El TNC es converteix en un cabaret per acollir L’Emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé

04.30.2021

Author

L’Emperadriu del Paral·lel ha escollit l’escenari del TNC per al seu retorn al s. XXI

La presentació de L’Emperadriu del Paral·lel, de LLuïsa Cunillé, que ha tingut lloc aquest dijous al TNC, ha originat un cúmul d’emocions. Un dels motius és per ser la darrera obra que dirigeix Xavier Albertí sent director del TNC. I sobretot, perquè l’enyorada Maria Araujo hi és present. Els 13 intèrprets de l’obra fan diversos personatges i es van vestint amb els seus dissenys, vinguts d’altres espectacles, en homenatge al primer aniversari de la seva mort. Albertí assegura que “algunes de les peces que vesteixen són profundament icòniques,” i ha assegurat que els espectadors les reconeixeran.  A banda, com a activitat complementària, s’ha preparat un Homenatge a Maria Araujo “una persona indissoluble a la meva carrera, amb qui hem compartit més de 40 espectacles”, ha dit Xavier Albertí, molt emocionat.

L’obra s’instal·la del 6 de maig fins al 13 de juny a la Sala Gran del TNC. Està  interpretada per Pere Arquillué, Chantal Aimée, Alejandro Bordanove, Jordi Domènech, Montse Esteve, Roberto G. Alonso, Oriol Genís,  Maria Hinojosa, Albert Mora, Mont Plans, Aina Sánchez i Carme Sansa. Entre els múltiples personatges que interpreten, n’hi ha de molt coneguts com Valle Inclan, Alejandro Lerroux, Alady, Josep Santpere, Ferrer i Guàrdia…

L’espectacle pertany a l’Epicentre patrimonial de la temporada 2020-2021: Epicentre Paral·lel, anys vint, ise situa des del primer terç fins a finals dels anys 20. S’acompanya encara de més activitats. Una és lExposició fotogràfica El Paral·lel de L’Emperadriu, un recorregut per algunes de les figures més emblemàtiques vinculades a l’avinguda barcelonina, que apareixen a l’obra de Cunillé i que van tenir un paper molt destacat en l’eclosió de la cultura de masses a Catalunya. Entre d’altres, el mim Adams, el pallasso Ramper, el còmic Alady, l’actriu cantant Purita Montoro o els prolífics Francesc Madrid, Amichatis o Joaquim Montero. 

També es farà una Conferència musicalitzada sobre el Paral·lel dels anys 20, que pronunciarà el mateix Albertí tocant, a la vegada el piano, i acompanyat d’alguns dels intèrprets de l’espectacle que interpretaran cuplets del muntatge. Un repàs per la història de la cultura de masses i popular d’una de les avingudes més mítiques de la ciutat!

Alberti ha avançat que potser la gran Wanda Pitrovska, de la que em confesso fan incondicional i a la que ja fa massa, massa temps que no veiem, podria tancar l’acte: “Però està una mica delicada, ja ho veurem…”, diu el director. 

També ha avançat que, del mateix Epicentre, es reprogramarà l’espectacle Malditas Plumas, de Sol Picó, que no es va poder fer al seu moment a causa de la Covid.

I anem cap a la història!

Albertí comença situant-nos: “Som a la frontera entre la dictadura de Primo de Ribera i en camí cap a la Segona República, un moment de transformacions profundes i molt delicat a Barcelona, que està pagant els excessos de l’Expo del 1929.”

Comença el dia de la mort de Palmira Picart, coneguda com a L’Emperadriu del Paral·lel, personatge inspirat en la figura de Paulina Montoro, que va morir l’any 1918 a causa d’un tifus, el que ens posa en una situació semblant a la nostra realitat. “És un viatge cap a tot allò que representa i simbolitza el Paral·lel en aquesta època: un espai de transgressió, de llibertat, d’identificació, d’autenticitat, de vida pura i complexa, implicada, transgressora i revolucionària”, diu Albertí.

L’acció se situa a l’històric Bar de la Tranquil·litat, un local freqüentat per pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, on es feia teatre i lectures poètiques. “Va ser el primer lloc de Barcelona on es va llegit obra de Ibsen!”, explica Albertí. I continua:El periodista Roc Alsina (Pere Arquillué) -també inspirat en un periodista de debò: Francesc Madrid- és allà per aprofundir en la biografia de Palmira, ja que és l’encarregat d’escriure la notícia de la seva mort als diaris. I mentre espera, van apareixent fantasmes i personatges que crea ell mateix.” 

