‘El teatre que ens construeix’ definirà la nova programació del Lliure, la temporada que compleix 45 anys

06.11.2021

Author

Ja som al mes de juny i al mon del teatre significa que s’acaba la Temporada 2020/21. Hem de dir que ha estat  complicada, però probablement molt millor del que s’esperava al principi. Si més no, per al Teatre Lliure! 

Aquest matí ens ha citat el seu director, Juan Carlos Martel Bayod, per explicar-nos el balanç. I també per fer-nos un avançament de la temporada que ve, que ens l’acabarà d’explicar al setembre. El resum és prou bo: “El Lliure tanca la temporada amb una ocupació mitjana del 80%, i una gran aposta per l’activitat social, cultural i educativa.”

Martel ha explicat que aquesta temporada s’han treballat tres objectius: reforçar la gestió administrativa, ampliar el públic i impulsar més activitats socials, amb la voluntat que  les arts i la cultura tinguin un paper rellevant.  Ha remarcat el compromís ambiental del teatre amb una instal·lació de plaques fotovoltaiques. Es visibilitza, entre d’altres accions, amb l’adhesió a la xarxa Barcelona + Sostenible i les col·laboracions amb diferents entitats socials. També ha assenyalat que  “només el 10% des espectadors ha vingut en cotxe, el que ens parla de la remarcable consciencia de sostenibilitat a la que està entrant la societat. Podem dir que el Teatre Lliure ja forma part d’una Barcelona més  sostenible.

 

I anem al balanç! 

“La pandèmia ha afectat les dues temporades que porto al Lliure, pel que se’m fa difícil objectivar comparativament les dades. Però puc dir que el Lliure  ha mantingut la flama i fins i tot ha pogut créixer. Per començar, la gran notícia és que s’ha pogut fer la temporada 2020/21!”

I l’han fet amb 34.800 espectadors, dels quals 5000 són nous (un 15%). “Tanquem amb un 80% de les tres sales (del 50% ocupació permès) amb 441 funcions presencials.” Han hagut, però, de retornar 91.000 euros a causa de la suspensió de 76 funcions, el que significa  6.600 entrades retornades.

Una altra bona notícia és que: “Els menors de 45 anys son el 42% del públic, i mantenim el 26% de menors de 30 anys, el mateix que la temporada passada.” Han disminuït, en canvi, els majors  de 65 anys. Però: “Hem mantingut els ingressos en relació temporada anterior.” Apunta que s’ha pujat una mica el preu de l’entrada.

 

L’Impacte Educatiu

També ha parlat de l’Impacte Educatiu. “N’estem satisfets! El Lliure és futur i estem treballant per quan nosaltres no hi siguem. L’activitat educativa ha augmentat fins al 96%.” Ha destacat l’activitat La Caixa del Lliure, de Joan Baixas, per introduir els infants al mon del teatre. 

Ha continuat programa Apropa Cultura “i seguirem apostant per un públic jove pel que ha significat com a impacte cultural. També hem recuperat els col·loquis pre i post funció.” I pel que fa a L’Escola de Pensament ha portat al Lliure fins a 1000 persones de manera presencial.


El Lliure Digital

Una de les bones coses que s’han aconseguit amb la Covid és que “la part digital ens ha fet arribar a 22 països de quatre continents!” I això ha passat amb una programació que ha provocat 11 Premis de la Crítica i un Premi Especial a la programació a distancia. S’han comptabilitzat més de 2.000 espectadors digitals.

Amb la presència online, també hi ha hagut impacte comunicatiu: “Hem crescut un 40% a Instagram però hem tingut un descens a la pàgina web. Les persones comencen  utilitzar les seves xarxes per introduir-se directament.”

Per altra banda, malgrat la Covid ha ocupat tot l’espai, el Lliure ha tingut el seu impacte: “La presència a la premsa escrita ha doblat la de la temporada anterior.” 

En resum: S’han venut el 84% entrades on line i s’han fet 4.000 descarregues als  programes.

 

Ajuts extraordinaris a la creació Carlota Soldevila 20/21

El Teatre Lliure ha donat a conèixer els guanyadors de la segona edició dels Ajuts extraordinaris a la creació Carlota Soldevila que va convocar el passat mes de març en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, amb la voluntat de continuar incentivant el pensament creatiu i la producció teatral en situació d’excepcionalitat. Els projectes guanyadors rebran una dotació econòmica total de 46.000 euros i es desenvoluparan entre el juny i el setembre del 2021.

Els guanyadors pertanyen a quatre modalitats diferents amb una dotació de 2.300 euros a cadascú. “El premi és per a l’inici d’un projecte al pensament, no al projecte fet.” 

