aquesta barreja d’històries i emocions neix, en paraules de la directora, un text precís, crític, profund i transcendent, que a més sap provocar la rialla per alleugerir la tensió. “El primer que vaig pensar en llegir-lo va ser que connectava amb mi en moltes dimensions… i que no tenia ni idea de com muntar-lo. I això em va interessar moltíssim”, afirma divertida Elena Fortuny. El resultat final és un muntatge que es disfressa de treball històric però que té molt més a veure amb la creació contemporània. “Hi ha un important tema històric de fons, però el llenguatge és completament contemporani, i per això la paraula es fa viva i arriba a l’espectador” ha afegit.

Anar al passat per a entendre el present

Los niños oscuros de Morelia, estrenada a Madrid, adaptada als contextos de violència d’altres països com Colòmbia o Xile i en procés de traducció a direfents llengües com el turc, arriba a Barcelona, la ciutat de la qual va partir el vaixell de nens del que parla l’obra. I arriba, a més, tristament carregada d’actualitat. “Aquesta història d’exili i de persones obligades a un èxode és un tema cada vegada més vigent a Europa, i connecta l’obra amb el present d’una manera molt forta”, afirma la directora.“És que és una obra sobre el present. Per això la vaig escriure: vaig anar al passat per a entendre el present” afegeix el dramaturg.

Los niños oscuros de Morelia es podrà veure a la sala Baixos22 del Teatre Tantarantana del 4 al 20 de gener.