Aquest matí, el Teatre Goya ha acollit la presentació de Las guerras de nuestros antepasados; una obra basada en el llibre de Miguel Delibes, adaptada al teatre per Eduardo Galán i dirigida per Claudio Tolcachir. L’espectacle està protagonitzat per Carmelo Gómez i Miguel Hermoso. És una producció de Pentación Espectáculos i Secuencia 3. A la roda de premsa ha assistit Jesús Cimarro, director de la productora Pentación Espectáculos;  Jordi González, Vicepresident d’Art i Continguts de Focus, i la companyia.

Jordi González ha volgut començar l’acte explicant que els teatres de Focus venen d’un gran any; i que la nova temporada augura un escenari ple de propostes fantàstiques. En la mateixa tessitura, ha agraït la presència i col·laboració dels mitjans a un esdeveniment que ha qualificat de la roda de premsa perfecta; un gran espectacle basat en una gran obra amb un gran equip:

“El Teatre Goya estima a tots aquells que estimen el Teatre;  a tots aquells que, podent estar fent qualsevol altra cosa, segueixen treballant als escenaris. L’espectacle està conformat de gent així, en Jesús Cimarro, productor i amic des de fa molts anys; que ha dedicat la seva vida al teatre, en Claudio Tolcachir; no només un magnífic director, sinó un artista complet i polifacètic que ens enorgulleix acollir; i un repartiment d’excepció avalat per una llarguíssima trajectòria format per Carmelo Gómez i Miguel Hermoso. Un equip que porta a escena aquesta obra meravellosa i extraordinària de Delibes en un muntatge que ha acumulat premis; i ha omplert teatres a tot l’estat i que, n’estic convençut, serà també un èxit a la nostra ciutat.”

Per la seva banda, el director de Pentación Espectáculos Jesús Cimarro ha expressat la il·lusió que suposa portar aquesta obra al Teatre Goya de Barcelona, una ciutat que, segons ell: imposa un gran respecte a nivell artístic: “Agraïm molt que, com a productora amiga, Focus ens obri les portes dels teatres. Li tenim un gran respecte a aquesta ciutat i només hi portem els nostres millor espectacles. Las guerras de nuestros antepasados és una producció de la qual estem molt satisfets.”

CLAUDIO TOLCACHIR ENS PARLA DEL MUNTATGE

El director, Claudio Tolcachir, ha explicat què ha suposat enfrontar-se a un muntatge d’aquestes característiques; tant a nivell artístic com personal: “Com a creador vols fer coses que signifiquin, que valguin la pena, que t’espantin i que suposin un repte; que influeixin en la teva vida. I aquesta obra, sens dubte, reuneix  totes aquestes característiques. Tolcachir ha confessat la seva sorpresa en llegir el text original de Delibes per com d’identificat s’hi sentia: “Em vaig quedar parat de com, en una novel·la tant reconegudament espanyola com la de Delibes, vaig arribar a tenir la sensació de què parlava directament de mi; i de les meves vivències. En realitat, l’obra de Delibes permet que tothom s’hi reconegui, perquè parla de coses que tots hem viscut; i amb les quals tots ens podem identificar. Parla de la humanitat, dels teixits familiars, de les pors, de la violència; de la naturalesa d’una persona envaïda per les expectatives dels demés. No és una obra que ensenyi. Tot el contrari. Planteja preguntes, obre racons que fan que et qüestionis i que et canvien. Hem vist que, entre el públic, es produeixen commocions. Apareixen l’humor, l’amor, l’horror, l’empatia i un convenciment de que, després de tot, les coses no són tan senzilles.”

“L’obra de Delibes permet que tothom s’hi reconegui,
perquè parla de coses que tots hem viscut
i amb les quals tots ens podem identificar.”