El viatge comença a l’època de  l’aparició del cinema sonor. L’escenografia es espectacular: “Té 5 pisos, és impactant! I comencem a entrar a les diferents portes que anirem trobant a l’escala. A l’últim fragment entrem a la casa de la Palmira on està reposant en un taüt rosa, un record a Sarah Bernard que sempre portava un taüt rosa als hotels, perquè volia dormir sempre en una capsa color rosa.” 


Paraules dels intèrprets

Pere Arquillué destaca que “som una companyia molt gran i avui costa fer espectacles grans. Es un miracle!” A més: “Acompanyar en Xavier en aquest moment que acaba la seva etapa al TNC és una de les coses emocionants que per a mi té fer aquest espectacle. També perquè la Lluïsa Cunillé és al darrere! És una dona referent i exemple de moltes coses. I encara més aquí, en una obra que s’escapa del perfil que coneixem d’ella!”

Arquillué, un dels pocs que interpreta un únic personatge, diu: “Per a mi significa el tancament de la trilogia formada per Duo de la Africana i Vida Privada, que comparteixen el fet de tenir música, coreografies o el neguit de recuperar el patrimoni!” I afegeix: “També connecta amb el que passa avui d’una manera molt directe. En resum: una companyia molt agradable, fer teatre aquí al TNC és realment emocionant i estic molt content de tornar-hi en un moment tan especial!” I acaba dient: “També em corprèn molt el fet de la Maria, una de les grans, grans, grans del nostre país tan petit. Una oportunitat per posar-la on es mereix!”

Sílvia Marsó  també interpreta un únic personatge, la Clara Cisteró, germana del propietari del bar. Comença dient que està d’acord amb tot! Agraeix a l’Alberti haver-la convidat just al seu comiat “Amb ell ja havia fet El gran mercado del mundo i també repeteixo treball amb molts companys. Retrobar-los ha estat un regal emocionant!”

L’actriu explica que ella és del Paral·lel i que, per tant, l’obra és també “un viatge als referents que em parlaven els meus avis i els meus pares: Alady, Josep Santpere… I estan tan ben interpretats pels companys! És un luxe veure com es transformen en ells amb els diferents vestuaris que va fer la Maria Araujo! Es molt emotiu. No sé si el públic ho notarà però nosaltres estem mot tocats.”

Marsó Interpreta una pianista de cine mut. I és clar, quan comença cine sonor, no té futur! S’està obrint, està decidida, ha de lluitar per sobreviure…  a més d’una altra ideologia que està bullint dins del seu cap. “Suposem que es va haver d’exiliar pels seus pensaments anarquistes! Lluïsa Cunillé amb poques paraules diu moltes coses.” I acaba dient: “Estic molt agraïda de poder  tornar a la terra i a la meva llengua!”

Per a Alberti el registre interpretatiu es complex. “Aquí tenim una tradició arrelada en el falsesc i aquesta demana el registre tragicòmic. Ha estat molt difícil perquè no tenim tradició, però crec que ho estem aconseguint! És una companyia mot heterogènia, amb diferents edats, però tothom s’ha entregat a furgar en la recerca de l’equilibri entre lo tràgic i lo còmic.”

Destaca l’esplèndida veu de Maria Hinojosa i la presència de Jordi Domènech un dels grans pianistes del país. “Quan la Maria obre la boca, tot es para! El mon s’afina i tots ens comprometem a seguir el seu rigor.”  Maria Hinojosa ja havia interpretat amb Alberti El duo de la Africana, L‘aplec del Remei, Pinsans i Caderneres… “En Xavier em deixa plena llibertat, confia en mi i jo en ell. Ja no ens cal desxifrar codis! De fet, a l’obra confiem els uns amb els altres, tots estem en una comunicacio transparent i una confiança plena.” 

Chantal Aimée diu: “Ja ho veieu: tot és amor, tot ha estat molt emocionant i estem molt agraïts. Darrere del que veurem hi ha una altra funció: la caracterització, la sastressa, ara posem un bigoti, ara un barret… Hi ha  molta emoció al vestuari! Hi ha peces d‘El Duo de la Africana que vaig fer fa 12 anys. A tots ens toca! La Maria és amb nosaltres!”