En la modalitat Disseny de projectes escènics, en complicitat amb Temporada Alta,  s’han premiat els projectes Cowboy Mouth, de Patti Smith i Sam Shepard, presentat per Blana García Lladó; Finitud: Pluja de pedres, d’El Eje; Cantus gestualis o who’s gonna reset the bones, de Ça Marche, i Don Joan i Faust, d’Héctor Mellinas.

Pel que fa a Disseny de textos dramàtics, s’ha premiat Ni temeré les feres, de Yaiza Berrocal Guevara; Washington, de Lars Von Trier, presentat per Matías Daporta; Weltschmerz (títol provisional), de Ferran Dordal Lalueza; El missioner, de La Virgueria, i A la vall, d’Oriol Morales i Pujolar.

Els projectes guanyadors en la modalitat Disseny de dramatúrgies en arts de carrer, en col·laboració amb Fira Tàrrega – Arts de Carrer, són Zona en obra, de Yaiza Ares i Santiago Cirugeda; Etemos profetes de la fatalidad, de Urati Laboratori / Albert Chamorro; El valor de res, de Companyia Pagans; I/O, de Cristina Cordero Crespo, i El perro cantautor, de hambriento a emperador, del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant.

I finalment, en la modalitat Ajuts per a l’escena 0-21, en complicitat amb la Mostra d’Igualada, s’han premiat Viatge a Dashkin Dinajpur, de Cia. Vero Cendoya; Normal, de David Franch; Private, de Daniel J. Meyer, presentat per Martí Castellarnau i Cristina Fuentes; El lloc del desig, de Maria Jover i Clara Sáez; Entre aigües, de Carles Sala i Vila, i Amateur, de Produït per Hit.

 

La Revista Epíleg

Amb la voluntat de deixar constància de tot el que s’ha fet al llarg de la Temporada 20/21, el Lliure ha presentat Epíleg, una publicació impresa en català, castellà i anglès que reflexiona al voltant del paral·lelisme temporal artístic i social d’aquests darrers mesos, per valorar l’impacte i el retorn rebuts durant la pandèmia de la COVID-19.

“No sabem si ha vingut per quedar-se o no, però d’alguna manera ha de quedar imprès el que hem viscut. Està molt bé que surti just després d’acabar la  temporada. És com una mena de reflexió crítica sobre el que hem fet.” 

Te una tirada molt limitada, un exercici d’autocrítica i una reflexió conjunta amb els mateixos creadors de la temporada. “Veureu que al principi de la pàgina té relació amb els esdeveniments que estem vivint. Una mesura d’impacte  i de retorn artístic del Lliure en agraïment a la confiança que depositeu a la nostra Fundació.”

Martel ha tancat aquesta part dient: “Hem viscut una temporada històrica i encara no en som conscients.  Donem gràcies a les Administracions que han aportat la part econòmica a la Fundació. Sense ells seria impossible. La casa ha aconseguit revertir la confiança a l’alçada, hem continuat sent un servei públic.” I ha afegit: “La pandèmia ha agilitzat un canvi que era necessari a la societat. El Lliure ha aprofitat la pandèmia per enfortir-nos. Ara hem de  fer créixer la base de l’iceberg.

 

Fem uns números

Entrem a la segona part de la roda de premsa. Martel ha assenyalat  que “El Teatre Lliure ha obert enguany els divendres accessibles, fet que ha augmentat el 6% de les funcions accessibles que havien. Així, enguany en farem 18 funcions.”

Sobre el  pressupost “L’hem reduït. Esperem recuperar com a mínim 800.000 euros de recursos econòmics. Arribaríem a 8 milions i mig, que és el pressupost que teníem el 2019. La intenció es arribar al mateix que el 2019!” A nivell institucional  “Sabem que la consellera acaba d’arribar i hi ha un interès d’anar incrementant. S’ha parlat d’un 2%. Sé que recolzen el Teatre Lliure i que podran assegurar els recursos econòmics per a l’any 2022.”

També ha remarcat que “Hem potenciat molt l’entrada Jove, que paguen 9 euros i que fa que baixi la mitjana en clau econòmica. Però també hi ha gent amb més recursos que ha decidit venir i veig un possible horitzó. El Teatre Lliure es el mateix piano però amb intenció de tocar mes tecles. Unes portaran més diners, altres ens ajudaran a anar a marges culturals que defensem perquè cada vegada vingui gent més diversa.”

Pel que fa als aforaments, no saben quan es podrà obrir el 100%. “La certesa és que estem al 70 i que estem omplint. És una molt bona noticia. El Grec, que també està al 70% i les vacunes estan ajudant molt. Si omplíssim el 70%, ja estaríem aprop a nivell pressupostari del que voldríem.”

 

La Temporada 2021/22 

La tradició com a pont sòlid entre l’Europa de l’Est, l’Europa Central i el nostre país.

