L’amic retrobat, adaptació de la novel·la de l’escriptor alemany d’origen jueu Fred Uhlman, engega una complicitat molt interessant entre el Teatre de l’Aurora, gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural de Igualada i el Teatre Nacional de Catalunya. L’espectacle es va estrenar a Igualada -en tres úniques funcions- a primers de novembre i ara arriba al TNC a fer temporada a la Sala Tallers, del 4 al 22 de desembre. Josep Maria Miró signa l’adaptació i dramatúrgia d’aquesta obra que, tot i estar ambientada a l’Europa d’Entreguerres, adquireix una vigència tristament sorprenent. L’interpreten Joan Amargós, Quim Àvila i Jordi Martinez, dirigits per Joan Arqué. Aquest matí s’ha presentat al TNC amb la presència del director i els tres protagonistes, Òscar Balcells, en representació del Teatre de l’Aurora i de Xavier Albertí, director del TNC.
Òscar Balcells ha explicat, cofoi, que la cooperativa Unicoop, productora de l’espectacle, és “petita i privada, però com un bolet que brota al territori. La nostra voluntat és acollir i/o produir arts escèniques professionals, de qualitat i amb contingut. Podria dir que Joan Arqué ha estat el nostre director resident, perquè s’ha treballat i muntat a casa. Vull agrair aquesta acollida al TNC, que per a nosaltres és un regal.”
ANEM A L’ESPECTACLE!
Joan Arqué exposa que “el motor de l’obra és arribar a un públic de totes les edats. I L’amic retrobat apel·la al nostre temps després dels últims esdeveniments, remarcadament l’ascens de l’Extrema Dreta.”
L’obra gira al voltant d’una història d’amistat entre dos nois joves a l’Europa d’entreguerres (anys 1932/33), que expressa com l’amor pot tenir prou força enmig de la tempesta. L’actor Joan Amargós ha recordat que “a les representacions que hem fet es va produir un silenci tan dens, que vam pensar que funciona!” L’espectador segueix el canvi d’una persona des de la pèrdua de la innocència a l’exili.
La història s’explica a través de la veu d’un dels dos amics, ja adult (Jordi Martínez), que proposa un joc entre la narració i falses vivències “perquè hem volgut mostrar la situació, no només narrar.” Ell és Hans Schwarz, fill d’una família jueva i l’altre, Konradin Von Hohenfels, fill d’una família aristocràtica de Suàbia. Els nois es coneixen al Karl Alexander Gymnasium d’Stuttgart, l’escola més famosa de Württemberg, i inicien una intensa relació en què comparteixen i conflueixen coneixement, idees, preocupacions i també contradiccions. Inicialment l’amistat es configura al marge de l’enfrontament polític del país però, de mica en mica, es veurà enterbolida pels convulsos esdeveniments i la pujada de tensió que es viu a Alemanya a partir de 1933 amb l’ascens del nazisme i l’antisemitisme. Els dos nois no poden viure al marge de les circumstàncies externes que començaran a notar en les seves respectives famílies i que també s’inocularà en la seva amistat i acabarà provocant la separació definitiva de les seves vides.
Quim Avila, Hans Schwarz jove, ha volgut destacar “l’amor i la puresa entre els dos nois. Una estimació neta, no influenciada pels prejudicis ni per cap estigma. Però la recerca d’una puresa racial es carrega la puresa emocional.” I Joan Amargós ha afegit que “ells dos són el mateix personatge en diferents moments de la vida. De vegades no saps ben bé qui és qui, perquè… és en Hans! Crec que avui aquesta obra remou molt més pel moment polític nacional, internacional i europeu que estem vivint.”
Per la seva banda, Jordi Martínez assegura que “sóc molt feliç fent aquest espectacle. Tots ens hem fet molt amics i, malgrat la diferència d’edat no m’han fet sentir gran!”, bromeja… o no! I continua: “M’han fet partícip del seu univers, tenen un talent extraordinari… Sort que són joves i no he de competir amb ells pels papers! De debò: si l’atmosfera és bona, és molt difícil que el resultat no estigui ple de sensibilitat. Som com una família i tot suma!”
L’espectacle comença amb un to desenfadat i va pujant de to fins arribar al clímax potent que envolta la història. L’adaptació de Josep Maria Miró es basa sobretot en aplicar un llenguatge contemporani, però sense tocar el fons. “Hi ha algunes imatges de l’any 1933 que, si els poséssim color, podrien ser d’ara!”, asseguren.
L’amic retrobat forma part d’un tríptic. Tots tres llibres parlen del mateix des de diferents punts de vista o personatges i aquesta és la primera part i la més completa, l’única que s’entén sense necessitat de les altres dues. “És la llavor, el punt de partida”, diuen.
Xavier Albertí ha tancat la trobada dient que “aquest espectacle forma part del projecte que hem engegat pensant en la gent jove. I fins ara, entre les escoles i el que tenim venut, ja podem parlar d’un 85% d’ocupació!”
Les funcions d’entre setmana són matinals, exclusives per a centres educatius, mentre que les funcions de cap de setmana són en horari de tarda i obertes a tot el públic (+12 anys).