El Tantarantana estrena ‘Germanes’ de Wajdi Mouawad dirigida per Roberto Romei amb Mònica López i Lluïsa Castell

02.14.2020

Author

TANTARANTANA I ARSÈNIC CREACIONS presenten la seva tercera producció conjunta, confiant de nou en la direcció de Roberto Romei per la seva habilitat per conduir els intèrprets aconseguint propostes potents i plenes de matisos. El text seleccionat en aquesta ocasió és Germanes, la proposta més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad (Littoral, Incendies, Forêts, entre moltes altres), reconegut internacionalment i amb més de vint obres escrites i traduïdes a diferents llengües.

A Germanes, Mouawad explica com la trobada casual entre dues dones que ronden els cinquanta anys, interpretades amb incontestable solvència i energia per Lluïsa Castell i Mònica López, els donarà força per rebel·lar-se a una vida que no li pertany i trobar les paraules per trencar silenci. La Geneviève, una advocada experta en conflictes internacionals, es veu obligada a passar la nit en una habitació d’hotel. Mentre espera que la tempesta de neu acabi a l’exterior, no s’imagina tot el que està a punt de passar dins de l’habitació 2121 i que desembocarà en una fortuïta trobada amb la Layla, perit d’una companyia d’assegurances.

“El text de Mouawad em va emocionar des de la primera lectura. Com totes les bones dramatúrgies no tracta d’un sol tema, són molts temes entrellaçats. Tot i així diria que, sobretot, parla de l’exili, de l’exili en el sentit més ampli: el fet de no tenir casa, de no pertànyer enlloc.Jo sóc exiliat fill d’exiliats i és una sensació que entenc molt bé. Aquest text que ens recorda com és d’important estar en contacte amb els orígens, amb la memòria, amb els pares, amb els avis”, explica Roberto Romei. El text recorda a tots els dominadors el límit que no s’ha de traspassar mai:Feu atenció a la humiliació. Anul·la el llenguatge i condueix l’humiliat al mutisme. I també recorda la necessitat i la dificultat de defensar la pròpia sense deixar de ser permeable”, sentencia el director. I puntualitza: “Les dues ‘germanes’ a les que es refereix el títol no són germanes reals, i d’això precisament tracta l’espectacle: de com dues desconegudes es reconeixen com a germanes, de la família que construïm: de dues persones que es troben per atzar i es troben com a germana una de l’altra”.

 

MÓNICA LÓPEZ és GENEVIÈVE
“El meu personatge és una mediadora de conflictes a l’Àfrica. La Geneviève pertany a la comunitat francòfona canadenca i té una relació complicada amb la seva mare perquè no saben explicar-se com se senten. Ha sacrificat la seva vida per cuidar altres persones, i ho ha fet voluntàriament… però no ho porta bé. I quan escolta la Layla i veu els seus conflictes se sent menys sola. És la història de com dues persones s’entenen a si mateixes a través de l’altra. Hem treballat molt des de la incapacitat, des de la pèrdua, des de la soledat. És un lloc molt difícil per posar-s’hi, mai còmode, però molt i molt gratificant”.


LLUÏSA CASTELL és LAYLA

“El meu personatges és una pèrit de sinistres de Montreal que li toca anar a Otawa en una nit de tempesta… en què acabarà coneixent la Geneviéve. Ella és libanesa exiliada al Canadà, té un pare ancorat en el teu passat, la guerra i l’exili. S’ha hagut de dedicar a la família i no té vida pròpia: aquest és el seu punt de partida a l’obra”, explica l’actriu. I continua: Vaig llegir el text i vaig pensar: ‘què guapo fer això.Trobar una obra d’aquest nivell protagonitzada per dues dones de cinquanta anys que viuen conflipctes reals i reconeixebles és excepcional. Ens ha tocat la grossa”.

“He gaudit molt de tot el procés per molts motius: La Mónica i jo som amigues-germanes de fa molts anys, però no treballàvem juntes des de feia molt de temps. I a això s’ha de sumar la direcció del Roberto, que ens ha acompanyat d’una manera meravellosa: no és habitual en direcció d’actrius a aquest nivell.”

GERMANES es podrà veure del 13 de febrer al 8 de març al Teatre Tantarantana.

Author