El TNC presenta una temporada 2023/24 amb ‘una mirada integradora, paritària i fidel al compromís ètic i social del Teatre’

Aquest matí, el Teatre Nacional de Catalunya ha presentat als mitjans la Temporada 2023/2024; una nova etapa amb 41 produccions en cartell (29 espectacles, 5 espectacles dins del festival ZIP; i 7 espectacles dins de Barcelona calling Beirut), pensada per atraure un públic ampli i divers; amb “una mirada integradora, paritària i fidel al compromís ètic i social del Teatre.” Comencem!

Carme Portaceli, directora artística del TNC, ha agraït tothom l’assistència a la roda de premsa, en la que ens ha explicat el resultat d’un treball “fet en equip”, que suma els treballs artístics i els administratius. “Una feina de tot un any en la que tothom s’ha concentrat perquè tingui coherència.”  Ens parla d’una temporada amb 41 espectacles que s’agrupen sota el lema “La memòria”.La nova temporada ofereix una programació diversa amb la voluntat d’arribar a diferents públics; i reafirma, un any més el projecte d’internacionalització de Carme Portaceli. 

Ha volgut començar amb les bones notícies, i una d’elles és que el TNC gaudeix en aquests moments “d’un rècord d’abonats, amb, 5.634 inscrits. I el millor: tenim 1.037 espectadors joves!  En total, hem tingut  108.634 espectadors i en aquests moments l’ocupació és del 76%. En una era post-covid, estem contents i molt agraïts de com estan les coses: tots els teatres estan pujant, Barcelona està començant a funcionar i esperem que la temporada que ve sigui una Bomba!” També ha volgut “premiar la confiança amb uns preus que estalvien un 49% del preu de les entrades i que no es toquen fins al mes d’agost.” Tampoc es toca el Pack Jove “que arriba fins als 35 anys”.  La venda d’entrades individuals obrirà l’1 de setembre.

Portaceli ha dit que la programació “s’ha tenyit enguany de color maduixa salvatge”, més enllà dels típics roses o blaus. “Hem  agafat com a referència filòsofs i filòsofes que ens puguin explicar altres veritats, que ens obrin nous mons, i que ens serveixin de guia en els  moments de confusió com ara el patiment del mon, davant del quan ens quedem aclaparats i aturats. I hem volgut portar als escenaris obres que ens ajudin a fer-ho, a mirar altres maneres de viure.”  I per totes aquestes coses: “dediquem aquesta temporada a la memòria; un compte pendent que tenim en aquest país, perquè ella és realment la que ens explica qui som, d’on venim; qui són els nostres avantpassats, etc.. Som el que som, tenim el que tenim. “ Ha emfatitzat que “hi ha moltes coses que no ens han dit, com ara el per què de la Guerra, que ens l’han explicat des d’un lloc molt estrany; i no ens han dit mai que era la primera petjada del feixisme a Europa, que Guernica va ser un assaig. Des del teatre tenim la responsabilitat d’explicar-ho i de que els espectacles tinguin un rigor. I sobretot explicar  les històries petites, perquè són les oblidades. Per tot això, aquesta temporada volem que sigui un acte contra l’oblit. I a més, veure aquestes històries ens farà també més tolerants. Així, aquest any, els nostres artistes ens faran viatjar per un món diferent, retrospectiu, oblidat. Jo tinc la convicció que, com més avancem, més hem de tornar a l’origen. I és necessari per crear un mon millor no només per a nosaltres. També per els que vindran.” Ha puntualitzat que potser parlar de la memòria ens pot fer pensar en una temporada molt tancada, però: “és oberta, divertida, amb moltes coses diferents que estem provant. Ha reiterat el treball en equip, ha presentat i afalagat la companyia, l’equip tècnic… I comencem la temporada amb una festa d’inauguració amb un mallorquí i una valenciana. Intervindran Sergi Baus i….., que és mallorquí Una festa paritària, on un seguit d’autors escriuen una obra tancats durant dos dies, amb la premissa que al final de cada escena sigui el títol d’una cançó. I en surt  un concert sorpresa brutal que no podem dir!” En aquest sentit, ha dit que enguany la programació inclourà obres en la llengua catalana que es parla a Balears, València i altre llocs.

