El Teatre Akadèmia i la companyia Els Pirates han engegat complicitats produint conjuntament La mascarada, una adaptació d’El burgès gentilhome de Molière, que per a la companyia conductora d’El Maldà té un significat emotiu: l’havien muntat l’any 2002 quan encara estaven estudiant. Adrià Aubert, que ara dirigeix l’espectacle, interpretava en aquella ocasió el protagonista, Tomàs Jourdain. “En guardem un molt bon record, va anar molt bé, va ser el nostre primer espectacle. Hem volgut celebrar els 18 anys de la companyia fent-ne una d’adaptació. Per això ara es diu La Mascarada“, explica l’Adrià. De seguida, però, els seus companys recorden que la interpretació de l’Adrià feia petar de riure: “Crec que ho tinc tot perdut…”, bromeja -o no- en Ricard Farré, l’actual Jourdain. L’espectacle, la primera coproducció que signa enguany el Teatre Akadèmia, es podrà veure a partir de l’11 de desembre de 2019 i fins el 12 de gener de 2020.
La trobada amb la premsa ha començat amb una petita mostra de l’espectacle: meravellós, de debò. Laura Pau, Laura Aubert, Anna Romaní i Ricard Ferré, ens han ofert un moment en què canten una cançó, en una escena plena de color, vestuari enginyós, molt de moviment i sorpreses. Més al fons, l’Ariadna Cabiró toca un clavicèmbal amagat dins d’una estructura de piano de cua de mida important i color verd poma.
La companyia ens explica els orígens de l’obra. “Al s. XVII als francesos no els agradava l’òpera vinguda de Itàlia. Consideraven que els cantants interpretaven d’una manera carregosa, que no sabien on posar les mans i que com que només es preocupaven de la veu, la història teatral no era gens creïble. I va néixer un gènere híbrid que mantenia l’obra en prosa, música en directe i moviment, sense mes pretensions.” Sota aquesta premissa, Mozart crea El burgès gentilhome, que ha passat a convertir-se en l’obra mestre del gènere comèdia-ballet.
L’ARGUMENT
Angelina Fontaine i la seva criada Nicolaua viuen amb certa preocupació i molta burla les ànsies de popularitat del seu marit. Ell, Tomàs Jourdain, tindrà dos dies per aprendre a ser una persona influent, cosa que farà amb l’ajuda del seu amic Dorante. Aquestes aspiracions topen amb les de la seva filla Lucila, que vol casar-se per amor amb el jove Claudi.
Un espectacle amb canvis de personatges constants, situacions ridícules, música en directe, corredisses i pirouettes. Una comèdia que parla de relacions familiars i socials, d’aparences i realitats, on cadascú porta la seva pròpia màscara.
ADAPTACIÓ SI, PERÒ MANTENINT L’ESSÈNCIA
Per a l’adaptació: “hem esmicolat l’obra en molts bocins i els hem desordenat. Ens hem plantejat com la volíem explicar i hem explorat llenguatges diferents. Després hem fet una dramatúrgia col·lectiva amb moltes lectures, debats, recerca de referents, actualitzacions, idees de posada en escena… L’hem escurçat perquè originàriament durava 4 h i volíem que fos més lleugera. L’hem deixat en un 80 minuts “, exposa Laura Pau. I continua: “L’argument original parla d’un home que vol ser acreditat, poderós… i quins passos ha de fer per aconseguir-ho. Sense canviar gran cosa, l’hem acostat al nostre temps. Avui Jourdain vol ser modern, influencer… Les xarxes socials hi són presents. Però no ha calgut canviar massa perquè, l’aspiració a ser important ha existit a totes les èpoques. Només fem algunes picades d’ull a l’avui en dia.” Ricard Farré diu que “hem buscat la concreció en escenes importants, saltejades perquè el públic resolgui el trencaclosques i, així, hi participi. Però és tot molt entenedor.” L’obra continua, doncs, ambientada al s. XVII.
Ricard Farré a ‘La Mascarada’
Transita, doncs, per aquest afany de poder o de ser admirat que, sovint, portem intrínsec. “Segueix sent un espectacle d’època però ple d’elements dissonants. És molt dinàmic, hi ha molta música, mot de moviment… L’Anna Romaní, coreògrafa i directora de moviment de la companyia, intervé aquest cop com una actriu més”, explica l’Adrià. Al que Ricard Ferré afegeix: “Ei: l’Adrià també actua i, sobretot, fa de músic, que feia temps que no ho feia!” Interpreta el Segond Lacai “un personatge amb algunes frases i prou…”, rectifica l’Adrià.
La Mascarada és, en definitiva, una comèdia amb música en directe, retrat d’una societat pendent de les aparences, que ens demostrarà com l’ambició de voler ser influent, tenir un determinat status social i aparentar ser el que no s’és, és un denominador comú de tots els temps. “Al final parla de posar-se màscares per relativitzar problemes familiars i amorosos, de l’afany de voler ser sempre més. El Burgès mai no en té prou.”
Bona part de la música és l’original d’El Burgès gentilhome (amb violins, flauta de bec, viola, clavicèmbal i percussió). “Som bastant fidels a la música original, però hi hem afegit alguns moments actuals, composats per nosaltres mateixos. Hem canviat el piano pel clave, el que dóna una sonoritat més semblant a la guitarra i mantenim el llenguatge barroc.” Ricard Farré la compara amb l’exitosa Les dones sàvies, també de Molière, que interpreta ell mateix amb l’Enric Cambray i que aixeca el públic amb aplaudiments des del 2016. Les compara precisament en el fet que “el text de Molière té una gran bellesa i nosaltres només gosem acostar l’argument a avui, amb petits canvis.” Un de molt perceptible és una suposada plantació d’alvocats que tenen, per poder mantenir una nutrició saludable. I més sorpreses hilarants!
Amb aquest espectacle, Els Pirates Teatre celebren també la posada en escena de 31 espectacles en aquests 18 anys. I sempre buscant la diferència d’estils, l’actualitat i la proximitat amb el públic. I la música, de la que també en són mestres!