El TGB arrenca la temporada amb la reposició de dos grans èxits: Karen i Tancats. Tots dos formen part del cicle Cicle Valors Familiars en Escena .
Karen és un thriller que proposa dues temàtiques punyents: explora la sobreprotecció dels fills i la responsabilitat que suposen les seves conseqüències per a la família, alhora que mostra la pervivència de valors masclistes en persones que tenen estudis superiors i cultura. L’autor és Ever Blanchet, també director artístic de la Sala, que ha comptat amb un molt interessant grup d’intèrprets per donar-ho a conèixer: Armand Villen, Maria Clausó, Pep Planas, Isabelle Bres, Isa Mateu i Carles Pulido, dirigits per Marta Gil.
L’obra comença a l’actualitat, quan dues famílies es tornen a retrobar després de 13 anys, i ens proposa un viatge cap anys enrere, que és quan comença la història. “És una tragèdia inspirada en fets reals sobre un jutge que no va poder portar a judici a dos adolescents, un d’ells inculpat d’haver matat una nena, perquè els pares van treure els nens del país per protegir-lo. Els fets reals són, encara, pitjor del que expliquem! A mi em va interessar molt parlar-ne perquè permet incidir en diversos temes, en la relació entre pares i fills, en els límits entre el bé i el mal…”, explica Blanchet, que també ens diu que, de bon començament, va tenir clar que volia que ho dirigís una dona.
L’obra pretén també moure consciències davant la inacabable successió de crims de clau masclista que es van produint a l’actualitat. Però la manera d’escriure de Blanchet li afegeix una connotació de misteri que atrapa tothom: “Els que l’han llegit em diuen que ho han fet sense poder parar!”, expressa, content, convençut que “és una d’aquells obres que crec que tothom s’emportarà alguna cosa a casa”, apunta.
També és molt interessant la forma d’enfocar-ho. Hi ha protagonistes presents i absents. Es pot pressuposar que els crims masclistes se situen generalment en ambients de gent de classe humil, sense una educació ni els seus valors, però els protagonistes presents de Karen són gent benestant i amb carrera. Coneixen, per tant, la gravetat dels fets. Però es tracta dels seus fills… I opten per una via de sortida en què l’esdeveniment tràgic propicia la construcció de nous projectes de vida, tan pels protagonistes absents, com per a les seves famílies. Si bé els personatges presents a l’escena són el que expressen textualment la seva transformació al llarg dels anys, els absents passen a formar part de l’imaginari del públic.
KAREN. DEL 12 DE SETEMBRE AL 13 D’OCTUBRE
Dimecres i dijous 20:30h. Divendres i dissabte a les 22:00h i Diumenge a les 20:00h. DURADA: 80 min.
PREU: 24€. Entrades anticipades a partir de 12€ Espectacle en català.
http://teatregaudibarcelona.com/karen-2a-
TANCATS. LA PÈRDUA DELS ESCRÚPOLS DINS LA FAMÍLIA
Pel que fa a Tancats, és l’òpera prima de l’actor -i ara autor- Gal Soler, que dirigeix Òscar Molina i que interpreten un molt bon equip: Sílvia Aranda, Àngela Jové, Marieta Sánchez, Ruben Serrano i també Gal Soler. Excepte l’Àngela que és la mare, tots fan dos personatges.
Gal Soler, autor i actor, ens ha explicat que el procés va començar fa 5 o 6 anys. “Em venia de gust escriure una peça de Microteatre i, pensant on la podia ubicar, em va venir la idea d’un ascensor.” S’hi va trobar bé i, mentre escrivia, pensava que això dels ascensors podia funcionar. I va deixar enrere el Microteatre per fer una obra on hi haurien 4 ascensors diferents, amb membres d’una mateixa família. “És el retrat àcid d’una família benestant de Barcelona, la família Fuster, de la que anem coneixent tics com ara parlar amb falta de respecte dels que consideren inferiors, no admetre que els temps canvien i que hi ha una nova generació que reclama els mateixos drets per tothom… Al 5è acte, tots es troben a la Notaria, on hi van perquè tenen problemes d’herència.”
Aquesta és la sinopsi, però en Gal ha volgut anar més enllà: “Volia parlar de les famílies actuals, de les noves formes de parelles, també de les dificultats que es troben… I dels immigrants, de si s’integren fàcilment o no, de si la família els accepta només perquè els necessita. Un seguit de reflexions que van apareixent en quatre actes curtets. L’ascensor és la simbologia de les moltes coses que hi ha al nostre voltant i a les que estem tancats. I al 5è acte, que és quan ja són fora dels ascensors, es troben, parlen, debaten… Per si sol podria ser una obra. Però els altres quatre em serveixen per presentar els personatges”, explica l’autor.
De seguida va pensar en el teatre Gaudí. No era la primera vegada que oferia coses a l’Ever Blanchet: “Una vegada més, l’Ever em va obrir les portes! I li estic molt agraït perquè és una obra per veure’s en proximitat, hi ha uns matisos que rarament destacarien en altres llocs. Però és un risc!”
També està content que ho dirigeixi l’Òscar Molina: “Ell és un director i ha sabut treure la palla que sobrava. Li estic molt agraït perquè jo hagués estat incapaç d’escombrar la meva obra!” L’Òscar li dóna la raó: “Aquesta Sala no permet fer res que no sigui a favor de l’autor. Les escenografies no el tapen, perquè és a quatre bandes, la música funciona bé…”
‘TANCATS’. DEL 13 DE SETEMBRE AL 13 D’OCTUBRE
HORARI: Divendres i dissabte a les 20:00h i Diumenge a les 18:00h
PREU: 24€. Entrades anticipades a partir de 12€. DURADA: 90 min.
http://teatregaudibarcelona.com/tancats/