Aquest dijous 14 de novembre el Teatre Tantarantana estrena La Revelació 1.0, un thriller tecnològic de teatre documental sobre la llibertat d’informació i les tècniques de control de la dissidència. Aquest espectacle, amb el nom de La Revelació, es va estrenar al Festival Grec 2018 al Teatre Lliure Montjuïc – Espai lliure.
Aquest dimarts s’ha presentat l’espectacle en roda de premsa, amb la presència del director de la sala Ferran Murillo, del dramaturg i director Jorge Yamam-Serrano i dels intèrprets Ruben Ametllé, Cristina Gamiz i Jordi Andújar.
La companyia ha parlat del procés de recerca i creació, dels temes que aborda l’espectacle i del repte de convertir en espectacle material 100% real, i de l’actualitat que pren aquest muntatge en el context en què ens trobem. El dramaturg i director Jorge Yamam-Serrano parla així del context de l’espectacle i el procés de recerca que s’hi amaga darrere.
“Aquest és un espectacle sobre els whistleblowers. Fins fa res no teníem paraula en català (ni en castellà) per a whistleblowers. Sembla que ja la tenim: alertadors. Són persones com tu i com jo que són testimoni d’actes de corrupció o abús per part d’empreses públiques o privades i que decideixen comunicar aquesta informació tot i les serioses represàlies que pot tenir (que ha tingut en un 100% dels casos que hem estudiat!) fer-ho. L’espectacle segueix els tres alertadors digitals amb més repercussió dels darrers anys: l’exsoldat nord-americana Chelsea Manning, l’ex treballador de la CIA Edward Snowden i el fundador de WikiLeaks Julian Assange, tots tres en una situació de tancament”
I sobre el procés de treball: “Tot el material que fem servir a l’obra és real. Vam començar el procés de recerca el 2016. Hem dedicat dos anys a la recerca i ens hem entrevistat amb persones com Gonzalo Boye (que abans de ser l’advocat de Puigdemon dirigia el Legal Team de defensa d’Snowden), Andres Garcia Berrio d’Iridia, Dani Vilaró d’Amnistia Internacional, Simona Levy entre altres.” I agefeix: “Escollir entre tant de material ha estat molt difícil, hi ha hagut molt de material que ha quedat fora. El nostre criteri principal era el valor teatral del material: que hi hagués molt de valor documental però també acció, enfrontament, evolucions. Hem posat molt d’interès en queel públic pugui fer el seu viatge com a espectador.” I després, surt i diu… “i a més a més és veritat!”
SOBRETOT DE DRETS HUMANS
La companyia ens enumera les diferents temàtiques que tracta l’obra: “L’espectacle parla de llibertat d’informació i de tractament de la informació. D’informació digital, de mitjans de comunicació, de noves maneres de comunicació, de transformació i crisi dels mitjans clàssics, d’activisme digital i de maneres governamentals de controlar la dissidència. En definitiva parla, sobretot, de drets humans”
PER QUÈ ARA, PER QUÈ 1.0?
Sobre la tornada ara als escenaris de l’espectacle, el director explica: “La Revelació va estar programada al Grec durant quatre dies, però no havíem tingut l’oportunitat de fer temporada. Aquesta seria la primera raó. Però hi ha una altra amb molt de pes, que és el contingut. Des de llavors han canviat moltes coses: Julian Assange ha estat traslladat a una presó d’alta seguretat on es troba en condicions físiques i mentals molt preocupants. I Manning es va negar a declarar contra WikiLeaks. La realitat avança i no podem evitar voler plasmar-ho a l’espectacle. Hem estat introduint text nou fins fa… res! Dos dies!”
La companyia parla de com es rep l’espectacle en l’actual context sòcio-polític: “Moltes de les coses que diem ja les saps. Saps que ens espien i que molts continguts són censurats o modificats. Però és molt fort sentir-les dir als protagonistes reals dels fets, amb les dades concretes. Ells viuen aquesta informació amb la importància real i amb les conseqüències que ha tingut a les seves vides. És llavors quan escoltes realment les dades i és llavors quan ho entens realment. Sents les paraules d’Assange a l’obra i el cap et fa voltes: Les va dir fa deu anys i és el que està passant ara. Tot el que diu és increïblement polític i necessari. Sentim que fem una peça important.”
PARLEN ELS ACTORS DE L’OBRA
Ruben Ametllé és Julien Assange. “Miro de no pensar que faig de Julian Assange, no hem treballat en cap cas el mimetisme, sinó la vivència de la persona. Per a mi el més interessant és que em fa humil com a actor: En acabar ningú parla de la meva feina sinó del que aquesta persona va fer o va dir. Ha passat un any i mig des que la vam estrenar i ara l’entenc molt millor. Cada vegada l’entenc millor. Lamentablement cada cop s’entén més el que diu, tant l’obra com el meu personatge. Està parlant de nosaltres.”
Cristina Gamiz és Chelsea Manning: “És un espectacle amb moltes dimensions, però la humana és una de les més potents. Chelsea Manning és un personatge èpic, que decideix enfrontar-se a un poder brutal jugant-s’hi la vida, a més en un moment personat absolutament determinant. Si no fos per persones així estaríem en la inòpia més absoluta. Per a mi és un espectacle polític, necessari i emocionant.”
Jordi Andújar és Edward Snowden: “El que m’enamora del muntatge és que podria ser hermètic i intel·lectual, i sorprenentment no ho és. La dramatúrgia del Jorge ha aconseguit fer de vuit hores de conversa unes escenes que recorden a les pel·lícules d’espies i de periodistes. I enganxa. I fa que la gent en vulgui més.”
L’espectacle s’estrena el 14 de novembre i estarà en cartell fins l’1 de desembre.