I COMENCEM!

La temporada comença el 28 de setembre amb La Plaça del  Diamant, que va al Grec. “És un encàrrec que hem fet a la  Carlota Subirós, que, junt amb Ferran Dordal, han fet una adaptació i dramatúrgia que ens aporta un espectacle amb tot de veus de dones. Una història que va des de les promeses de la 2a. República a la Guerra i a la humiliació del franquisme. Obrirà la Sala Gran i s’hi estarà fins al 5 de novembre.” Amb aquesta producció el TNC té la voluntat de tornar a portar a Europa una obra del patrimoni català;  interpretada en català, per donar a conèixer l’adaptació teatral d’una de les autores en llengua catalana més prolífiques i influents del s. XX.
————————————

Just l’endemà arriba  Flors i viatges de Cabosanroque, a partir de Viatges i Flors de Rodoreda. “És una instal·lació a la manera de Cabosanroque. Teníem ganes de presentar la Rodoreda d’aquestes maneres tan diferents!”  Sala Tallers, del 29/09/23 al 08/10/23.
————————————

La Sala Petita obre temporada amb una producció de Nao Albet i Jofre Borras, amb un títol sorprenent: De Nao Albet i Marcel Borràs Una història que parla de quan ells s’ajunten i es barallen com una parella artística que son. Un viatge introspectiu que vol esbrinar l’essència dels seus egos i reflexionar irònicament sobre la necessitat de parlar de si mateixos mentre exploren els límits de l’auto ficció. Un recorregut sobre una manera de fer teatre que parla d’ells i d’altres creadors. Un espectacle sobre l’essència de tota relació: l’ego. Del 5 d’octubre al 5 de novembre.
————————————

Tot seguit arriba La Tempesta,  en una versió de Roberto Garcia, també director de l’espectacle.  Presenta una versió del clàssic agosarada i visualment sorprenent amb un repartiment encapçalat per la gran actriu valenciana Teresa Lozano. Sala Petita, del 9 al 12 de novembre.
————————————

I del 15 de novembre al 3 de desembre el TNC serà ‘La Festa’.  “És un projecte que tenim, per  atendre el públic jove, fins a 18 anys. Ho fem sempre, però aquest any volem arribar mes lluny. Li vam encarregat a Mireia Feixas una obra que parles sobre sexe i va escriure una obra sobre sexe… i viagra i més! L’equip de producció  ens ha ajudat a parlar amb teatres petits que porten la producció de tota la  gira. L’objectiu es que la vegin el més gran nombre de joves possible i voltarà tot Catalunya.” S’instal·larà a la Sala Tallers
————————————

La Sala Gran continua amb: “La madre de Frankenstein, que dirigeixo jo mateixa”, diu Portaceli. I continua: “Una historia personal que vull explicar perquè és bonica. Almudena Grandes feia els col·loquis quan jo era al Teatre Nacional. Li vaig dir: vull portar una novel·la teva a escenari. I en va enviar un mail amb La madre de Frankestein!” És una coproducció  del CDN que s’estrena a Madrid i arribarà aquí del 22 novembre al 13 desembre. Compta amb un repartiment extraordinari, amb Blanca Portillo, Pablo Derqui i altres.
————————————

I ara ens parla de Les dramagturgies emergent europees. “Vam començar a Brussel·les. Enviem allà un director i directora, treballen amb l’elenc d’allà un projecte d’anada i tornada i aquest any toca França . Els portem un autor i una autora: Llàtcer Garcia i Mercè Sàrrias, i ells ens portaran un autor i autora francesos.”
————————————

Som a la Sala Petita.  De l’1 al 3 de desembre tindrem una proposta escènica de Agrupación Señor Serrano sobre la Missa de Batalla i la Missa pro Defunctis de Joan Cererols. amb dramatúrgia i direcció de Àlex Serrano i Pau Palacios. “Estem molt contents de que vinguin al TNC!“, apunta Portaceli.
————————————

La Sala Tallers presenta: Bajau de la cia. Ponten Pie. Amb idea original, concepció escenogràfica i direcció de Sergi Ots. És un espectacle visual amb l’aigua com a element essencial, que veurem del 13 al 30 de desembre. “És un retorn als orígens, a l’aigua, que és el líquid de l’úter. Una obra preciosa per a més grans de 3 anys, a partir 3 desembre. Volem activitats familiars!