Oriol Genis destaca que l’obra parla també de l’espiritisme “que en aquella època n’hi havia molt. Barcelona volia despertar els esperits del Paral·lel i aquesta és una funció que ens porta a la nostra tradició poc reivindicada i ens ajuda a no perdre-la. És la història que ens han manllevat i arrabassat. L’hem de recuperar com a poble i com a classe social, tant a nivell actoral com històric. Al final de l’obra entens la ideologia que es desprèn de l’espectacle.”

Carme Sansa comença agraint a Xavier Alberti que hagi comptat amb ella per moltes coses. Els seus personatges són ben destacats: Ferrer i Guàrdia i Ferran Pi. I una dona, també: Teresa Claramunt. Assegura que “cada dia de treball era una Màster Class! A més, amb en Xavier aprens el significat de cada frase a fons, estic molt contenta. Sempre he vist el teatre de Cunillé amb molt d’interès, m’ha colpit molt. Jo ara vinc d’un monòleg i trobar la Silvia, la Chantal… Sóc molt feliç, de debò. Cada dia es una festa!” 

Arribats a aquest punt i cm si no anés per ell, Alberti ha afegit que “amb el teatre de la Lluïsa es va sempre a la part més essencial del llenguatge. Aquí ha volgut investigar sobre el periodisme de l’època i això l’ha portat a un virtuosisme extraordinari. No sé si ens en sortirem, si plorarem… Però només per la dimensió literària del text ja ho disfrutarem!” I ha tancat l’acte afirmant que “L’obra és com un cabina dels Germans Marx, hi ha una altra obra per dintre.”

I dirigint-se als mitjans: “Disculpeu les emocions a ajudeu-nos a transmetre aquest extraordinari Patrimoni del Paral·lel!”  Ho farem, de debò, tant com puguem. Però convenç la Wanda Pitrovska perquè torni, eh!

Activitats i publicacions entorn de l’Epicentre Paral·lel, anys vint:

Exposició fotogràfica: El Paral·lel de L’Emperadriu
En diàleg directe amb L’Emperadriu del Paral·lel, aquesta exposició al vestíbul de la Sala Gran del TNC fa un recorregut per algunes de les figures més emblemàtiques vinculades a l’avinguda barcelonina, que apareixen a l’obra de Lluïsa Cunillé i que van tenir un paper molt destacats en l’eclosió de la cultura de masses a Catalunya. Des d’alguns noms polítics i punts de trobada ineludibles, fins a molts dels artistes més destacats en la gran diversitat de disciplines que van acollir els escenaris del Paral·lel, molts dels quals avui resten poc coneguts tot i l’enorme popularitat de què van gaudir, com el mim Adams, el pallasso Ramper, el còmic Alady, l’actriu cantant Purita Montoro o els prolífics Francesc Madrid, Amichatis o Joaquim Montero.
06/05/21 – 13/06/21
Vestíbul principal
——————————————————

Col·loqui amb Dolors Marín
14/05/21
Sala Gran
——————————————————

Conferència musicalitzada sobre el Paral·lel dels anys vint a càrrec de Xavier Albertí
Xavier Albertí al piano, acompanyat d’alguns dels actors i les actrius de L’Emperadriu del Paral·lel que interpretaran alguns dels cuplets del muntatge, ens oferirà una conferència musicalitzada sobre l’època daurada d’una de les artèries culturals i liberals de la ciutat de Barcelona durant la dècada dels anys vint: l’avinguda del Paral·lel. Un repàs per la història de la cultura de masses i popular d’una de les avingudes més mítiques de la ciutat.
01/06/21 a les 19 h
Sala Gran
——————————————————

Publicacions Arola Editors i TNC
L’Emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé (En venda a les taquilles del TNC i a www.tnc.cat)
Llibre a 3 € (En venda al vestíbul mentre l’espectacle estigui en cartell)
——————————————————

Club de lectura Llegir el teatre
TNC i Biblioteques públiques de Catalunya
——————————————————

Taller per a infants «Festa al Paral·lel», en el marc Jo també vaig al TNC!
30/05/21, vestíbul superior

Author