18 d’abril al 26 de maig ja es podrà anar a veure al TNC ‘Els Criminals’ de Ferdinand Bruckner. En Jordi Prat i Coll en fa una versió que, després d’Els Jocs Florals de Canprosa i de La Rambla de les floristes, promet tornar-nos a sorprendre. Coneixerem un reguitzell de personatges que comparteixen edifici han comès un seguit de delictes que posaran al descobert els errors de la justícia i els límits de les administracions amb l’ús i abús del poder. Una obra crítica i plena d’intriga que planteja temes com l’avortament, els delictes de llibertat sexual, la pena de mort o la corrupció i l’arbitrarietat de la justícia.
L’obra ens interpel·la sobre quin grau de criminalitat estem disposats a assumir i sobre què entenem per just i què no.
Ens presenta un reguitzell de personatges que comparteixen edifici han comès un seguit de delictes; que posaran al descobert els errors de la justícia; i els límits de les administracions amb l’ús i abús de poder. Una obra crítica i plena d’intriga que planteja temes com l’avortament, els delictes de llibertat sexual; la pena de mort o la corrupció i l’arbitrarietat de la justícia.
Reproduïm un text del director:
“Ens van donar una democràcia feble i indefensa, i el nostre deure, el nostre gran i únic deure com a ciutadans era el de fer que aquesta democràcia fos forta i vigorosa.” Aquestes paraules les fa dir Ferdinand Bruckner no a Els criminals (1928) sinó a Les races (1933). Les he volgut incloure en la lliure dramatúrgia de l’espectacle perquè, en aquests darrers temps que hem viscut i vivim de judicis i sentències, alguna cosa sembla trontollar fort encara en el nostre tercer poder.
Els criminals ens permet interpel·lar-nos sobre quin grau de criminalitat estem disposats a assumir, sobre què entenem per just i què no, sobre com ens desfermem en allò frívol… Entre estances, jutjats i cabarets de jazz s’esdevé una proposta escènica feta de múltiples teatralitats eròtico-jurídiques, ja coneixeu la meva dèria de jugar a fer teatre, que no eviten cap temàtica espinosa. Mentrestant però, com a ciutadania i com a espècie, tal com va passar a la República de Weimar, som incapaços d’ensumar l’inversemblant horror vinent que ens podria arribar a occir.” Amb un repartiment de vora 20 artistes.
Jordi Prat i Coll
Els Criminals’ de Ferdinand Bruckner
Direcció i dramatúrgia Jordi Prat i Coll
Traducció Kàtia Pago
Amb Eric Balbàs, Joan Carreras, Jan D. Casablancas, Carme Milán,
Neus Pàmies, Cristina Plazas, Maria Rodríguez Soto, Carles Roig, Maria Santallusia,
Kathy Sey, Lluís Soler, MarcTarrida Aribau, Guillem Valverde
Músics Jordi Cornudella (Pianista), Jordi Santanach (Clarinet / Saxo),
Dick Them Hartmann (Contrabaix)