Aquesta obra està recomanada pel Servei educatiu del TNC com a eina útil per a la formació i el desenvolupament cultural. Cursos recomanats: De P3 a P5 i de 1r a 4t de primària.
————————————

Seguint el “pacte de Països Catalans”, anem a Mallorca, amb l’obra de Miquel Àngel Raió Altres formes, que dirigeix junt amb Conchi Almeda. “Són petites històries de dones que van patir violència. Petites històries que poden crear un mon millor. I parla de Mallorca!ª”
————————————

Portaceli parla ara del català d’Andorra, a través de l’espectacle que ja porta el nom del país: Andorra.  És un text de Max Fritz que dirigeix l’andorrana Ester Nadal, coproducció de TNC i Escena Nacional d’Andorra. Parla de perquè un poble es pot sentir millor que un altra; de què vol dir que tothom es conegui, que tothom jutgi… “Una obra deliciosa i divertida, però també dura pel que fa a com ens equivoquem els essers humans.” De l’11 al 28 de gener. Sala Petita.
————————————

Del 18 de gener a l’11 de febrer, la Sala Tallers programa La filla de l’est, de Clara Usón, amb direcció de Norbert Martínez. La filla de l’est. Una obra que ens transporta a un continent desmemoriat, del que ja ens hem oblidat: els  Balcans. Parla de l’Ana, que té un gran futur per endavant. És la millor alumna de la seva promoció de medicina a Belgrad i la nineta dels ulls del seu pare, el general Ratko Mladic, a qui ella adora. Una nit, a Moscou i només amb 23 anys, l’Ana agafa la pistola predilecta del seu pare i pren una decisió que marcarà la vida de la seva família per sempre. Un espectacle que parla dels bombardejos, del drama dels refugiats i de l’extrema dreta.
————————————

I arriba Tanatologia, de Xavier Uriz i direcció de Carlota Ferrer. Sala Petita de l’1 al 4 de febrer.  Què passaria si desitgéssim posar fi a la nostra vida i fóssim valorats per un algoritme que dictamina si som aptes o no per a fer-ho? En un futur proper, els suïcidis augmenten fins a adquirir categoria de pandèmia. Per combatre la situació, el govern crea la Divisió Nacional de Psicotanatòlegs, experts en decidir qui es pot suïcidar i qui no.

Tanatologia, que va guanyar el X Premi Llorenç Moyà de Teatre de Binissalem, és una obra sobre el suïcidi, la identitat i la memòria, i una acurada reflexió sobre la vida i sobre la mort. “La vaig veure a Mallorca, al Teatre Principal, i la vaig trobar extraordinària. Parla de la llibertat de tots, reflexionant també sobre la de la gent que necessita suïcidar-se,” diu Portaceli.
————————————

Tornem a Sala Gran on trobem Els Watson, de Laura Wade, amb direcció de Josep Maria  Mestres. Portaceli la descriu com: “Una obra especial gracies al moment que estem vivint. És una obra grossa, amb 18 personatges. I hem pensat que, si algú pot fer això és la pública. Hem tingut una mica mes de possibilitats econòmiques al pressupost cultura i hem rebut una mica més. Fa molt de goig veure 18 artistes!” Del 8 de febrer al 17 de març.

