La tercera edició del cicle posa en valor aquesta periodista, escriptora i militant antifeixista amb un text teatral de: Núria Vizcarro, dirigit per Mercè Vila Godoy, al Born Centre de Cultura i Memòria.
UN PROJECTE QUE REIVINDICA LES DONES I POSA EN VALOR EL SEU LLEGAT
Els dies 23 i 24 de març, el Born Centre de Cultura i Memòria acull la tercera edició del projecte: 365 Dones l’any. Després de recuperar la memòria d’Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista catalana, i d’Anna Maria Martínez Sagi, periodista, poeta i atleta, el Teatre Nacional de Catalunya posa la mirada en Marina Ginestà i Coloma: periodista, escriptora i militant antifeixista catalana, coneguda per la seva tasca durant la Guerra Civil; i la seva activitat a l’exili durant els anys del franquisme. Un treball de recerca sobre la seva vida i obra amb dramatúrgia de Núria Vizcarro; que conclourà en una lectura dirigida per Mercè Vila Godoy.
Defensora activa de la causa republicana, Marina Ginestà i Coloma (Tolosa, 29 de gener de 1919 -. París, 6 de gener de 2014); va treballar durant la Guerra Civil com a periodista de diversos mitjans de comunicació republicans, així com de traductora; del corresponsal del diari soviètic Pravda. Va ser intèrpret de Mikhaïl Koltsov, corresponsal del diari soviètic i agent de Stalin a Espanya. La derrota del somni republicà la va sorprendre a Alacant des d’on; després de dos mesos d’empresonament, va aconseguir fugir de l’Espanya franquista. Amb l’ocupació nazi de França, va abandonar Europa rumb a Mèxic, però el seu destí va ser la República Dominicana. El 1946 es va veure obligada a abandonar el país per la persecució del dictador Rafael Trujillo; i va recalar a Veneçuela. A la dècada dels seixanta i fins els setanta, va tornar a Barcelona on va publicar dues novel·les en català que van guanyar sengles premis literaris: el Fastenrath dels Jocs Florals de Barcelona del 1977 per Els antípodes (Dopesa); també finalista del premi Joan Estelrich del 1976; i el premi Salvador Seguí; dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili del 1977 per En vindran d’altres (1976). Posteriorment, es va traslladar a París, on va viure fins a la mort.
Una de les seves fotos més famoses va ser la del fotògraf alemany Hans Gutmann (també conegut com a Juan Guzmán); a la terrassa de l’Hotel Colón, on es va establir una oficina d’allistament. Aquell 21 del juliol de 1936, Marina tenia 17 anys i no tenia intenció d’anar a la guerra. Com ella mateixa va afirmar: “És una bona foto, reflecteix el sentiment que teníem en aquell moment […] Diuen que a la foto tinc una mirada captivadora. És possible, perquè convivíem amb la mística de la revolució del proletariat i les imatges de Hollywood: de Greta Garbo i Gary Cooper”.
REVERBERACIONS AMB LA XARXA DE COMPANYIES AMATEURS
El projecte 365 Dones l’any no s’acaba amb la lectura dramatitzada d’aquest cap de setmana al Born. Centre Cultural i Memòria. El TNC l’anomena “lectura mare” perquè prolifera amb altres versions. L’objectiu principal del cicle és difondre i reivindicar aquest llegat a tanta gent com sigui possible a través de les: Reverberacions i per això compta amb la complicitat de companyies i de directors/es de teatres amateurs, vinculats a centres cívics; i a altres entitats culturals.
Es tracta, doncs, de variacions a partir del mateix text de la dramaturga Núria Vizcarro; dirigides i interpretades per altres equips no professionals. No són rèpliques de la lectura original ja que el que precisament es valora és que: cada equip se la faci seva amb l’acompanyament del mateix TNC. En aquesta tercera edició, el creixement de participants ha estat molt significatiu.