El Festival Grec continua amb força. Avui, Cesc Casadesús, director del Festival, ens ha citat per parlar-nos de l’espectacle de circ Estat d’emergència, que es podrà veure al Mercat de les Flors els dies 28, 29 i 30 de juliol, a ls 20 h.   Una roda de premsa virtual a la que hi han assistit Daniel Granados, Delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona; Àngels Ponsa, Directora General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques; Carles de la Rosa, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell i Joan Ramon Graell, director de l’espectacle.

La presència de tots aquests caps de departament ha estat deguda a que s’ha presentat també l’anomenada Producció Nacional de Circ, una de les onze mesures del Pla d’Impuls del Circ, iniciativa del Departament de Cultura i de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, que compta amb aportacions específiques de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull. El Pla també compta amb la col·laboració del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, L’Ateneu Popular 9 Barris, La Central del Circ, La Vela de l’Estruch, la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC) i Nilak, i la complicitat de diversos municipis, entitats i equipaments de Catalunya.

Cesc Casadesús ha obert l’acte amb aquesta declaració d’intencions: “Explicarem un projecte que va més enllà del projecte. Des del Festival, volem emfatitzar la nostra protecció al Circ.” I tot seguit, referint-se al títol Estat d’Emergència, ha exposat que “malgrat es va crear fa mesos, curiosament el nom té a veure amb el que ens està passant.”

Daniel Granados ha volgut refermar el compromís de la ciutat amb el circ. “Contribuir a visibilitzar el que significa el circ a la ciutat i al país i tenir un Pla Estratègic per fer-ho arribar al màxim de gent, són coses que formen  part del nou  Impuls del Circ. És un compromís històric, ja fa anys que el tenim. Podem dir que és una aposta a partir de projectes emblemàtics com ara l’Ateneu 9Barris, el Rogelio Rivel, la Central del Circ… que tenen el circ com un dels elements articuladors.”  La Central del Circ és a punt de complir 5 anys, durant els que ha promogut estratègies més enllà de l’exhibició. I és que “el Circ ho posa fàcil, té a veure amb comunicació. Des de l’ajuntament hem estat ajudant a visibilitzar-lo des de diverses activitats ciutadanes, notablement a les Festes de la Mercè.” 

Àngels Ponsa ha agafat la paraula contenta, sobretot perquè “ser aquí avui vol dir que la cultura és segura i que continuem endavant. Ens reafirmem amb la seguretat que porta anar a espais culturals.”  I sobre el nou Pla: “Després del Pla Integral, ara estem al Pla d’impuls. El nou Pla té 11 mesures i tenim una part que es deriva d’aquestes mesures: la gira, en complicitat amb un seguit de municipis que creuen en el circ. I també un conjunt de teatres que formen la xarxa i que continuarà acollint circ després del Grec.” 

I ja parlant de l’espectacle: “Tot i els temps incerts, esperem que aquesta producció tingui la complicitat del públic. Vull agrair al Grec que s’hi hagi sumat i que aposti cada cop més pel circ. També vull donar les gràcies al Mercat de les Flors, que és on es podrà veure. El circ té una capacitat de creació de comunitat, al voltant d’un fet artístic i cultural. La Producció Nacional de Circ forma part dels  projectes que s’impulsen des de l’administració i acaben sent molt exitosos. Des del departament de cultura i l’ICEC,  aquest any augmentem un 30% els recursos destinat al circ. Volem que es generi més activitat, que els acullin més pobles i que es programi més circ a Catalunya.» 

Carles de la Rosa, també parla del nou Pla: “És el resultat de varis projectes. Una ajuda del Pla d’impuls ha anat a la creació, el que és un pas endavant cap a la normalització de la visibilització. Amb el circ volem iniciar aquesta normalització que no tenim. No ha estat fàcil, la gestió ja és densa i després, ha vingut l’emergència sanitària que ha complicat les coses. Aquest és un projecte que s’ha pogut portar a terme gràcies a tothom. I sobretot al Grec i al Cruïlla, que han programat circ, amb artistes de la talla d’Alba Sarraute o  Joan Català. El circ ha de donar mostres de musculatura, mereixem una exhibició a nivell de les Arts Escèniques.”

ANEM A ‘ESPECTACLE

Joan Ramon Graell

Després d’aquests parlaments, Joan Ramon Graell, director de l’espectacle, abans de parlar-ne ha volgut exposar que “la Producció Nacional de Circ, que esperem no sigui la última, es va pensar a l’octubre per donar veu a 7 artistes d’una generació d’entre 20 i 30 anys, sobre un mon que esta en col·lapse. Vam començar a pensar en el col·lapse econòmic, generacional… i de cop va venir la pandèmia i l’hem afegit a tots els col:lapses que ja teniem.” 

I sobre la peça: “Potser és la  més contemplativa que he fet. És una peça tranquil·la a la que hi anem entrant a poc a poc. Té molta sinceritat i és com una etiqueta en una camisa. Hem posat molt d’esforç en tirar-la endavant. Tenim joves d’entre 20 i 30 anys amb una renda anual inferior a 10.000, que he de dir que és un nivell econòmic comú a les arts del circ. Hem treballat un vestuari sostenible, amb plàstic reciclat;  l’escenografia l’hem fet amb material que s’utilitza pels trapezis i per tant, es podrà reciclar…” No és fàcil, però, evitar el contacte: “Treballar a distància és difícil, però de tot s’aprèn. Fem una escena acrobàtica amb tota la distancia reglamentària. Ja que tenim l’oportunitat, és el moment d’aprendre!” 

Amb tot admet que han viscut un dels moments més difícils de la creació. “Hem fet prova a 52 artistes d’un nivell brutal: trapezistes, salts mortals, bàscula… i sorpreseta final: aquelles cintes que pengen els escaladors entre arbre i arbre.  Els acròbates no només són acròbates: expliquen vivències. Tot el material ve d’ells mateixos, parlen de les seves vivències, de la memoria, de l’amor, la ràbia per l’explotació laboral… Volem fer-ho subtilment, però hi ha vegades que la subtilesa s’escapa…”

SINOPSI
Estat d’Emergència vol mostrar-nos, a través del circ, com veuen el món i com s’enfronten als problemes d’un planeta a punt de col·lapsar-se els i les joves artistes d’avui. I que ha acabat creant-se… en plena emergència sanitària! No ha estat fàcil, però en circumstàncies difícils i molt poc habituals, Estat d’Emergència s’ha anat convertint en una realitat. La pandèmia ha acabat afegint-se a la llarga llista de crisis a les quals s’enfronten també els i les artistes: des del col·lapse ecològic fins a l’auge del feixisme o la crisi de l’habitatge.

Casadesús ha preguntat per l’Espai escènic, però Graell ha contestat: “Preferiria que fos sorpresa. Després de veure l’espectacle, si que m’agradaria que es defensés si fer espectacles sostenibles es la via o no. Nosaltres ho fem perquè creiem que és el camí. Estat d’emergència és el present i el futur de molts artistes de circ. És un moment dur, els contractes s’estan anul·lant per arreu, no hi ha seguretat.  Hi ha gent que intenta fer carrer i es fa retenir per la poli…  Tot això a l’espectacle també hi és.” 

Graell reitera que el mon esta en col·lapse i aporta una sol·lució. “En una situació com aquesta,  què podem fer? Doncs actuar des de la diversió. Si no ens ho passem bé i ho fem des de l’amor, no farem res. Ara estem en un moment en què o se salven tots o no se salva ningú!» Per al director, la seguretat ha estat primordial. “No pot ser d’una altra manera, la teva seguretat depèn de la dels altres.»

