La companyia Els Pirates Teatre, que viu, es cuida, programa i s’estima El Maldà, fa el salt per primer cop a un teatre més gran, l’ONYRIC Teatre Condal, per representar el seu primer musical de gran format Les feres de Shakespeare, una adaptació lliure de L’amansiment de la fúria, de William Shakespeare, amb dramatúrgia i traducció de Ariadna Pastor. Adrià Aubert signa la direcció, comptant amb un repartiment de luxe format per Laura Aubert, Lloll Bertran, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig i Jordi Vidal. També hi han intervingut Ariadna Cabiró (composició musical) i Anna Romaní (coreografia). L’obra forma part del programa del Grec Ciutat i es podrà veure del 29 de juny al 28 de juliol. Aquest dijous ens l’han presentat i ens han ofert un petit tast de l’espectacle. Acompanyaven l’equip artístic Daniel Anglès, director de l’Onyric Teatre Condal i Cesc Casadesús, director del Grec.
Casadesús ha dit que “no estic segur de si és un musical o una obra de teatre amb música. Però és un espectacle de creació fet per gent d’aquí. Un projecte que forma part del suport del Grec a les companyies de casa.”
Tot va començar en una conversa entre el Dani Anglès i l’Adrià Aubert. “El Dani ens va suggerir de fer un musical gran, perquè ja n’hem fet varis de petits. Ens va agradar la idea i l’hem pogut tirar endavant gràcies a la complicitat del Festival Grec. És un espectacle musical amb música composada expressament, però que utilitza paraules de Shakespeare amb molt de pes com a fil conductor. És una comèdia força estripada i cruel. I és també un pas important per a la companyia, ja que és el primer cop que muntem un espectacle pensant ja en un lloc tan gran! Ens ha obligat a traslladar a un espai per a 700 persones tot el que havíem après a fer per a sales petites!”, diu l’Adrià.
DE MASCLISTA, A UNA OBRA QUE DÓNA VEU A LES DONES
Ariadna Pastor admet que “ha estat tot un repte encarar un text tan masclista i adaptar-lo. El primer que vam fer va ser canviar el punt de vista del relat: donar veu a les protagonistes femenines, fent-les accionar. Al personatge de Lucenzio li hem canviat el gènere i l’hem convertit en Lucenzia peerquè pugui anar a la Universitat. Arriba a estudiar medicina, fent-se passar pel seu germà.” També han canviat el personatge del pare ‘de les feres’ per el de la mare. De fet, en Shakespeare ja posava més personatges masculins, perquè a l’època les dones no podien fer teatre i ells havien de fer tots els papers.
Presentació de ‘Les feres de Shakespeare’
Per a l’Ariadna Pastor no ha estat una traducció fàcil, però estava tan entusiasmada que fins i tot “he respectat el vers!” I és que cal tenir en compte que “de vegades, és més important el joc que fa Shakespeare amb les paraules, que el fet que estiguin en vers. Ell juga amb el tema, amb la lletra r… per posar uns exemples.”
L’obra, que se situa a la Pàdua de 1594, ha estat molt ben documentada i l’adaptació s’ha fet de manera meticulosa. “L’hem deixat a l’època ja que la ciutat passava per un moment interesantíssim, amb canvis que ens van fascinar. Era el moment de la Revolució Científica, el pas de la medicina de les supersticions a una més moderna i científica. La peça ens ha obert molts mons.” Gira al voltant d’una mare, la Baptista, que té dues filles, la Caterina i la Bianca. La Lloll interpreta la Baptista, que a l’original es deia Don Bautista i era el pare de les noies. Aquí, Baptista s’ha quedat vídua i ha de “portar els pantalons” per tirar endavant. “A les filles les hem deixat igual, però els hem donat veu, com a Luzencia.” Aquestes tres noies, que no estan còmodes a la societat que els ha tocat viure, són les feres que es volen rebel·lar. És a dir, que d’una obra a la que sempre s’ha criticat el seu marcat accent masclista, n’han fet una de feminista: “Hem donat veu a les dones i hem reforçat els papers femenins. No només segueixen esdeveniments: prenen decisions!”, afirma la Laura Pau.
Les feres… de Shakespere!
