| La Sala Atrium i la Nau Ivanow van unir esforços fa cinc anys per donar suport a la creació, producció, difusió i exhibició a les joves companyies, oferint junts el que feien per separat: la Beca Desperta i l’Atrium Lab, un espai per a la creació a la Nau i la difusió posterior a l’Atrium. La iniciativa adoptava el nom de Cicle de creació escènica DespertaLab i s’ha atorgat cada any a dues companyies de casa i una de internacional, amb el compromís d’un intercanvi d’exhibició. Avui s’ha presentat la Sala Atrium la 5a edició i els projectes que la formen, que enguany signen les companyies seleccionades Hermanos Picohueso, Pelipolaca i Los escultores del aire. El cicle es desenvoluparà del 2 de maig al 16 de juny.
Patrícia Mendoza i David Marín, representants de la Sala Atrium i la Nau Ivanow, han conduït l’acte explicant-nos alguns canvis. “Fins ara teníem un projecte de col·laboració amb la Secretaria de Cultura del Estado de Jalisco (Méxic), que enguany s’ha trencat perquè ha canviat el Govern allà. Per agilitzar el cicle, hem escollit dues companyies de casa i una tercera també de casa, però d’èxit internacional”, explica la Patrícia. Es tracta dels mallorquins Hermanos Picohueso, l’equip femení format per Pelipolaca + Les desvestides i els internacionals Los escultores del aire, dirigit per Mai Rojas. “Són una companyia amb seu a Barcelona, però el 98% de les coses les fan fora i part de la companyia també és de fora. No venen tant per d’on són sinó per l’objectiu del seu treball. I encara que no serem directament els que enviem una companyia d’aquí a l’exterior, ells participaran a un Festival nou que es fa a Costa Rica.”
Per compensar la diferència que significa no poder anar a Mèxic, David Marín ens ha explicat la solució econòmica a la que han arribat i que els ha fet força feliços: durant el temps de Residència cobrarien un sou.“Ha significat un increment del pressupost però millora les condicions de treball i ens ajuda a convenç-se’ns que la feina és molt maca, però que també ha de ser digna.”
Tant la Patrícia com el David estaven molt contents perquè, malgrat aquest canvis no voluntaris, “presentem l’edició carregats de premis!” El passat mes d’octubre el Cicle de creació escènica DespertaLab va ser guardonat amb el Premi FAD 2018 (Foment de les Arts i del Disseny) en la categoria Aplaudiment Sebastià Gasch a la Creació Emergent; la Nau Ivanow ha guanyat recentment el Premi Crítica Serra d’Or 2019, on en aquesta 53a edició el jurat ha reconegut els 20 anys de trajectòria de la Nau i ha premiat la seva aportació en la categoria de Teatre en l’àmbit cultural català. I encara més recentment, la Sala Atrium ha estat reconeguda com a Millor sala del 2018 pels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques “per introduir una decidida perspectiva de gènere a una programació que aposta per donar suport a creadores i a companyies joves amb iniciatives com el DespertaLab, projecte compartit amb la Nau Ivanow.” Doncs moltes felicitats!
 Excalibur i altres històries d’animals morts, una creació pròpia d’Hermanos Picohueso, HERMANOS PICOHUESO. Del 2 al 19 de maig.
Les tres companyies ens han anat presentant les propostes per ordre d’exhibició. Comencem, doncs, per Excalibur i altres històries d’animals morts, una creació pròpia d’Hermanos Picohueso, companyia formada per Lluki portas, Diego Ingold, Jaume Miralles i Gal·la Peire.
Ens descriuen l’espectacle com “un artilugi complicat amb molts trastets, càmeres en directe, objectes, titelles… i molta feina!” Van anar fent la feina per capes “a partir d’un joc de taula que vam crear nosaltres mateixos i al que hem a nomenat Expoli, que posaria en evidència els terribles mecanismes del poder. Ens vam anar inspirant amb històries que tenien en comú la por i la desconfiança i, ja junt amb els titelles i els artefactes, només ens faltava alguna cosa que ens posés en context, com ara un programa de televisió… ” Els ha sortit un programa d’animals fet per animals “que encara parlen de coses més estúpides que la gent!”
Així, una ovella clonada, uns rens descongelats de Sibèria a causa del canvi climàtic i una corresponsal molt ‘espacial’ són les narradores que, des de la comèdia o la farsa sàtira, ens aniran conduint per les diferents històries.
“Els animals ens ajuden a plantejar mirades diferents. Perquè… qui som a escena? Fem titelles, però no som titellaires, no en sabem prou. Tampoc càmeres… Al final potser serem esclaus dels titelles!”, diuen
Tot això amb molt d’humor i res prescindible, que farà que el públic s’enamori d’ells i del joc. Però tenim una bona notícia: el Expoli no és només atrezzo. Existeix i el podreu comprar a la sortida per jugar a casa i observar el poder des de la vostra taula.
L’espectacle es va començar a crear a finals del 2017. Expliquen que, com que venen de Mallorca i no tenen casa a Barcelona “els de la Nau Ivanow ens han acollit i hem viscut tot el temps dins la mateixa Nau. Ens han tractat com a fills!”
- Divendres 17 de maig Col·loqui postfunció organitzat per recomana.cat #mecanismesdepoder
—————————————————–
 Unheimlich , de les companyies Pelipolaca i Desvestides COMPANYIES PELIPOLACA I DESVESTIDES.
Del 22 de maig al 9 de juny
El projecte que han realitzat es diu Unheimlich i proposa aturar-nos a fer una mirada al nu femení, dins la història de l’art. L’interpreten Belén Bouso, Núria Corominas, Rut Girona i Gal·la Sabaté, sota la direcció de Irene Vicente Salas.
