El Teatre Nacional de Catalunya continua oferint-nos aquelles ‘perles sueltes’ que venen de vegades inscrites als Epicentres que cada temporada dedica a autors el treball dels quals ja forma part del patrimoni català. Enguany i dins l’Epicentre Rusiñol, ens arriba Annus Irritabilis #SR a partir de L’any de la picor, descrita com una féerie de Morera i Rusiñol. Es tracta d’un concert-performance concebut per Albert Arribas i Sílvia Delagneau, que han concebut una féerie contemporània inspirada en els anys en què el pintor i escriptor català va viure la bohèmia parisenca.
L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el Teatre Nacional de Catalunya han tornat a unir complicitats en aquesta proposta que interpreta l’actriu-ballarina Mònica Almirall i compta amb la participació en directe de l’Orquestra de l’ESMUC, dirigida per Francesc Prat. La mala notícia és que NOMÉS es podrà veure el dimarts 4 de desembre, a les 20 h, a la Sala Gran del TNC.
Albert Arribas, que signa la dramatúrgia i la direcció, explica que “hem volgut confrontar les grans mides de la Sala Gran amb la insignificança més petita, però de gran valor artístic. Arran del títol L’any de la picor, proposem un joc en què l’actriu es va gratant tota l’estona, mentre balla.”
Però no es grata amb unes ungles qualsevol: la reconeguda Sayaka Miyasaka (Kira Nails), (guanyadora del I Campionat Internacional d’Ungles STS Beauty Barcelona), ha dissenyat expressament per a l’espectacle tot un joc de ungles que la Mònica va mostrant. “Les ungles són també protagonistes! Cada una és diferent i hi ha gravats insectes, cucs i altres bestioles i altres objectes que deixen pas a la imaginació del públic, que els podrà veure a partir d’un joc de vidres, amb un dispositiu mínim. A més, els insectes van canviant de color!”, continua Arribas.
L’ESPECTACLE
Annus irritabilis #SR és un espectacle que sobrepassa el format habitual d’un concert o d’una representació per reivindicar el llegat escènic i musical del país a partir de l’entesa entre institucions culturals i d’ensenyament superior en la recerca artística que celebra la recuperació patrimonial compromesa amb l’experimentació i la innovació interpretatives.
Enric Morera va compondre la partitura de L’any de la picor entre 1903 i 1904, a partir d’un argument satírico-humorístic de Santiago Rusiñol i Josep M. Jordà, i per a un projecte escènic que havia de comptar amb catorze decorats de Miquel Utrillo. Inicialment era una obra de teatre líric amb diferents números de ball. La música està conceptualitzada a partir de fórmules melòdiques senzilles que estructuren mètriques de quatre compassos, a fi de facilitar l’organització coreogràfica dels ballarins i les ballarines. La partitura enllaça seccions amb una referència rítmica explícita, sobretot el vals i la masurca. La primavera de 1904 van fer una lectura íntima de la partitura al Cau Ferrat de Sitges, amb explicacions de Rusiñol sobre el guió previst. Però el dramaturg no va escriure mai el llibret i el 1907 el compositor manifestava que per aquest motiu l’obra restava inèdita.
Es tracta d’una mena de ballet amb una música sorprenent, en què ressonen des de les innovadores textures harmòniques de personalitats com Erik Satie, gran amic de Rusiñol, als motius melòdics insistents de les músiques populars de l’època, a la sonoritat festiva dels carrousels, dels espectacles de circ o a les cançons dels cabarets de Montmatre. A partir dels manuscrits guardats al Fons Enric Morera de la Biblioteca Nacional de Catalunya, els investigadors del Grup de Recerca en Creació i Interpretació Musicals de l’Escola Superior de Música de Catalunya (2017 SGR 788), en col·laboració amb el Centre Robert Gerhard i l’editorial Ficta, han revisat l’edició de la partitura d’aquesta obra inèdita del compositor.
Segons un testimoni de la premsa de l’època, l’argument principal de L’any de la picor era “un viaje a través de los siglos venideros, con muchos bailables, mucha fantasía y mucho espectáculo”. Un segle després, el Teatre Nacional i l’ESMUC exhumen aquest apassionant divertimento avantguardista per al que la Sílvia Delagneau ha creat el concepte escènic i el vestuari i que compta també amb el Vídeo d’Alejo Levis; il·luminació de Pep Codines i amb l’ajudanta de direcció de Clara Manyós.