A partir del 7 de febrer, el Teatre Gaudí Barcelona recuepra Tenors, una bogeria hilarant on pot passar de tot. És una idea original de Miquel Cobos i Ezequiel Casamada, amb dramatúrgia de Toni Sans, Albert Mora, Ezequiel Casamada i Miquel Cobos. La direcció escènica la signa Toni Sans i la musical, Daniel Garcia, Adrià Aguilera, Toni Sans, Albert Mora, Ezequiel Casamada i Miquel Cobos. L’interpreten Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i Toni Viñals. Tots són la companyia Els Il.luminati.
L’ARGUMENT
Coneixem tres personatges, cantants, als que un matí els hi arriba l’oportunitat de la seva vida: han de fer un càsting per a un concert en homenatge als Tres Tenors.
Cada un d’ells simbolitza una manera d’entendre la música i el cant. Un és el tenor a pit descobert, l’home que fa els aguts més estratosfèrics, la veu poderosa, el mascle. Un altre, en la seva joventut havia fet petites incursions en el món del líric, i ha acabat sent un cantant de Rock. Viu amb il·lusió infantil la possibilitat de formar part d’un concert on es canta de debò. El darrer és un devot de la música clàssica; diapasó al coll per no desafinar ni quan parla, bufanda enroscada encara que sigui a ple juliol, i ulleres de pasta.
Veurem en primer lloc com cada un d’ells es prepara per al càsting; el tenor heroic celebrant a cada instant els seus aguts victoriosos, el rocker entusiasmat entre partitures que no sap ni llegir, i l’altre ofès per haver de cantar un tipus de música tan poc excelsa. Seguidament als assajos al voltant d’un piano “disfrutarem” de la convivència entre tres Tenors d’estils tan diferents. I finalment contemplarem com tota la feina culmina en un apoteòsic concert en directe, amb àudios d’orquestra on els tres aspirants a ser els nous Tres Tenors cantaran grans hits d’òpera, de Broadway i pop i… on, efectivament, hi pot passar de tot.
Ser tenor és molt dur. Sempre al límit. Sempre més amunt. Sempre més fort. Sempre més llarga, la nota. I en el moment més inesperat, el gall. Gàrgares, farigola i bufandes a 35 graus a l’ombra. Passió exacerbada, melodies inoblidables, lirisme excels que desemboca en la raó de l’existència del tenor: el “pinyol”, que el pot cobrir de glòria o enfonsar-lo en la misèria.
I aquesta nit, reunits, per fi, un cop més, els Tres Tenors han trobat un forat a les seves atapeïdes agendes internacionals per acudir a la ineludible cita amb el seu públic. En aquest concert ens oferiran un recull de les més belles i conegudes melodies d’avui i de sempre.
Més informació i entrades, aquí