Llegat arriba al Teatre Akadèmia, després del gran èxit d‘A.K.A. (Also Known As), que continua representant-se amb diferents produccions nacionals i internacionals després de set temporades. Àngels Gonyalons i Pau Oliver tornen a convertir-se en mare i fill després del gran èxit de: L’alegria que passa. Marc Pociello completa un repartiment espectacular que uneix, per primer cop sobre un mateix escenari, a tres generacions d’intèrprets.
La proposta compta amb grans referents de l’audiovisual de les últimes dècades, com: Six Feet Under (A dos metros bajo tierra, Allan Ball, 2001-2005); i també amb picades d’ullet a referents de la música pop com: Olivia Newton-John, Troye Sivan, Take That, Robbie Williams, Madonna, Tokischa, Olly Alexander amb Elton John, Albano i Romina Power…
Anna Alcubierre (escenografia) i David Bofarull (il·luminació) han dissenyat una posada en escena imaginativa i sorprenent que despertarà en els espectadors la sensació de: compatir furgoneta i viatge amb els protagonistes.
És una coproducció d’AKA Teatro (companyia en residència al Teatre Akadèmia 2023/24) i TIDI, una proposta seleccionada en la tercera Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega); que es podrà veure del 9 de maig al 2 de juny (funció prèvia el 8/05).
L’ARGUMENT
L’Oriol té vint anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar-se al plaer; lluny de tot compromís i contacte familiar. En Javi en té trenta-sis i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir-se de les responsabilitats que: com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.
La Clara, la mare de l’Oriol, en té… (quina importància té l’edat?) i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de: parar màquines i replantejar-s’ho tot.
El matí que l’Oriol s’emporta a en Javi a casa seva, es troben amb la Clara. Ella l’està esperant per donar-li una notícia força rocambolesca, per a l’estil de vida que han tingut fins ara: la casa s’ha venut, i se n’aniran aquesta mateixa nit a un viatge desconegut, en furgoneta, tots dos, sols, junts.
Tot i les reticències del fill a marxar amb la seva mare, i la mala relació que tenen; ella juga les seves cartes i finalment emprenen l’aventura.
És en aquest nou marc espacial, en moviment constant, que es retrobaran i aprendran a estimar-se d’una altra manera; i a gaudir de moments compartits, i que refaran les bases de la seva relació passada.
Durant l’absència de l’Oriol, en Javi i ell construiran una relació prematura, a distància, sense fonaments sòlids; i oberta a qualsevol possibilitat futura.
I serà a través d’aquestes aventures, de temps finit, com tot en aquesta vida: que enfrontant-se cara a cara a cada relació, les podran reconfigurar i podran reconfigurar-se com a persones.
La visió de l’autor
Mai no és fàcil explicar per què un escriu una obra ni saber de què anirà. Simplement, passen coses a la teva vida, i les canalitzes en una peça. I descobreixes pors, desitjos, sentiments oposats, complexos, ocults, fantasiosos, etc.
Mentre escrivia Llegat, em vaig descobrir amb ganes de riure, de gaudir moments especials, de remoure tot aquest interior i plasmar-lo en una comèdia agredolça, afectuosa però àcida, removedora però vitalista.
Tenia ganes de reconciliar-me amb sentiments que, a priori, poden semblar negatius: com l’odi, la ràbia, la ira, la impossibilitat de frenar una estona i gaudir perquè el temps transcorre, i és irrefutable el fet que totes i tots acabarem morts.
“Sentia l’impuls de retrobar-me amb la sensació de l’abraçada materna de la infantesa; la passió, el descontrol i la inconsciència de quan ets jove. I un cop retrobades, la necessitat de sacsejar a l’adult adormit en qui segurament m’estic convertint.”
Estem sobrevivint o vivint? És necessari viure aquesta carrera -que és la vida- sense parar? No ho sé. Però ha estat aquesta voluntat d’entendre, de transitar i d’enfrontar les respostes o les possibles preguntes que vindran, les que em van portar a l’escriptura.
I va ser així que vaig arribar a la història -desitjada o temuda- d’un últim viatge d’un jove amb la seva mare, i dels primers passos d’una nova relació d’aquest fill amb un amant. Al cap i a la fi, totes dues són aventures.
Perquè potser és explorant paisatges inhòspits i situacions diverses, posant-nos en risc, l’única manera de poder aconseguir que la vida sigui autèntica, real i memorable.
Daniel J. Meyer