Ricard Farré assegura que “ens ho hem passat pipa! Som un equip collonut! I tenim la Lloll!” Al que l’actriu, elegantíssima amb un vestit blanc preciós de l’època, assegura que “no em va costar res dir que si, eh! I ha estat deliciós treballar amb aquesta companyia i sentir-te tan ben acollida, de seguida formes part del joc. Jo ara ja sóc un Pirata, també. Ni noia Almodóvar ni de Woody Allen! L’adaptació es brillant i el muntatge està fet amb seny i rauxa, que és el que tenim els catalans. És deliciós, per sucar-hi pa! Pel que fa al personatge: “Ella projecta a les filles el que ella no ha pogut fer. I es comporta com un home!” Li preguntem per la relació entre la mare i les filles i la Lloll ho descriu amb la paraula: “Ui, clatellots! Ella està sola en l’educació i s’ha de fer respectar. I procura que els ensenyin ciència, anatomia… que no es trobin com jo, que m’he quedat sola!”
Hi ha un problema: Bianca, la petita, té un pretendent, que l’interpreta l’Arnau Puig. Però no poden tirar endavant el festeig perquè primer s’ha de casar la filla gran. “I costarà, perquè és una autèntica fera, a la que a més, ja li han buscat un marit. Però ella es rebel·la.” I és que a l’obra anomenen feres a les dones que prenen decisions. La filla gran, la Caterina, l’interpreta la Laura Aubert, que canta i toca el contrabaix a escena en directe.
MÚSICA I COREOGRAFIA ACOMPANYEN ELS PERSONATGES
Per a l’ Adrià Aubert, el director, “la posada en escena parteix d’un treball de investigació del context històric per barrejar-ho amb elements actuals.” Pel que fa al format “ens ha agradat treballar amb aquest format més gran, voldríem que tingués continuïtat. Hem pogut fer més coses, té una altra visibilitat i més projecció del que estem acostumats.”
El text s’ha adaptat al mateix temps que s’ha treballat la composició musical per part d’Ariadna Cabiró, especialitzada en música antiga i les coreografies de la mà d’Anna Romaní, especialista en dansa antiga. “Hem barrejat els nostres llenguatges i les dues hem anat alhora. Però és un musical modern en el llenguatge i la música també inclou jazz, soul, swing… una barreja amb pinzellades barroques al mig.” La música vol acompanyar el text: “Primer van venir les lletres algunes divertides i altres… petites perles que ajuden a buscar l’emoció del públic”, expliquen. Anna Romani és una Pirata des de sempre ha format part de la companyia i organitza cada any el Festival Maldà en Dansa. “Aquesta producció es especialment gustosa per a mi perquè m’agrada la dansa antiga i l’he pogut aplicar a l’obra. La coreografia està en la mateixa línia que la música, que vol dir que estan al servei de l’obra i de les paraules. I fan créixer dels personatges! La coreografia l’hem treballat des dels inicis del procés de creació. Ha crescut tot alhora”, explica l’Anna.
Arnau Puig ha volgut reafirmar el caràcter d’obra per a un públic jove: “Tots tenim a la memòria un espectacle que vàrem veure als 15 anys i que se’ns ha quedat a la memòria. Si aconseguim que vinguin els joves, penso sincerament que aquest serà un dels que no podran oblidar. I els haurem guanyat per al teatre!”
I Cesc Casadesús ha tancat l’acte dient “Les feres de Shakespeare també pertany al que hem anomenat Grec per a joves. Ja farem una presentació d’aquesta secció, amb un programa paral·lel d’activitats. I una d’elles serà un cara a cara amb la companyia Pàrking Shakespeare, que fan l’obra amb el text original. Així tindrem dues mirades de l’obra!”
LA FUNCIÓ RELAX DE L’ONYRIC
Com ja és habitual a l’Onyric Teatre Condal, s’ha programat una “funció relax” durant la qual hi haurà un ambient més informal. En aquesta funció el públic es podrà moure per l’espai si ho necessita, no s’apagaran els llums de la sala ni es faran servir efectes d’il·luminació i les limitacions de soroll seran menys restrictives del que és habitual. És una funció adaptada a les necessitats específiques de col·lectius amb capacitats concretes, gent que es comunica de manera espontània o espectadors amb nadons, entre d’altres.
Tindrà lloc el dia 20 de juliol, a les 17.30 h