Els Buonaparte torna a Barcelona després d’exhaurir localitats la temporada passada i enmig d’una gira que apropa la proposta a més de 20 teatres de Catalunya i Balears.
Es tracta de la primera producció del Teatre Akadèmia que fa el salt a una sala de mitjà-gran format de Barcelona i reforça la tasca d’aquesta sala de proximitat per a consolidar produccions i públics.
- Sílvia Munt dirigeix aquesta comèdia històrica de Ramon Madaula.
En paraules de la directora:
Com ja explicava Woody Alen a Match Point, massa vegades la història i les històries: esdevenen per una successió de casualitats impossibles de controlar. ‘Som producte de l’atzar i la necessitat’, deia Jacques Monod, i individualment i col·lectivament no tenim més remei que acceptar-ho. A Espanya, l’any 1808, les cartes que van determinar la deriva de tot un país per a segles; es van jugar una nit a Vitòria en una intensa conversa entre dos germans i un mameluc. Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep, llavors rei d’Espanya: es troben in extremis quan aquest fugia espaordit cap a França després de la derrota de Bailèn. Mai s’ha sabut exactament què es van dir, però el fet és que l’emperador va “convèncer” al seu germà de: continuar amb l’àrdua empresa d’educar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat; a aquest país d’incultes esclafats per la religió i els Borbons. Però el destí és tossut i va durar el que va durar…
Ens trobem doncs en una cambra d’hostal, on han localitzat una banyera per apaivagar els nervis de Napoleó. Rustam, el seu mameluc, que sempre l’acompanyava i li cobria quasi totes les necessitats, l’està omplint, i arriba: “Pepe Botella”, Josep Bonaparte.
Comença aquí un combat dialèctic esmolat i rigorós, on la història s’anirà escrivint, però per sota anirà apareixent, quasi com una gran farsa, tot allò que s’amaga: els desitjos, els complexos fraternals, les inseguretats, l’idealisme més pur barrejat amb la fragilitat més humana, convertint l’un i l’altre, en un cúmul de carències i de necessitats, escoltats per un servent que s’ho mira i interfereix amb sàvia supervivència.
És una obra d’actors, de gran intensitat física i emocional on la intel·ligència anirà intentant obrir-se pas dintre dels imperatius gairebé vodevilescos de la situació. És una comèdia plena de les bones raons que amaguen les virtuts i els pecats més inconfessables.
Sílvia Munt
Sinopsi
Després d’envair la península Ibèrica i destronar els Borbons, Napoleó Bonaparte asseu en el tron d’Espanya i de les Índies el seu germà gran Josep. José I arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808. El dia 29, nou dies més tard, la victòria de l’exèrcit espanyol a Bailèn, provoca revoltes contra el nou monarca que l’obliguen a fugir de Madrid.
Josep es refugia amb la seva cort a Vitòria. Napoleó, assabentat de la fugida del seu germà, viatja de París a Vitòria per exigir-li el seu retorn immediat a Madrid. Els dos germans es troben la nit del 5 de novembre en una casa pairal als afores de Vitòria.
Estaven sols, no hi va haver testimonis; però tot fa presagiar que va ser una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances…