La companyia Dagoll Dagom, El Tricicle i la productora Anexa, tots junts, l’empresa 3xTr3s, ja estan instal·lats administrativament al Teatre Poliorama, del que fa anys s’encarreguen de la gestió. Demà, 30 de juny, serà el seu últim dia com a propietaris del Teatre Victòria, que passarà a mans d’Antonio Díaz -Mago Pop, tal com ja ens ho van explicar i us ho vàrem transmetre a la notícia que podeu recuperar aquí. Però aquest divendres han volgut fer el comiat oficial al teatre del Paral·lel que van comprar fa 33 anys (l’any 1986) i ens han convidat a compartir-ho amb ells. Ha estat emotiu i joiós a la vegada, perquè hem constatat que ens han ofert 33 anys de teatre, dansa, espectacles familiars, hem vist néixer els musicals catalans de gran format… 33 anys de història de casa nostra. I del Paral·lel!
En una taula on hi havia Tricicle (Joan Gràcia, Paco Mir, Carles Sans); Dagoll Dagom: (Joan Lluís Bozzo, Georgina Cisquella, Miquel Periel) i Toni Albaladejo, de Anexa, ens han passat un documental resumint tot això amb la música del Show must go on, i amb escenes que hem reconegut, com ara aquella que el Tricicle, quan representen un espectacle, sempre són a la porta de sortida per saludar i acomiadar el públic. Però de seguida ens han recordat que “seguirem units al Poliorama. Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa tenim una línia comú: fer teatre popular de qualitat en qualsevol llenguatge escènic. I allà estàvem també i allà continuarem.”
Fent una mica de història, han recordat que quan van decidir comprar el Victòria el van salvar d’una gairebé segura transformació en un pàrking: “Els propietaris eren els Germans Balagué, però el gestionaven la Sara Montiel i Pepe Tous i vàrem venir a parlar amb ells. El teatre estava en molt males condicions, però hem d’agrair l’ajuntament que ens va ajudar a fer les obres. Gràcies a això vam poder tirar endavant i construir un gran equipament que disposa d’un escenari enorme, desitjat per grans companyies internacionals que han vingut. I l’únic de la ciutat en condicions d’acollir òpera, quan el Liceu es va cremar i va haver d’aturar-se. També hem fer sarsueles…” Encara ens han dit que, com que l’escenari era tan gran, tenien una altra part destinada als monologuistes, perquè no es perdessin. “A les golfes hi van actuar Faemino i Cansado!”, recorden.
Han destacat que: “Aquests 33 anys que fa que som al teatre, lliguen amb el nom de l’empresa 3×3 i, a més, el Mago pop té ara 33 anys. És com tancar un cercle!” No neguen un toc de tristesa: “Érem joves i va ser una gran aventura per a nosaltres! Ha significat mots esforços i també molts alegries. Una d’elles ha estat contribuir en el manteniment del Paral·lel com a una via de l’espectacle.” L’Anna Rosa Cisquella ressalta que: “Hem estat uns socis que no ens hem barallat mai. No ens ha calgut votar, sempre ho dem decidit tot per unanimitat!” I també ha volgut constatar que “estem orgullosos d’haver contribuït a la transformació del panorama teatral de la ciutat. I és que hem organitzat nombroses sessions educatives a preus gairebé simbòlics, perquè fos accessible a tothom.”
També han recordat alguns dels grans noms que han passat per l’escenari del Victòria en aquests 33 anys: humoristes com Pepe Rubianes, Jordi LP, Las Virtudes, El Brujo o Globomedia; músics de com Albert Pla, Nina, Miguel Ríos, Tomeu Penya, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i Huapacha Combo! “gent que ara omplirien el Sant Jordi!” I els nou espectacles de producció pròpia: La botiga dels horrors, Pels pèls, Cabaret tropicana, Pel davant i pel darrere, Bola de nieve, La bella Helena, Una jeta dos jefes, Mag Fest Internacional i Cabaret, a més dels set signats per Tricicle! Pel que fa al teatre musical, han recordat, com no podia ser d’una altra manera, els seus Mar i cel i Flor de nit i les exitoses produccions de fora Grease, La família irreal o Spamalot.