I ara reproduïm un text de Mestres sobre l’obra:

“Aquests personatges d’Els Watson, la novel·la inacabada de Jane Austen, han hagut d’esperar més de dos segles perquè algú els portés a l’escenari per acabar d’explicar la seva història, just des d’allà on l’havia deixada l’autora. Però us asseguro que ha valgut la pena! Quina festassa organitzen juntes Jane Austen i Laura Wade! Quanta intel·ligència, sensibilitat i sentit de l’humor! I quant de teatre! M’agrada pensar en Els Watson com un regal lluminós que tenim moltes ganes de fer a l’espectador. O sigui que com menys coses n’expliqui, millor. Diré només que aquell tòpic que diu ‘un clàssic rabiosament contemporani’, aquí, hi escau d’allò més. És molt boja, molt divertida. Una preciositat!” I un repartiment de luxe!
————————————

La companyia valenciana El Pont Flotant porta al TNC Acampada,  un simulacre d’allò que podria passar si 6 amics amb cultures i capacitats diverses decidissin passar un cap de setmana junts a la muntanya. Com els afectarà l’entorn? Seran capaços d’assumir o de superar els seus límits? I el públic? Serà capaç d’escoltar entre el soroll, de comprendre més enllà de les paraules i d’imaginar allà on no arriba la vista?

Un exercici honest de teatre i diversitat que consciencia sense dramatismes i amb sentit de l’humor, i que robarà el cor als espectadors, creat per una ompanyia valenciana que han guanyat tots els premis!. Un espectacle molt bonic que parla de la diversitat, amb excel·lència i amb contingut social. Ens fa molta il·lusió tenir-los. Un espectacle juvenil que podrem veure a la:

Sala Tallers
Del 15 al 25 de febrer del 2024
————————————

I a la Sala Petita, del 29 de febrer al 31 de març, Joan Yago (autor) i Mònica Bofill (direcció) porten al TNC les seves Entrevistes breus amb dones excepcionals. “Una obra sobre la llibertat i com assumir la llibertat més absoluta, ara, que estem obligats a viure una llibertat amb moltes ports i angoixes. El Joan ens dibuixa un mon tremendo i molt bestia de cap on podríem anar.”

Amb Muntsa Alcañiz i Mònica Almirall
————————————

Portaceli assenyala que: “Ja sabeu que ens agrada el circ i que nosaltres hem donat suport al circ quan hem pogut, perquè és un art que mostra, per arreu del mon, meravelles escèniques. I també sabeu que hem donat suport a les dones. Doncs portem la companyia Ino Kollektiv, una companyia de circ tota formada de dones, i el seu espectacle Ino, a la  Sala Tallers, del 2 al 22 de març. És un espectacle ple d’espectaculars torres altes formades per dones, cosint petites històries. 
————————————

Arribem a un espectacle amb un títol suggerent: El Paraiso de les Negros, amb idea i direcció María Pagés i El Arbi El Harti. “És un espectacle preciós que interpreta la Maria i un grup de músics. Hem de puntualitzar que no es parla de negres en el sentit del color de pell, sinó de les persones que no poden explicar la seva història al mon; els que no compten per res. És un espectacle de dansa, ja sabeu que ens un art que ens agrada molt al TNC!”

Del 22 de març al 24 d’abril, Sala Gran.
————————————

“COSES DIFERENTS”

Entrem ara a un apartat nou que Portaceli descriu com a “Coses diferents que teniem ganes de fer.” Només hi ha un espectacle i ja té les entrades exhaurides! Es tracta de:I ran: dona, vida i llibertat. I és un homenatge a las dones iraneses amb direcció i coordinació de Carmen Domingo. Reproduïm la sinopsi:

La mort de Mahsa Amini sota custòdia policial el 16 de setembre passat va suposar l’arrencada d’una onada de protestes en defensa de les llibertats de les dones no només a l’Iran, sinó també a nivell internacional. Encara avui, els informatius es fan ressò dels esdeveniments diaris i ens traslladen imatges dels manifestants que desafien les autoritats portant els hijabs a la mà. Des del TNC volem sumar-nos al seu crit: “Iran: dona, vida i llibertat” amb una jornada dedicada a la seva poesia, a la seva cultura i a les dones iranianes.

Dues dones iranianes ens explicaran com la política influeix en la vida de tothom i, especialment i d’una manera molt cruel, en les dones. Assistireu a lectures de poemes i de textos i a una actuació de música popular iraniana. “A mi m’impressiona molt! A l’Iran, les dones, com que no poden ser felices, no poden parlar de gairebé res i tampoc poden cantar! Però malgrat tot, estimen el seu país i escullen sempre tornar dels seus treballs a llocs més lliures.