Confessa que el circ és, ja de per si, l’art del risc i de l’impossible. La producció ha tingut molts moments de perill. «Hem tingut la sort que han vingut diversos àngels a salvar-nos, un d’ells Leandre Ribera que ens deixa el local. Aprofito per donar les gràcies a  tots els àngels que ens han ajudat.»

Tot i haver molts artistes, tots són de casa: “És la primera producció gran on tots els intèrprets han sortit de l’escola Rogelio Rivel. N’h ha dos que han estat a Holanda i prou. Ens hem pres molt seriosament que fos així. N’hi ha 5 que no han actuat mai professionalment i ho faran per primer cop al Mercat de les Flors.” 

Graell reivindica que és una creació col·lectiva: “De tots els manaments de la Producció Nacional, el que més m’he saltat ha estat la direcció. Ho hem emprès d’una manera col·lectiva. Hi ha gent com Joan Arqué, Rat Serra a la coordinació tècnica…»

Arribem al torn de preguntes i n’hem escollit algunes, pel seu interès

S’ha preguntat a Graell de quina manera s’introdueix a l’espectacle el col·lapse de la Covid i perquè, malgrat tot, ho qualifica de ‘peça tranquil·la’. Graell ha contestat: “Hi ha una visió tranquil·la sobre el col·lapse perquè algunes de les coses que hem fet durant el col·lapse ha estat parar-nos i no fer res. Al final et paralitzes, però no estàs tranquil del tot. El Corona hi és com un accelerador de tots els col·lapses i vivències que ja ens travessaven. Hi és en forma de diàleg amb una generació que és la més afectada. Però no vull fer espoilers…»

Per altra banda, és un espectacle que parla del col·lapse que viu la generació d’entre 20 i 30 anys. De tots els seus col·lapses identitaris, relacionals, laborals, artístics… Des del col·lapse ecològic fins la pujada del feixisme o la crisis de la vivenda… «El joc està clar:  l’emergència de la gent emergent i l’emergència que vivim. Un estat doble perquè parla molt de la identitat, de qui són.»

Sobre les múltiples disciplines: «N’hi ha moltes i molt potents, a més d’una acceleració rítmica que et porta a les ganes de viure, que és el que necessitem.»

Quina és la reflexió?:  «La reflexió es pot fer des de la festa i l’alegria però ara és un moment de tranquil·litat, de contenció, de ràbia. Un sentiment compartit amb tothom. La gent s’hi sentirà identificada, hem volgut reflectir el sentiment actual de la societat. Ara, la reflexió també es pot fer des del fet que tot s’està destrossant. És un espectacle per a un públic a partir dels 13-14 anys i per a tothom. En ser artistes de 20 / 30 anys, els joves es veuran més reflectits ue ningú. ”

Àngels Ponsa ha tingut unes paraules esperançadores: “El Corona afecta el Pla del circ 20/21. El Corona ens ha afectat tots els projectes culturals que teníem. A l’ajuntament ens hem anat trobant amb altres ajuntaments i diputacions per evitar que la cultura caigués, i hem fet una aportació important que sobrepassa els 700.000 euros de diversos estaments. Intentem que no caigui res. Mirem de recuperar i que la cultura no es cancel·li. Estem tots al mateix vaixell econòmic. La Diputació Girona ha creat línies especials de suport a la cultura que, en cap cas, no poden ser empleades per a cap altra emergència, que no sigui cultura.»

Sobre la continuïtat de l’Impuls del Circ: “Ha de tenir continuïtat, i tant! No pot ser d’una altra manera. Hi estem tots compromesos i així ha de continuar. Ho hem de fer créixer al màxim. Aquesta setmana estem treballant per un nou Centre de Creació, aquest cop fora de Barcelona. Intentem que creixi el circ perquè ens ho creiem.”

Acabem amb la pregunta a Casadesús sobre si ja tenia el resultat de l’Auditoria que es s’ha fet als espais del Festival: “Doncs si, ja tenim l’auditoria amb les autoritzacions. Confirmo que tots els espais poden continuar les activitats als seients numerats. Ens els han aprovat tots!