La història ens situa en un museu, on veiem quatre dones visitants que s’acaben convertint en cossos en exhibició: “Hem fet un viatge en què ens concentrem en la mirada al cos i a com es mira. Juguem a com es miren entre elles i a com això fa que modifiquin els cossos. També què vol dir mirar aquella obra i què sents tu al mirar-la. Són dones ja posades allà per ser mirades i proposar reflexions com ara el perquè tenen aquesta o aquella altra postura… Però volem que sigui el públic qui faci aquesta mirada. Llavors, elles expliquen quina mirada estan rebent del públic”, exposa la Irene.
Unes dones que són artistes, que alhora són públic i també són personatges del quadre… Però la particularitat és com apareixen nues: “Jo no volia que sortissin nues a l’espectacle, perquè parlem de la sensació d’elles i del públic. Per això hem resolt vestir-les amb uns ‘monos’ de color carn. Així és un nu i, alhora, és una pintura.” La directora explica que cada quadre, cada imatge pot tenir múltiples interpretacions i posa l’exemple de ‘La Maja.’ A partir d’aquí, el públic i les actrius en construiran de noves!
- Divendres 31 de maig Col·loqui postfunció organitzat per recomana.cat #LaDonaProtagonista
—————————————————–
 Mai Rojas, director de la companyia Escultores del Aire LOS ESCULTORES DEL AIRE.
La Caja, 13 i 14 de juny.
La Leyenda del Fauno i el viaje, 15 i 16 de juny
La companyia Los Escultores del Aire presentarà el mes de juny dos espectacles. Coneguts inicialment com a Mai Rojas y los Escultores del Aire, en Mai, mim i ballarí, fundador de la companyia, considera que no està sol i que és així com s’han de dir: “Som una companyia de repertori i tenim 6 peces girant,” diu.
Són dues peces diferents. La caja, interpretada per dos ballarins i dos músics: Mai Rojas, Adán Aguilar, Marc Lorenzo i Raffaella Crapio i La Leyenda del Fauno i el viaje, “que és una unipersonal d’en Mai”, explica en David. Totes dues són de teatre físic, visual i de moviment, i sense paraules.
En mai ens explica que “som de Barcelona perquè aquí tenim la nostra casa, els nostres arrels, la nostra família, la dona, els fills, les tietes… Però tots -o el 90%- hem nascut i venim de diferents països de l’Amèrica Llatina.” Explica -no se dir si bromeja- que “el nostre objectiu inicial era treballar fora perquè ens fessin cas a Barcelona. I al final hem anar tirant cap a espectacles internacionals perquè, com que no usem paraules, no tenim problemes!”·
Ho diu així com si res, però en Mai ha treballat a la companyia Cirque du Soleil i precisament és allà on va néxier el Fauno. A l’obra l’acompanya la música composada per Matias Muñoz, encara que no és en directe. La descriuen com “una Sinfonia visual en dos moviments, formada per tres peces curtes. La música és com els sentiments del personatge principal i representa el seu estat anímic. Ella et va guiant i amb ella veus si està trist o alegre. La música no es pot separar de l’acció.”
En Mai explica que l’obra va néixer quan era al Cirque du Soleil i que es va passar 6 mesos treballant-la: “fins i tot ja en deien El Fauno!” Però van venir els dubtes: “Sóc capaç de fer brillar aquest espectacle sense els llums i l’escenografia de Cirque du Soleil? I ho vaig començar a treballar tot sol, només amb una cadira.”
L’espectacle ha guanyat recentment un premi a Nova York i amb aquest ja en fan quatre: “Ara tornarem a Nova York amb La Caja“, diu.
Pel que fa a La Caja, “és el més ambiciós, volem trencar la idea que el teatre físic no s’entén.” Parla de la pèrdua i del desig de superació després de la mort d’algun ésser estimat. De com enfrontar-se al dolor, a les pors i tirar endavant: “Volem que sigui llegible amb un nivell físic alt. Les escenes estan a cavall entre el teatre i a dansa. Ens centrem en què tinguin força narrativa, sense oblidar la bellesa i plasticitat dels ballarins.”
L’obra és un viatge pels sentits que ens parla d’un grup de metges que intenta posar remei a una malaltia. En Martínez pateix un estrany trastorn psíquic, produït per un fort trauma envers el mar. Mentre passen els dies el pacient viatja cada vegada més al fons del seu món imaginari. La frontera entre realitat i ficció és cada vegada més ambigua.
Plegats anirem descobrint que no tot és el que sembla. A dins d’una caixa està el remei al seu mal, però… Què hi ha a dins de la caixa? Per què costa tant d’obrir-la? Tots tenim una caixa on guardem tot allò que no volem oblidar. Serà capaç en Martínez d’obrir la seva?
L’espectacle es va estrenar al Teatre Almeria.
- Divendres 14 de juny Col·loqui postfunció organizat per recomana.cat
I ja estem! Tots els participants de les tres companyies manifesten la seva satisfacció per haver treballat a la Nau Ivanow, “on hi ha una estructura d’ajuda i suport molt important. Mai hem tingut abans un recolzament com aquest! Tenim les claus de la Nau, tenim acompanyament i tenim un sou! Us podeu imaginar la tranquil·litat que dóna tenir un sou? És meravellós!” diuen.
I nosaltres ni tenim l’esma d’imaginar què passaria si no el tinguéssim!
Més informació i entrades a http://teatrium.cat/sala-atrium/ca/
|