“És com una necessitat de intentar parlar.ne i portar-hi la llibertat.  I passa a un país on les nenes, al col·legi, no poden parlar amb les companyes perquè no poden tenir amigues. I que arriben a penjar els homes que intenten ajudar les dones! N’hem volgut parlar i recolzar aquestes dones iranianes.”

Sala Tallers, dia 9 de març.
————————————

De l’11 al 14 d’abril, la Sala Gran acollirà el Festival ZIP! Cinc dies en els quals el TNC es converteix en un punt de trobada amb funcions, xerrades i exposicions per fer visibles companyies, creadors i creadores. Porta el títol de Una exploració de l’amor, i té l’amor com a protagonista. El ZIP arriba a la seva 2a. edició amb cinc propostes que exploraran tots els racons i les escletxes d’aquest tema universal.

Espectacles d’escena híbrida, investigació i nous llenguatges escènics. El ZIP obre les portes a les companyies locals i de fora per exhibir els seus treballs en una nova relació amb tots els possibles espais del teatre. Cinc dies en els quals el TNC es converteix en un punt de trobada amb funcions, xerrades i exposicions per fer visibles companyies, creadors i creadores. De moment, estan confirmats:

Alberto Cortés – Díptico de los Montes Románticos: El Ardor & One night at the golden bar
Núria Güell – Boleros, 2008-2024
Juan Miranda – Quan jo dic amor
La Ribot – DIEstinguished
Concert
I també un concert sorpresa!
————————————

Anem ara a la Sala Gran que presenta Els criminals, de Ferdinand Bruckner i direcció i dramatúrgia de Jordi Prat i Coll, del 18 d’abril al 26 de maig. En Prat i Coll en fa una versió que, després d’Els Jocs Florals de Canprosa i de La Rambla de les floristes, promet tornar-nos a sorprendre. Coneixerem un reguitzell de personatges que comparteixen edifici han comès un seguit de delictes que posaran al descobert els errors de la justícia i els límits de les administracions amb l’ús i abús del poder. Una obra crítica i plena d’intriga que planteja temes com l’avortament, els delictes de llibertat sexual, la pena de mort o la corrupció i l’arbitrarietat de la justícia.

Reproduïm un text del director:

“Ens van donar una democràcia feble i indefensa, i el nostre deure, el nostre gran i únic deure com a ciutadans era el de fer que aquesta democràcia fos forta i vigorosa.” Aquestes paraules les fa dir Ferdinand Bruckner no a Els criminals (1928) sinó a Les races (1933). Les he volgut incloure en la lliure dramatúrgia de l’espectacle perquè, en aquests darrers temps que hem viscut i vivim de judicis i sentències, alguna cosa sembla trontollar fort encara en el nostre tercer poder.

Els criminals ens permet interpel·lar-nos sobre quin grau de criminalitat estem disposats a assumir, sobre què entenem per just i què no, sobre com ens desfermem en allò frívol… Entre estances, jutjats i cabarets de jazz s’esdevé una proposta escènica feta de múltiples teatralitats eròtico-jurídiques, ja coneixeu la meva dèria de jugar a fer teatre, que no eviten cap temàtica espinosa. Mentrestant però, com a ciutadania i com a espècie, tal com va passar a la República de Weimar, som incapaços d’ensumar l’inversemblant horror vinent que ens podria arribar a occir.” Amb un repartiment de vora 20 artistes.

Jordi Prat i Coll
————————————

I ara parlarem dels 365 dones l’any, de Marina Ginestà i Coloma, una lectura dramatitzada que parla de lla invisibilització de les dones.  “És una obra que ha crescut molt, des de la primera concepció. Es diu 365 dones l’any perquè no volien que quedes cap dia per visibilitzar les dones. I com que totes estan invisibilitzades, volem parlar d’elles!” Explica que inicialment ho volien fer al Born, fora de les portes del TNC. “També volíem connectar amb el Teatre Amateur de Catalunya, que és d’on venim tots i totes! Hem connectat i els hem donat l’obra perquè la programin a les seves seus.” 

