La dramaturga colomenca Eu Manzanares passarà el Nadal al Teatre Texas amb dos espectacles en cartellera. Per una banda, recupera la seva òpera prima, Lo nuestro, i per l’altra, també exhibirà el seu últim espectacle; El mestre i el mar amb la companyia Mar Vivir. Dos espectacles d’èxit nascuts a les sales de proximitat, Sala Flyhard i Teatre Eòlia; que emprenen nova vida per poder arribar a més espectadores i espectadors.
Manzanares va debutar l’any 2015. Però no va ser fins l’any 2019 que va fer el salt al gran públic amb Lo Nuestro; una comèdia realista i reivindicativa que es fixava en la nit de Cap d’any d’una família de barri obrer. Aquell text la va fer mereixedora del Premi Teatre Barcelona 2020 al Millor Text Original; i diferents nominacions a altres guardons com els Premis Max. Des de llavors, no ha parat de consolidar el seu nom com a dramaturga, amb treballs molt aplaudit: entre els quals destaquen Nessun Dorma i Dopaland.
‘Lo Nuestro’: Humor i somnis per complir
Cinc anys després d’aquella 1a. estrena, l’autora presenta al Texas una nova producció de l’obra que la va consolidar a l’escena nacional: Lo nuestro. Es tracta d’una comèdia agredolça, dirigida per Mercè Vila Godoy; que ens transporta a l’última nit de l’any a casa dels Guerrero Fernández, una família humil d’un barri obrer. Amb la taula parada, el raïm a punt i les campanades esperant a la televisió, la vetllada s’omple d’humor; tensions i reflexions sobre els somnis que cadascú pot permetre’s. Però un detall amenaça l’harmonia: la mare ha oblidat comprar el número de loteria que la seva empresa juga des de fa dotze anys; un gest que desperta retrets, ironies i somnis frustrats d’una vida millor.
Aquesta peça, en paraules de la seva autora: “combina humor i crítica social per retratar la realitat d’una família treballadora que oscil·la entre les il·lusions i les dures veritats”. Amb moments carregats d’ironia i tendresa: Lo nuestro reflexiona sobre la sort, les desigualtats i la persistent esperança que acompanya l’arribada d’un nou any.
La nova producció que s’estrena al Teatre Texas incorporant dues novetats en el repartiment: Bàrbara Mestanza pren el relleu d’Eu Manzanares en el paper de filla i Jan Mediavilla interpretarà el personatge que feia Pau Poch, Paul Berrondo i Eli Iranzo continuen sent els pares de la família. “Mantenim la partitura original perquè la història funciona”, explica Vila Godoy com a directora de l’espectacle.
‘El mestre i el mar’: l’emotiva obra del mestre Benaiges
Si Lo Nuestro va ser el primer gran èxit de l’autora, la darrer espectacle que ha estrenat és: El mestre i el mar, una ficció inspirada en la història real d’Antoni Benaiges; un mestre català assassinat pels sublevats el 1936, que ens parla de memòria històrica, secrets familiars i connexions generacionals.
La peça parteix de la Júlia, una jove que passa l’estiu amb els seus avis a Burgos; i descobreix una antiga capsa metàl·lica plena de records de la infantesa del seu avi. Aquest objecte misteriós, l’exhumació d’una fossa com una propera i la figura del mestre connectaran la seva història familiar: amb un passat que clama per ser recordat.
Estrenada en paral·lel a la pel·lícula El mestre que va prometre el mar, aborda la mateixa figura històrica però des d’un enfocament diferent. Carla Alegre, una de les actrius, destaca l’impacte emocional del projecte: “Per a mi, aquesta obra suposa moltes emocions. El que compta és que no s’oblidi un passat que és memòria i història. De fosses comunes n’hi ha moltes per obrir, i són ferides que no estan tancades”.
Amb una escenografia austera que dona tot el protagonisme un repartiment format per 8 joves intèrprets: (Carla Alegre, Yoel Marfil, Aleida Mañas, Sandra Pece, Albert Valentín, Anna Bernal, Maria Armengol i Lucía Monteoliva); El mestre i el mar és un espectacle carregat de sensibilitat; que reflexiona sobre la importància del record i el llegat. Un muntatge coral i dinàmic que connecta generacions amb una reflexió sobre la memòria històrica i la nostra relació amb: el passat que compartim.
Un text d’Eu Manzanares
Manzanares es mostra satisfeta amb el treball fet amb els vuit intèrprets, que assegura que reviuen la història “amb tot l’entusiasme, l’amor i el compromís del món i decidit a no deixar caure en l’oblit tant de dolor i silenci enterrat a les cunetes del nostre país”.