El Teatre Romea ha acollit la presentació de Alma y palabra. San Juan de la Cruz, una obra amb dramatúrgia de José Carlos Plaza a partir dels textos de: San Juan de la Cruz, dirigida per Lluís Homar i produïda per la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC). L’espectacle està protagonitzat per Lluís Homar i Adriana Ozores, acompanyats per la música de Frederic Mompou; interpretada en directe per Emili Brugalla.
També s’ha presentat El templo vacío, una obra amb dramatúrgia de Brenda Escobedo; dirigit per Lluís Homar i Brenda Escobedo i creat a partir dels textos de Ibn Arabi (Abenarabi de Murcia); Ramón Llull, Jacint Verdaguer, San Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús. Amb música coral de J.S. Bach i protagonitzada per Lluís Homar acompanyat pel quartet vocal format per: Manon Chauvin, Gabriel Díaz, Pablo Acosta i Lluís Frigola.
El muntatge el coprotagonitzen Maria del Valle i Cristina Fabero, alternant-se en el paper principal; i Marcel Castillejo com a Príncep, Joan Monistrol com a Soldat i Jèssica Martín com a Reina. El gran reclam de la producció són, però, els set nans, uns personatges simpàtics; exclusius i allunyats del que es podria esperar que interpreten: Pol Berch, Oriol Berch, Bernat Torruella, Ferran Vidal, Llorenç Costa, Pol Moix i Arnau Solsona. La producció compta amb coreografies de Montse Argemí.
Josep María Pou ha volgut recalcar que es tracta de la tercera temporada consecutiva que la formació liderada per Lluís Homar presenta els seus muntatges a l’escenari del Romea, una dinàmica que, espera, “es converteixi en visita obligada de la CNTC ja que, al mateix temps, obre una finestra al teatre en llengua castellana.”
“En canvi, – apunta el director artístic del Romea – en la visita d’aquest any, els dos espectacles marquen certes diferències amb els dels anys anteriors. Durant dues setmanes, volem convidar al públic a experimentar la vida assossegada mitjançant una experiència mística. Perquè això sempre és guaridor, no només per l’ànima, sinó també pel cos i l’intel·lecte. Potser hauríem de començar a dir que el remei per la salut mental es trobà en allò místic.”
En efecte, el Teatre Romea acull dues propostes de la CNTC amb en Lluís Homar com a impulsor; director i intèrpret, basades en els autors místics de l’herència cultural i literària del nostre país: Alma y Palabra. San Juan de la Cruz i El Templo Vacío. Ambdues propostes plantegen una experiència singular, una atmosfera recollida on el text incita a una vivència quasi mística; a una transformació de l’espectador en un intercanvi que travessa les fronteres habituals del fet escènic.
Lluís Homar ha exposat d’on va sorgir la idea de l’espectacle
«Aquest va ser el primer projecte del qual em vaig fer càrrec amb la CNTC – ha explicat Homar -.La seva estrena principal va ser en plena pandèmia al Corral de comedias de Almagro. També el vam portar al Temporada Alta, l’octubre de 2020. Quan vaig decidir tirar-lo endavant, el primer que vaig fer va ser contactar amb l’Adriana Ozores. Volíem combinar tres elements, fent presents a l’escenari la poesia, la música i la pintura, amb el Crist crucificat de Velázquez, tot plegat per fer arribar la mística al públic a través dels textos de San Juan de la Cruz.»
Adriana Ozores ha complementat les paraules del seu company d’escena, parlant de l’espurna artística i humana que ha envoltat el projecte en tot moment i que ha definit tant l’objectiu de l’espectacle com la voluntat transformadora que l’ha vertebrat en tot moment. «Pretenem apropar aquesta meravella d’autor i els seus textos des del nostre sentir, de cada un dels tres intèrprets que trepitgem l’escenari. És una recerca espiritual que no ens és aliena. Una consideració a tenir en compte – ha continuat l’actriu. – és com l’art, entès com a paraula, entès com a música, com una obra pictórica, ens col·loca en un lloc diferent des del qual resulta més fácil transitar o voler arribar: a un estat més elevat i espiritual, apropar-nos més a aquest món íntim i sagrat; a aquella part nostra que ens eleva. San Juan i Mompou transiten en tots nosaltres i fa que, entre nosaltres tres: es crei una sinergia excepcional. Crec que aquesta és una iniciativa preciosa per part d’en Lluís Homar de voler apropar els autors místics al públic d’avui dia, i és una novetat en el sentit de voler mostrar que l’art és una eina de descobriment d’una dimensió més gran.»