Només el 9 d’abril, al Centre Cívic Sant Agustí
————————————

Una altra proposta nova és Barcelona calling Beirut, que serà a la Sala Tallers del 20 al 28 d’abril. 

“Volem descobrir què passa teatralment en un dels països culturalment més actius de la Mediterrània, el Líban. Per això durant una setmana el TNC es convertirà en la casa del Líban amb Barcelona calling Beirut.” Algunes de les companyies i artistes convidats seran: Zoukak Theatre Company, un col·lectiu dedicat al teatre més social i polític que busca la reflexió col·lectiva com a arma contra la marginació; Chrystele Khodr, una performer en desacord amb la lectura idíl·lica del model nacional; i Hannane Hajj Ali, artista iconoclasta que ens explicarà la història de quatre dones del món àrab que no volen seguir els estereotips per als quals han estat educades. “Serà una setmana per apropar-nos a Beirut des de la Sala Tallers, els Jardins… Fins i tot descobrirem gastronomia de Beirut!” Hi ha teatre, dansa, lecctures, concerts… “Un projecte que esperem repetir en properes edicions amb el focus posat en Palestina i Egipte.”
————————————

I ara anem al teatre per als més petits, als que els ofereixen una Biblioteca de la Curiositat Infinita.  I com que no ho faríem millor, deixem que us ho expliqui Marga socies, creadora de la proposta.

Biblioteca de la curiositat infinita
De petita llegia, llegia molt i anava a la biblioteca. La recordo com un món de passadissos i estanteries gegantines, un lloc màgic carregat d’històries, lletres i preguntes que em permetia aspirar a altres realitats. Els llibres eren portes obertes a la llibertat. Com quan vas al teatre, jo anava al llibre. Anys més tard, quan ja era gran, va arribar la comunicació digital i amb ella la desviació de l’atenció i la pèrdua de la lectura profunda. Això té conseqüències i no només per a mi. No em podia imaginar les meves filles creixent en un món sense aquests referents de paper. I em vaig inventar una biblioteca. Una biblioteca sense llibres que fes venir ganes de llegir.

Marga Socias

També diu que: Els llibres són portes a la llibertat

La Biblioteca de la curiositat infinita és un lloc que pot ser habitat. Un indret màgic on els llibres es converteixen en portals cap a mons poètics i fantàstics que esperen ser descoberts. Us convidem a recórrer aquest espai excepcional per descobrir tot el potencial d’aquest magatzem d’històries. Una biblioteca que s’alimenta de preguntes, on trobarem unes bibliotecàries singulars i on els llibres, més que llegir-se, es viuen. “Un espectacle que ajuda  que la cultura formi part de les persones, des  de la seva infància.”

Taller Pintura del  04/05/24 al 19/05/24
Menors de 3 anys, gratuït
Preu general: 10 € adult – 8 € infant, Escolar7 €

Horaris
Dissabte a les 17 h
Diumenge a les 12 h
Dimecres, dijous i divendres de 10 h a 12.30 h (funció escolar)

Anem a Tarragona a descobrir una coproducció de la Sala Trono de Tarragona amb el TNC, Porta el títol de Amnèsia i l’interpreten Mercè Arànega, Màrcia Cisteró, Míriam Iscla, Victòria Pagès i Joan Negrié. La comèdia tracta de la memòria i de les dificultats d’entendre’s entre els diferents membres d’una família; sobretot a l’hora d’enfrontar-se al fet que la mare necessita ajuda a partir d’ara perquè ja no podrà viure sola. L’espectacle és del dramaturg argentí Nelson Valente, que ja ha treballat amb la Sala Trono en altres ocasions. Es l’obra que tanca la Sala petita.