“Aquest any farà 30 anys de la mort de Fabià Puigserver, que va formar-se i va desenvolupar part de la seva carrera com a escenògraf a Polònia. No es diu prou, però en Fabià va ensenyar part de  la cultura catalana a tot el mon!” , explica Martel. I continua:  “Al desembre el Lliure farà 45 anys durant els quals s’ha construït una entitat única que s’ha de preservar. L’Europa Central i la de l’Est ens ajuda a connectar amb aquesta línia. Gràcies al Fabià, estem més a prop d’ells que de la part anglosaxona.”

També ha explicat que en Fabià va ser qui va traduir l’obra de Jerzy Grotowski, per fer arribar les seves teories i el seu sistema de teatre a Catalunya. “Als articles de Grotowski ja es parlava de com trencar espais a la italiana i fer que el públic s’integrés. Ara estem mes aprop d’allà. 

Però el lligam no és només amb Polònia. “En aquella etapa, quan en Fabià i en Lluís Pasqual van tirar endavant el Lliure de Gràcia, també hi havia un sentiment italià. I aquest el va portar el Lluís. Això és un fil que hem trobat i hem començat a estirar. I hem trobat Veronese, Mesiez, Giorgio Strelher, que és qui va portar Brech a Itàlia… Aquests dos pols són els que comencen a construir els ciments del Teatre Lliure.”


El teatre que ens construeix

Així, la premissa El teatre que ens construeix definirà la nova programació, que posarà el focus en l’Europa de l’Est i abordarà el teatre com a espai de creació artística i de construcció personal i social. Girarà al voltant de quatre eixos temàtics: la tradició, la violència, la paradoxa de la creació i la família.

La campanya esta creada a partir de imatges arquitectòniques. Mostren l’arquitectura dels anys 50, que ha omplert el mon de ciment. “En Fabià deia que l’escenografia havia de partir d’una experiència viscuda, no de l’art. Portem un any vivint una nova experiència i el que fem és trasllada-ho. Amb aquesta experiència programem el teatre que ens construeix.”

Aquest apartat té 8 títols:

Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema… Les verges suïcides, 20 anys després, amb dramatúrgia d’Eleonora Herder i direcció d’Alícia Gorina, que s’endinsa en la relectura 20 anys després..
——————————-
Les tres germanes, amb direcció de Julio Manrique: “No podem no recuperar aquest muntatge, que esperem que ja podrem mostrar amb butaques al 100%!”, preveu Martel.
——————————-
Bonus Track de Carol López, que van cancel·lar funcions a causa de la pandèmia.
——————————-
També es podrà veure Crim i càstig de Fiódor Dostoievski, adaptada i dirigida per Pau Carrió, “un repte molt gran que ajuda a la casa a que creixi en ambició. L’interpreta Pol López que, amb en Pau, són dues persones que han crescut en aquesta casa.”
——————————-
Síndrome de Gel de Clàudia Cedó, dirigida per Xicu Masó. “En Xicu va encetar un camí de director a El Metge de Lampedusa que no vol deixar. S’endinsaran a explicar-nos la síndrome de desconnexió que pateixen els joves refugiats als països nòrdics. Després del periple per arribar-hi, s’ofeguen amb el sistema i acaben en coma. Aquesta és la Síndrome de Gel!”
——————————-
Entre les produccions convidades hi haurà L’oncle Vània de Txékhov dirigida pel director lituà Oskaras Koršunovas, en coproducció amb Temporada Alta; que accentua l’apocalipsi interior dels personatges.
——————————-
Un nou muntatge de la creadora polonesa Anna Karasińska, de producció catalana, amb intèrprets no professionals que entren en contacte amb el concepte de teatre en directe.
——————————-
I l’espectacle Imitation of Life de la companyia búlgara Proton Theatre. “És un espectacle polonès que està programat al Festival d’Avinyó i  a la Biennal de Venècia!.  Explora els marges de les persones que viuen fora de les lleis perquè dins no tenen cabuda, com son les seves vides… El tindrem per primer cop a Barcelona.” Arribats aquí, Martel ha confessat que “tinc moltes ganes que arribi el setembre per poder-vos explicar la temporada sencera!”
——————————-

I ja ho tindríem, més o menys, perquè alguna cosa ens deixarem. Però la temporada és en marxa i ja la continuarem explicant.

De moment, anoteu que els horaris continuen tal com es van establir al Toc de Queda. Sala Fabià Puigserver, 19 h. I a Gràcia i a l’Espai lliure, a les 20 h.  I també que els dos bars-restaurant són oberts!

Juan Carlos Martel ha tancat la trobada dient: “El Lliure és un teatre nascut al 1976 i es un cor que batega amb identitat teatral d’aquest país. Als anys 90 es va construir un TNC que té les seves missions. Però el Lliure es un cor que batega amb una  identitat cultural especifica i per on passa el nostre teatre i el de tot Europa. Un pont que ens va unint entre les diferents comunitats.  Ja farem taules!”

Author