El dramaturg Llàtzer Garcia estrenarà a Temporada Alta el seu últim text, Els somnàmbuls, una obra inspirada en Design for living de l’escriptor Nöe Coward. Serà la primera estrena d’autoria catalana d’aquesta 28 edició. Aquest matí ens n’ha parlat en la roda de premsa que s’ha celebrat a la SGAE sobre la presencia de la Dramatúrgia Catalana al Festival, que enguany assoleix les 56 propostes.
Els somnàmbuls manté l’estructura i els esdeveniments de l’obra de Coward, però modifica els diàlegs i essencialitza l’obra centrant-se només en els tres personatges principals, en contraposició als onze de Design for Living. És una producció de Girona i Banyoles. L’interpreten Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs.
“El sonámbul parla d’un trio. M’havien encarregat una comèdia per dirigir actors de Banyoles, però la comèdia no és el meu fort i vam començar a buscar. Vaig anar a parar a Nöe Coward, sabent que no el faríem, però que m’inspiraria. M’interessava molt, té textos en format vodevil amb molt de fons, parla de l’alta societat, criticant-la… Té una visió del món pessimista, que m’atrau molt”, explica en Llàtzer.
El dramaturg i director continua lloant el seu admirat Coward: “Li costava estrenar perquè parlava de temes inusuals, de trios, de l’homosexualitat… Era un avançat al seu temps i un escandalós per a la societat anglesa de l’època. Va caure en l’oblit cap als anys 40/50, però posteriorment Pinter en va fer exaltació destacant-lo com a un mestre. Se l’ha comparat amb Oscar Wilde!”
Els protagonistes d’El Sonàmbul “estan tacats en un llimbs adolescent. No saben, no volen o no poden adaptar-se al món dels adults.” I ens remet a una frase de Ingmar Bergman: El que passa a la vida a partir dels 12 anys, no té cap interès. Són, doncs, personatges que no volen canviar la seva visió sobre el món i no poden suportar-se a ells mateixos quan es fan grans.
Per a Llàtzer “la trama és molt simple: un trio d’amics, dos homes i una dona, que van canviant de parella entre ells.” Acaba sent un vodevil psicològic: “Hem agafat situacions còmiques i anem aprofundint en això. Un es lliga la dona de l’amic, s’enfaden… És una obra en tres actes en què el primer és una comèdia, el segon és més dramàtic i al tercer, torna a aparèixer la comèdia. Va i ve. Però per damunt de tot, l’obra és un cant a l’amor i a la joia de viure!“
Per a la creació: “He volgut fugir del realisme i ho hem deixat en un vodevil, que transcorre en un espai absolutament buit, en una posada en escena circular. La relació, proximitat i connexió amb el públic és molt forta perquè ens asseiem entre ells, els parlem… No els fem fer res, però són com uns amics que formen part de l’obra.”
Tampoc es pot dir que lluiten contra la societat. “Són molt egoistes, són persones als que només importen ells mateixos. Una mica és el que ens passa a tots ara.”
El títol de Sonàmbuls fa referència a que entren a la joventut com en un son etern, ja que, si desperten, ho fan malbé.
S’estrena el divendres 11 d’octubre i es podrà veure fins diumenge, 13. Les tres funcions previstes per al Temporada Alta ja han exhaurit les entrades, pel que han obert una nova sessió el dissabte a la tarda. Però cal córrer molt!
Ei: posteriorment, es farà a La Seca.