Pablo Ley presenta una adaptació lliure del poema narratiu clàssic d’Ovidi, Les Metamorfosis. Una investigació escènica sobre el fluir del món i de la imaginació; articulada a través d’un llenguatge escènic híbrid que integra quatre elements: el text, versionat d’Ovidi; la interpretació, en la qual s’explora la capacitat de l’actriu de transitar constantment (fluidament) d’un personatge a un altre; la música, que acompanya l’acció i pren sovint el protagonisme per a construir un univers emocional, I la llum, que esdevé un element viu a l’escenari. Serà al Teatre Eòlia de l´11 al 27 de març.
L’obra és  un viatge sensorial i captivador que porta al segle XI el poema clàssic d’Ovidi. Pablo Ley n’ha fet l’adaptació, dramatúrgia i direcció, i l’interpreta Mirena Nafarrate 

SOBRE L’ESPECTACLE, PER PABLO LEY
Les Metamorfosis d’Ovidi constitueixen un text meravellós…  però també podríem dir que és un text meravellosament difícil de llegir, perquè ens resulta profundament aliè. i no només per causa de la infinitat de referències mitològiques (que la nostra cultura desconeix); sinó també per una concepció del món que fa que tot ell sigui viu –el rius, els vents, les muntanyes…–, que tot tingui una consciència definitivament humana –els elements inanimats, però també arbres i animals–. I que totes les coses es transformin les unes en les altres per un impuls sobtat no necessàriament diví; gairebé espontani.

Hem volgut centrar-nos en aquesta capacitat de transformació, en aquesta mena de fluïdesa de les coses: per construir amb ulls contemporanis unes Metamorfosis que retenen d’Ovidi –amb el màxim de respecte per la bellesa del llenguatge; però esquivant els esculls de la mitologia– una petita selecció dels contes. Una fluïdesa que intuïtivament vam identificar des del principi amb l’electricitat. I és per això que, a més del viatge fluid per les històries d’Ovidi, treballem dos aspectes escènics específicament elèctrics: la música electrònica i la llum.
En realitat, llegim Ovidi des d’una mirada estètica actual i, més que una obra de teatre a l’ús: proposem gairebé una instal·lació feta amb paraules, accions, llum, cables, instruments elèctrics, música… i la imaginació (que és, en el fons, l’agitació de l’electricitat en el cervell) de l’espectador.

Author