Aquest divendres 11 d’octubre pujarà oficialment el teló de la 28 edició del Festival Temporada Alta a Girona i a Salt, amb dues obres de Shakespeare però de creació. Per un costat, el Teatre Municipal de Girona acollirà l’estrena de Measure for Measure, de la Royal Shakespeare Company, de la que s’ofereixen tres sessions (divendres, 20 h i dissabte, 16 i 21 h). I El Teatre de Salt presenta Macbettu, de Alessandro Serra, a partir del Macbeth de Shakespeare, una peça sarda producció de Sardegna Teatro en col·laboració amb la companyia Teatropersona. Es podrà veure el divendres a les 20.30 h i dissabte, a les 18 h. Només dues sessions! Aquest matí les han presentat als mitjans de Barcelona amb representants de les dues companyies.
Trobareu les entrades aquí
MEASURE FOR MEASURE
‘Measure for Measure’, de la Royal Shakespeare Company
Aquest és el segon cop que Temporada Alta té el privilegi d’acollir la mítica Royal Shakespeare Company: “La primera vegada era, però, la Companyia Jove i ens van portar un thriller. Aquest cop l’obra és una crítica contundent als governants, feta mitjançant la considerada una de les peces més fosques del dramaturg”, explica Narcís Puig, adjunt a la direcció dels festival.
Lygh Toney, ajudant de direcció –Gregory Doran no hi ha pogut assistir-, ha exposat la satisfacció de la companyia per “aquest intercanvi amb altres països i amb cultures diferents, i amb un Festival amb el que compartim camí.” I anant a l’obra: “Gira a l’entorn del poder i d’aquells que tenen la capacitat de convertir-lo en lleis, el que fa que facin les seves pròpies lleis. I també parla de l’impacte que tenen davant les persones que no disposen d’aquest poder.”
L’obra se situa a Viena, com ho fa Shakespeare, però en aquest cas a finals del s. XIX principis del XX, la Viena d’abans del col·lapse de l’Imperi austrohongarès, la de Freud, Klimt i Mahler i abans la Primera Guerra Mundial. I ressalta la manca de poder encarnat pel poble en la figura de l’actriu Lucy Phelps, que interpreta Isabella, paradigma de la falta d’autonomia i de la incapacitat de prendre decisions sobre la seva pròpia vida.
I per què Viena? “L’obra és d’una màxima actualitat”, assegura Toney. Només cal fixar-nos en el guió: Una dona jove recorre a un home amb autoritat per salvar la vida del seu germà. Ell hi accedeix a canvi que ella vagi al llit amb ell. Quan la noia l’amenaça a fer-ho públic, ell li diu que ningú no la creuria. La noia es dirigeix al públic i li demana: “A qui m’hauria de queixar?, continua Toney, “I també parla de Viena perquè el director va voler explorar el mateix país que Shakjeapeare i les diferències entre el marc de la història que explica i l’actual. I perquè Viena va enderrocar barris perifèrics. per tant, era una societat que estava vivint moments similars.”
Lucy Phelps explica que “treballem amb miralls i com a personatges. És interessant fer-ho perquè et preguntes què hi ha al darrere. No hi hem posat Freud, però ens hem atrevit a posar un divan a l’escenari fent referència al despatx d’un psicòleg.”
El text se centra en Duc de Viena, que abandona la ciutat i deixa el poder a Angelo, el seu lloctinent, amb l’excusa que ha de viatjar a Polònia, però, el que fa és quedar-se a la ciutat disfressat de frare per poder veure com governarà al seu lloc.
“Quan Shakespeare la va escriure s’havia produït un brot de peste que va produir molts morts. La situació va amenaçar la coronació del rei. Aquest moment verídic es produeix ja que a la història el líder estava absent i a l’obra, el duc és absent.”
Hi va haver moltes pèrdues, Isabella perd el seu germà i presenta també el dilema de conservar la unitat de la família. “Shakespeare va ser valent perquè el Duc és la imatge del Rei i es va atrevir a fer-ho malgrat les referències eren claríssimes”, explica l’actor Antony Byrne.