Del 9 de maig al 2 de juny
————————————

Portaceli ens parla ara de Baby no more, creació de VVAA Col·lectiu i amb direcció d’Anna Serrano Gatell. “És una obra que també parla de la memòria. Recordo que em van venir a veure i em van dir: Nosaltres volem parlar de quan érem joves. I és clar, vaig pensar que seria des de la infància perquè eren prou joves! És un espectacle que parla de què fer per fer un espectacle, com  parlar amb la companyia…”  

El VVAA Col·lectiu és una companyia resident al TNC i estaran a la Sala Tallers del 16 de maig al 2 de juny.
————————————

S 62°58’, W 60°39’. Aquest títol tan estrany vol dir: South 62 degrees 58 minutes, West 60 degrees 39 minutes, i és una creació de Peeping Tom, amb direcció de Franck Chartier, que anirà a la Sala Gran del 6 al 16 de juny. Coproducció amb el TNC. Parla de com es creen històries diferents, com ara aquesta en què un vaixell queda clavat, des del teatre. Parla doncs del teatre, de la seva gent, de com es fan les històries.

Del 6 al 16 de juny
————————————

Portaceli ens presenta ara TDDAY, del projecte Between Lands, que també es podrà veure només un sol dia. Forma part d’un grup de teatres europeus que escriuen la seva pròpia obra i enguany ens ha tocat al TNC. L’interpreten Martha Balthazar, Alessandro Berti, Tiago Correia, Daniela Feixas i Cédric Orain, amb direcció Chloé Dabert.

El projecte Between Lands, liderat pel TNC, estableix sinèrgies entre els teatres europeus participants: KVS (Brussel·les), Comédie de Reims (Reims), Teatro Nacional Sâo Joâo (Porto) i l’Emilia Romagna Teatro (Bologna, Mòdena i Ferrara). Per continuar promovent la dramatúrgia contemporània i generar un impacte sobre comunitats diferents, cada any s’organitza el TDDAY (Theatre Democracy Day).

Durant quatre temporades, i en residències d’escriptura organitzades cada any per un dels teatres membres, el TDDAY ajunta autors i autores de nacionalitats diverses per treballar temes com la colonització, l’adolescència, la violència de gènere i els sensepapers. Aquesta temporada la temàtica és la violència contra les dones i el TNC és el teatre encarregat d’acollir els autors. Denise Duncan és la dramaturga escollida per representar el TNC.

L’objectiu és escriure obres curtes, de 15 minuts, que formaran part d’una obra col·lectiva que es representarà als diferents teatres del projecte Between Lands. A més, les obres -traduïdes al flamenc, francès, català, italià, portuguès i anglès- formaran part de la Biblioteca de la Democràcia, que serà accessible i oberta a tothom. Portaceli ha avançat que, per a l’any que ve, es crearà una companyia del TNC en exclusiva per fer aquestes representacions.

Enguany ho veurem el 8 de juny, a la Sala Tallers.
————————————

I acabem amb  What the foc?!, de Gerardo Salinas i Junior Mthombeni, i direcció de Junior Mthombeni. “Un foc amb mil cares i històries que connecta Catalunya amb Àfrica, l’Amèrica Llatina i el món!”

Arran de la relació engegada amb altres teatres europeus gràcies al projecte Between Lands, el TNC proposa un procés de creació artística col·lectiva internacional. L’any 2021 Junior Mthombeni i Gerardo Salinas, del teatre KVS de Brussel·les, van presentar Dear Winnie al Festival GREC. Una obra multidisciplinar sobre Winnie Mandela i Europa amb repartiment afro-europeu. Ara, Mthombeni i Salines presenten What the foc?!, un projecte teatral creat des de zero amb artistes molt diverso

Els participants, escollits a través d’una convocatòria oberta, van dur a terme uns tallers laboratori que han estat la llavor d’aquesta peça que crea un diàleg entre l’art i la ciutat de Barcelona.

Serà a la Sala Petita, del 4 al 14 de juliol
————————————

Carme Portaceli s’acomiada dels assistents després d’un torn de preguntes de la premsa, que ja el deixem perquè no sé pas si encara hi sou!  Ah, però anoteu que si compreu un abonament, enguany tindrà un 49% de descompte. Pel que fa a les entrades generals, els preus que s’han mantingut durant 4 anys fan un petit canvi de 3 euros, indispensable per poder continuar.

Doncs ja podem fer els plans!!!