Per la seva banda, Emili Brugalla, pianista de l’espectacle que interpreta peces de la Musica callada de Frederic Mompou; ha volgut compartir els paral·lelismes, a priori poc evidents, entre les figures San Juan de la Cruz i del compositor: «Mompou i San Juan semblen, en principi, personatges molt diferents, però jo penso que, fins el Renaixement; la figura del sant és molt publica, mentre que la del artista és més anònima. Després del Renaixement, en canvi, és a l’inrevés. Si San Juan hagués nascut al s. XX, no tinc cap dubte que seria un artista. Ambdós transmeten el sagrat i transformen les persones. Aquesta és una de les intencions espirituals que ens fa profundament humans. En aquest espectacle, la musica de Mompou fa gran la paraula de San Juan. Els dos s’ajuden, es multipliquen. Són com angles de la mateixa figura. Al final, l’experiència que tenim a l’escenari ens transforma fins i tot a nosaltres mateixos; i això és una cosa que agraeixo molt al Lluís. Crec que a Mompou li hauria entusiasmat veure aquest espectacle.» – ha confessat el músic.
El Templo Vacío
El Templo Vacio és un espectacle amb una dramatúrgia conformada a partir dels textos: d’Ibn Arabi (Abenarabi de Múrcia), Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús; entre d’altres, que també implica text i música, aquesta vegada amb un quartet vocal interpretant música de Johann Sebastian Bach.
Brenda Escobedo, dramaturga i codirectora de l’espectacle, defineix així l’obra: “Més enllà de la poesia lírica de Sant Joan i Santa Teresa, volíem ensenyar que el camí místic és, en realitat: filosòfic, un entrenament espiritual, i que la línia dramatúrgica d’aquest espectacle porta a entendre que: el tremp és l’ànima i el buit és l’ego.»
La directora ha continuat explicant els autors que apareixen a l’espectacle i com el públic experimentarà un viatge a través: dels textos místics de les línies més poètiques de la literatura ibèrica i europea. «En una hora podem conèixer l’essència del llenguatge de Sant Joan de la Creu; Miquel de Molins, Ramon Llull, Jacint Verdaguer… i, alhora, la filosofia alemanya d’Europa Central. Hi ha també un soliloqui de Calderón de la Barca, descontextualitzat i tret d’una altra obra; que ens permetrà veure com els escriptors del Segle d’or també cercaven el sentiment de la fe.»
Lluís Homar, explicant la raó de presentar els dos espectacles conjuntament, ha dit: “Tot i que la distància entre els dos espectacles és d’uns tres anys, per nosaltres, presentar aquest programa doble: té tot el sentit del món. Principalment, volem apropar la figura d’aquests autors al públic modern i trencar una mica amb: les idees preconcebudes sobre els místics i les seves característiques.»
Brenda Escobedo ha acabat afegint: , «Són espectacles preciosos i, a través de les paraules dels místics, crec que també coneixerem una part molt íntima d’en Lluís Homar. La distància entre els dos espectacles és d’uns tres anys; per a nosaltres presentar aquest programa doble té tot el sentit del món. Principalment, volem acostar la figura d’aquests autors al públic modern; i trencar una mica amb les idees preconcebudes sobre els místics i les característiques. En tot cas hi ha una sincera voluntat de modificar, cap a bé, les nostres vides.»
Brenda Escobedo ha acabat afegint: «Són espectacles preciosos. I , a través de les paraules dels místics, crec que també coneixerem una part molt íntima de Lluís Homar.»
Alma y palabra. San Juan de la Cruz es representarà a partir del dimarts 6 de febrer de 2024 al Teatre Romea.
El templo vacío es representarà a partir del dimarts 13 de febrer de 2024 al Teatre Romea.