Dimecres 17 de maig el Teatre Akadèmia acull l’estrena de Sucia (del 17 de maig a l’11 de juny); després del seu pas per Temporada Alta 2020; el Teatro de la Abadía de Madrid i el Teatro Corral de Comedias de Alcalá de Henares.
Sucia forma part d’un projecte multidimensional que va molt més enllà de l’obra teatral. Bàrbara Mestanza acaba de publicar la novel·la homònima a Plaza & Janés, on narra tot el seguiment i posicionament (intern i extern) de l’autora i protagonista; i també és una reflexió profunda sobre la lluita estructural pel poder que demostra que el capitalisme és abús.
La creadora proposa un joc de rols per denunciar l’abús sexual en un muntatge que inclou: una important part audiovisual i documental que amplifica el seu discurs amb els testimonis de diverses víctimes; i professionals de l’àmbit polític i social. Sucia gira entorn de Mestanza com a víctima d’un abús sexual. L’obra compta amb una segona part en forma de pel·lícula cinematogràfica: Duro. Allà el focus recau en l’agressor. Concretament, en l’agressora, ja que l’autora s’ha proposat exposar deu històries d’abusos; on és la dona qui domina sobre l’home en diferents escenaris i circumstàncies.
L’obra teatral compta amb un equip d’assessores format per: Lídia Casanovas (Consciència de Gènere), Anna Planadevall (Psicóloga experta en Violència Masclista i Abús); Núria Juanico (Perodista Investigació sobre abusos en l’àmbit escènic), Carla Vall (Advocada Penalista) i Victoria Rosell (Magistrada).
L’ARGUMENT
Quan la víctima explica la seva experiència, la primera reacció que sorgeix per part del món és clara: PER QUÈ NO VAS FER RES? Sucia és la resposta a aquesta pregunta.
La protagonista dona la cara i utilitza el seu cos i veu per a posar-se com a exemple exacte: de tot allò que resumim amb la paraula “abús.” Per a fer-ho no hi ha altra opció possible que posar-se en la pell d’ELL, de l’home.
L’obra parla de l’abús i posa el focus no sols en la mateixa experiència viscuda per la víctima; sinó en com rebem, com a societat, aquest tipus de situacions.
El plantejament de la peça és tractar aquest tema intentant buscar la manera de traçar un pont; que ens ajudi a comprendre la complexitat d’un problema que ens travessa a totes per igua. (Entenem l’abús no sols com a casos aïllats, sinó com l’estructura base en la qual es fonamenta el nostre sistema).
PARAULES DE L’EQUIP CREADOR
Bàrbara Mestanza: “Cada vegada ens atrevim més, però encara estem molt lluny d’assenyalar tot el que hauríem d’assenyalar. Jo no puc evitar que en sortir d’aquí vingui una persona i em violi. Jo no tinc cap mena de responsabilitat en això.”
Pep Ambròs: “El que més m’agrada és que, per a mi, el que explica i com ho explica; i l’acte de sinceritat i d’obertura que fa la Bàrbara amb aquesta història, fa que transcendeixi el que és artístic.”
Bàrbara Mestanza: “L’únic que sí que podem fer nosaltres és ocupar-nos, preocupar-nos per saber-nos tractar millor després, acompanyar-nos millor. I, per tant, necessitem eines. I un dels motius pels quals jo volia tirar endavant aquest projecte és poder donar eines. Les que jo en el seu moment no vaig tenir.”
L’obra en paraules de la protagonista
Per què no vaig fer res? És la pregunta que retruny en el meu cos a tota hora. Ara és el moment d’intentar comprendre per què no vaig fer res i per què ELL sí que ho va fer. I per a fer-ho, no em queda una altra que posar-me en la seva pell.
Per a poder entendre per què ens fem mal, hem d’entendre què ens fa arribar a això. El món està ple de males persones? Hi ha alguna cosa més gran que nosaltres que ens empeny a la possibilitat de prendre la decisió de fer això? És inherent a l’ésser humà la necessitat de posseir cossos, de conquerir-los? És inherent a l’ésser humà la violència?
A Sucia no només analitzarem experiències reals d’abús, sinó que analitzem el sistema que produeix els agressors i les víctimes. Mitjançant entrevistes amb expertes i experts en diversos aspectes d’aquest camp, aconseguirem generar una visió tan objectiva com sigui possible: sobre aquest assumpte que ens interpel·la a tots.