Claudio Tolcachir, director

I TAMBÉ ELS ACTORS…

Carmelo Gómez interpreta al malaurat Pacífico Pérez, un home que rebutja la violència; però que es troba internat en un sanatori penitenciari per assassinat. Una de les moltes dicotomies que, per l’actor, són proves inequívoques del caràcter eminentment farsesc de l’obra. “Delibes escriu una obra per enganyar-nos. Aparentment es tracta d’una història sobre la violència i la pau però, de mica en mica: et vas adonant  de que es tracta d’una falsedat. És una terrible farsa. El que s’explica no és sinó la punta de l’iceberg. Es parla de la guerra en pretèrit; com si fos una vivència puntual i l’horror acabés un cop es deposen les armes.”

Gómez també ha afirmat que es tracta d’una versió diferent a tot allò que s’ha adaptat de Delibes fins avui. On la gran majoria de companyies i directors han apostat per un drama intens i realista; la proposta de Tolcachir aposta per un simbolisme psicològic que permet que tothom hi vegi representada: una realitat propera i molt personal: “Molt del que explica l’obra em ressona amb el què he viscut al poble d’on vinc. Les famílies, la violència, el maltractament animal, les relacions humanes…  Per mi, és una obra que parla de coses que he vist a la meva terra. La visc en carn viva.”

Miguel Hermoso, que interpreta al psiquiatra que entrevista al personatge de Pacífico Pérez; també es fa ressò d’aquest caràcter ambigu del text de Delibes; i de la encarnació profundament teatral que proposa Tolcachir en el muntatge. “La màgia del teatre és la seva dualitat. Et permet estar en dos plans diferents per com impacta amb el públic. El doctor, personatge que interpreto fa la funció del cor en una tragèdia clàssica: et dona la mà i t’introdueix en el món místic, ambivalent, màgic i cruel de Pacifico Pérez. Com a bona obra clàssica, el text de Delibes planteja molts temes i, sense adonar-nos-en, estem parlant d’amor, d’horror; de crim i de la mateixa essència humana. I ens planteja una pregunta. Jo també podria ser un assassí? Si Pacífico, una persona bondadosa com n’hi ha poques i que desperta una gran empatia, és capaç d’assassinar: com ens deixa això a la resta? És possible que tots siguem assassins en potència? He desitjat matar algú? I, si és així, què m’ho ha impedit? La gent riu amb aquest espectacle, però és un riure incòmode, que ens qüestiona; perquè necessitem burlar-nos de la nostra essència per intentar-la comprendre. Aquest és el bon teatre, aquell que t’emociona a la butaca i que, després, t’incita a la reflexió.”

Las guerras de nuestros antepasados es representarà a partir del dimecres 06 de setembre de 2023  al Teatre Goya.

L’ARGUMENT

Un crit contra la violència de les guerres és la línia mestra de la novel·la de Miguel Delibes Las guerras de nuestros antepasados, publicada el 1975. Des del nom del protagonista,“Pacífico ”, fins al final terrible de l’obra, l’autor val·lisoletà va defensar al llarg de les seves pàgines la pau davant de la guerra; i la no-violència com a camí de vida.

Com a adaptador he volgut destacar el caràcter complex de Pacífico Pérez, la seva submissió als poderosos; la seva resignació gairebé franciscana davant d’un destí gravat a la seva memòria des del bressol; amb les històries de les guerres que li explicaven l’Abue, el Bisa i el Pare. He respectat l’esquema original de la novel·la de les set entrevistes mantingudes pel Pacífico amb el psiquiatre de la presó. S’hi expressa amb plena llibertat i amb el millor llenguatge rural castellà; que amb tant d’encert li va concedir el seu autor original.

He de reconèixer en aquestes línies, sobretot, la gratíssima col·laboració rebuda per part de l’actor Carmelo Gómez (natural d’un poble de Lleó), que amb tant d’entusiasme com de coneixement; ha treballat amb mi per “polir” l’última versió del text que ara presentem. I, per descomptat, agrair a Jesús Cimarro la seva apassionada i compromesa participació en aquest projecte des del minut u.