I és que de fet, escriure l’obra ja era un perill, perquè Shakespeare estava servint al Rei: “Es va convertir en el seu acompanyant pagat per fer obres. I escriu Mesura… que és com un mirall, una rèplica: Et faré el teu mirall si com a rei assumeixes el teu paper o t’escapes. I li fa el seu mirall.”, continua Byrne.
Pel que fa al muntatge, expliquen que la companyia es reuneix abans dels assaigs i allà exploren la història entre tots fins que arriben a una comprensió profunda. “Si no queda clar, el públic ho nota. Nosaltres fem una traducció línia per línia del que diu l’obra. Anem al fons per analitzar les coses. Després, un cop construït conjuntament, cadascú agafa el seu paper.”
MACBETTU
Macbettu és també la versió de Macbeth de Shakespeare traslladada a la cultura sarda. L’obra arriba al Festival de la mà d’Alessandro Serra, un dels directors més personals de l’escena italiana que, aquest si, és el primer cop que es veurà a Catalunya. L’espectacle està interpretat només per homes, perquè Serra s’emmodela en el célebre Carnaval d’Ottana, un dels més espectaculars del món per les seves màscares i que, casualment, aquests dies es pot veure a la Fira Mediterrània de Manresa. L’espectacle es va estrenar a la Biennal de Venècia, a l’època en què hi havia Àlex Rigola. En aquella ocasió es va representar sense paraules com un experiment, ja que es tractava de presentar sense paraules, probablement l’espectacle més literari del segle. A la versió actual, Serra ha tallat el 70% del text però “tot i que el teatre no és literatura, no hi renunciem del tot. A l’escriptura dramàtica hi ha moltes paraules que sobren, que són inútils i que es transformen en prejudicials. Per això, i perquè l’italià no és una llengua viva sinó intel·lectualitzada i inventada per Dante -i costa molt imaginar coses amb parles de Dante!- he optat pel sard, que és la llengua del meu pare. I ja he anat al seu carnaval, que està representat només per homes.” I nosaltres contents, perquè el sard és ple de paraules que provenen del català. I si a més, el director sard es diu Serra, què més podem demanar?
Ell assegura que estima Sheakspeare, però que mai havia gosat portar-lo a escena. L’any 2006 va tornar al cor de Sardenya com a fotògraf del Carnaval, i allà va tenir la visió de que d’allò es podria fer un Macbeth. Era perfectament adequat per explicar la vida i el destí de Macbeth. “És un carnaval ritual molt masculí, de fet com també ho són el teatre grec i l’Isabelí. Amb tot, em va costar molt eliminar tots les dones fins que al final vaig optar per deixar una figura femenina, una deessa, una mare, però amb un físic pertorbador. Vaig trobar un actor sard que meda 1,90 i li vaig proposar el paper. Ell és Lady macbeth!” Les bruixes també les fan els homes: “Són figures característiques del Carnaval sard.”
A la pregunta del per què va escollir Macbeth, Serra respon que “És un filòsof. Aconsegueix traduir la visió filosòfica del món. Té una manera de narrar molt impressionant que fa un pòsit amb l’actualitat. També té un aspecte sobrenatural, una ruptura amb el nivell espiritual. L’aspecte sobrenatural cau en la maldat i quan lo sobenatural entra en una fase en què no té prou amor, es converteix en maldat. Ell ha d’esperar, però té el desig de matar. Jo em vaig enamorar del text!”
LA PARAULA I SHAKESPEARE
El teatre no és literatura: “Quan Shakespeare escrivia, no ho feia a casa. Ho feia a escena, i anava escrivint i tatxant. A l’estrena d’Otel·lo va canviar els personatges en directe. A més, Shakespeare empra moltes paraules impossibles de traduir, o que no té massa sentit fer-ho. Només les paraules que transmeten emocions es preserven. Al text hi ha algunes parts que he escrit jo.” També han preservat l’aspecte musical: “Si la musicalitat de les paraules ajuda a emmarcar el personatge, és prou important. Però el que compta és com es diu. És com la tragèdia grega, hi ha un munt de codis que s’han perdut i que a la posada en escena s’han de reconstruir.”
L’espectacle és premi Ubú 2017 i premi de la Crítica Teatral atorgat per l’Associació Nacional de Crítics de Teatre, a més de rebre diverses distincions al Festival MESS de Sarajevo (Bòsnia).