En total, compten que en aquests anys han tingut 7 milions d’espectadors, en un teatre que compta amb un aforament de 1.200 butaques.
Després d’aquesta exposició, ha començat una llarga tanda d’agraïments a tothom que els ha ajudat a fer-ho possible com ara l’actual gerent Josep Raja i a en Miquel “que obre i tanca les portes del teatre cada dia!”, a la taquillera més carismàtica de la ciutat… En Carles Sans ha remarcat que “estem orgullosos de deixar el teatre en unes condicions excepcionals.”
I així, amb un somriure ple de records, hem recordat junts els 33 anys d’un dels millors teatres de la ciutat “que continua obert amb una nova aventura. Nosaltres ara marxem físicamnt al Poliorama -artísticament ja hi érem- i ens hi bolcarem. Farem una programació estable i sessions golfes. També hi continuarà havent sessions escolars i el flamenc, que ja hi són des de fa temps un cop a la setmana. El teatre té una ubicació excepcional i treballarem perquè sigui el millor.”
Per acabar, Miquel Periel ens ha sorprès cantant el tema principal de Flor de Nit “l’espectacle que va inaugurar el Poliorama fa 33 anys. Li desitgem tota la sort del món al Mago Pop!”, ha dit. I hem anat a brindar tots junts pels 33 anys meravellosos que ens han fet passat i pels que vindran.
LA NOVA PROGRAMACIÓ DEL POLIORAMA
Perquè quedi clar que no marxen gaire lluny, ens han avançat la nova temporada que ja tenen preparada i tancada del Teatre Poliorama. Comença el 12 de setembre amb La Llamada, musical amb idea, creació i direcció de Javier Calvo i Javier Ambrossi, “los Javi’s”, que es va estrenar el 2013 al vestíbul del Teatro Lara, de Madrid i que no ha parat de triomfar… i de créixer! El mes de setembre ja els vàrem tenir al Poliorama amb una escenografia renovada, protagonitzat per la cantant catalana Nerea Rodríguez. S’hi estaran fins al 9 de setembre.
Del 2 d’octubre al 3 de novembre vindrà la nova producció de La Plaça del Diamant, de l’Escola Eòlia, protagonitzada per alumnes de l’escola i amb direcció i dramatúrgia de Paco Mir. L’espectacle ja ha viscut una temporada d’èxit al Teatre Victòria.
I torna el musical Maremar, producció de Dagoll Dagom amb direcció musical de Andreu Gallén i direcció de Joan Lluís Bozzo. La història d’un pare, una mare i una filla que lluiten per retrobar-se. Un gran espectacle amb cançons de Lluis Llach, que també es va estrenar al Poliorama i ara ‘torna a casa’, del 9 de novembre al 12 de gener.
La producció del TNC i La Brutal que es va estrenar a la Sala Petita del TNC el maig del 2018 amb entrades esgotades, La importància de ser Frank, s’instal·larà al Poliorama del 16 de gener al 15 de març. Amb un elenc d’alta volada, dirigits per David Selvas.
La temporada acabarà amb T’estimo si he begut, una coproducció de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre. És una adaptació que ha fet Claudia Cedó a partir de contes d’Empar Moliner, amb direcció també de David Selvas. L’interpretaran les actrius de T de Teatre. Del 21 de març al 7 de juny.
EL PETIT POLIORAMA
No tenim la informació completa, però podem avançar que els diumenges al matí hi haurà Concerts Familiars del 17 de novembre al 12 de gener, amb Rock en Família; Sant Andreu Jazz Band, Beatles for Kids i El pot Petit.
I els espectacles Jo vaig amb mi (del 26 de gener al 15 de març) i Dansa per Tutti, del 15 de maig al 31 de juny.
Només ens queda felicitar-los per la feina ben feta i desitjar a tothom una molt bona temporada, als que continuen i al gran Mag que comença. Des d’aquesta revista els seguirem, els recolzarem i us ho explicarem.