El teatre Tantarantana ens han enviat una nota en la que ens mostren el seu orgull i satisfacció per acollir un seguit de projectes d’Art Comunitari. Us la reproduïm:
“Ja en teníem ganes i per fi ha arribat! Aquesta propera setmana estrenem dos espectacles de teatre comunitari i integrador i fem pública la nostra participació al Festival Grec de Barcelona amb un espectacle intergeneracional per parlar de la identitat cultural.”
I amb aquesta felicitat ens expliquen els espectacles:
|
DIMARTS 14 DE MAIG A LES 20H.
 S’estenen. Cia Na Maia S’estenen. Cia La Maia. Projecte Comunitari S’estenen és un projecte teatral comunitari que ens permet trobar-nos amb dones majors de 70 anys. Totes elles són veïnes del Raval i del Poble Sec. Juntes ens endinsem en un procés de creació compartida. Les participants pugen a l’escenari i comparteixen quotidianitats, pors i alegries, que ens ajuden a reflexionar sobre l’amor, la mort, el desig, els somnis, la infància i la memòria. Volem revelar com la quotidianitat de les àvies explica qui som i mostra els nostres conflictes i desitjos. Per això, ens barregem amb la ciutat, per portar a escena les seves veus, les seves dones (que sovint en silenci) sostenen part de la història de Barcelona. DEL 17 AL 19 DE MAIG | ESTRENA EL 17 DE MAIG A LES 21H.  Tot esperant Godot , per Cia. Pot Teatre Tot esperant Godot. Femarec i Cia Pot Teatre. Cia Pot Teatre és una companyia de teatre inclusiu que porta més de 20 anys apostant per la tolerància i el respecte cap a la diversitat. Va néixer com una eina terapèutica de teatre social i avui dia ja podem parlar de formació professional. Tot i existir altres iniciatives similars, el projecte de Femarec ha fet un pas més enllà i ha fet del teatre la professió amb la que es guanya la vida aquest col· lectiu, assolint una gran fita per a la plena inclusió al món cultural. El projecte ha passat de ser una eina terapèutica a convertir-se en un producte cultural més dels que s’ofereixen en el circuit teatral professional de Barcelona. Tot esperant Godot és un clàssic inqüestionable del teatre del segle XX. L’obra va ser estrenada el 1953 a París, i el 1957 es va representar la primera versió en català: Vladimir, Estra i Go esperen que arribi Godot, mentre mantenen un diàleg en el que no es dona cap fet rellevant, però gira sempre al voltant de l’espera en sí mateixa. Per completar la trama, apareixeran Pozzo i Lucky en els papers d’amo i esclau. Tancarà el missatger, donant resposta a l’espera dels dos protagonistes. I més endavant, dins del Festival Grec de Barcelona: DEL 19 AL 21 DE JULIOL AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA (CCCB).  El projecte PI(È)CE, que acosta els escenaris als nois i noies del Raval, tot creant un espectacle a l’any a través de processos d’escolta. OiNéoi. Projecte PI(È)CE. Teatre Comunitari Intergeneracional. Existeix la identitat cultural o és un invent? S’ho planteja un grup de joves del Raval entre els quals hi ha catalans, immigrants arribats de fa poc i fills d’immigrants amb un grau alt d’integració. Ja fa vuit anys que el Teatre Tantarantana impulsa el projecte PI(È)CE, que acosta els escenaris als nois i noies del Raval, tot creant un espectacle a l’any a través de processos d’escolta. D’aquesta manera, el projecte ha acompanyat viatges personals de desenes d’adolescents i ha despertat no poques vocacions artístiques. Com a continuació natural d’aquesta experiència, ara proposen un espectacle amb un grup reduït de joves, triats entre els moltíssims que ens han acompanyat en els darrers anys, i que, mitjançant la paraula i el moviment, fan palesa la realitat dels nostres barris. Els dirigeix la coreògrafa Constanza Brnčić que ha treballat des de l’inici del projecte conjuntament amb el dramaturg Albert Tola. Ells construeixen una proposta escènica partint de les experiències personals d’uns nois i noies que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual mentre, a casa, se’n parla una tercera… Aquests joves intèrprets, que, en molts casos, estan a punt d’incorporar-se activament en la societat, expressen davant nostre com es viu entre cultures diverses i responen a la pregunta de si creuen o no en l’existència d’una identitat cultural. |