Avui estem contents. Feia temps que La Perla 29 no ens afalagava amb un espectacle dirigit per l’Oriol Broggi i… s’ha trencat ‘el malefici’! En Broggi ha decidit “tornar a casa” després d’un any i mig, i ho fa dirigint Només la fi del món, un text del francès Jean-Luc Lagarce, un d’aquells autors que coneixem poc per un error de la natura, que parla d’un noi que també torna a casa. “Lagarce és molt reconegut a França i se’l compara amb Bernard Koltés. Va morir l’any 1995 als 38 anys i, en aquest temps tan curt, va escriure 25 obres de teatre, a més de diaris, cartes…”, ens situa Broggi. I continua: “La fama li va arribar precisament amb Juste la fin du monde (1990). A França és molt important, sobretot per al món amateur. Però aquesta peça és al repertori de l’Acadèmia Francesa! Vol dir que els seus texts toquen als que comencen i també als que són al punt més alt!”
Amb tot, potser el títol us diu alguna cosa. I és que a Barcelona ja es va estrenar una versió dirigida per Roberto Romei l’any 2003 a Tantarantana. “I també s’havia vist al Festival de Sitges!”, apunta Muntsa Alcañiz, una esplèndida veterana que forma part del repartiment amb Claudia Benito, Màrcia Cisteró, Sergi Torrecilla i David Vert. És una producció de La Perla 29 que podrem veure la Biblioteca de Catalunya a partir del 12 de febrer i fins al 5 d’abril. Aquest matí ens l’han presentat en roda de premsa amb la presència de tot els actors, menys Sergi Torrecilla que no ha pogut venir. També hi eren l’actor Ramon Vila, que s’ha encarregat de la traducció al català i l’ajudant de direcció,“l’imprescindible Abert Reverendi”, apunta en Broggi.
Ramon Vila, ens explica que “és una obra que ha estat molt traduïda pel món però poc representada. No és amable de llegir, però està escrita per ser dita i ser interpretada. Quan ja ho mires així, et sorprèn la potència que té! És una partitura que requereix ser explicada i respirada pels actors, dels que cal dir que ho fan esplèndidament bé. I t’entra com una pluja d’aquelles que et van penetrant. “
L’ARGUMENT
Ens presenta una família en la que un dels fills, en Louis, que va marxar fa 12 anys a voltar el món, decideix tornar a casa. En aquest temps, ha anat enviant postaletes dient que estava bé, però mai ha comunicat una adreça perquè la seva família el pogués contactar. Ara, als 34 anys, ha sabut que li queda un any de vida i sent la necessitat de donar a notícia als seus: a la mare, un germà, la cunyada i una germana. El pare ja va morir. Viuen en un poble gran, a la banlieue de Paris, d’aquells plens de cases unifamiliars sense cap gràcia.
Quan Louis arriba, i abans que ell es pugui explicar, li van recriminant coses, que ells troben naturals per aquests anys de incomunicació, però que a la vegada determinen la manera de pensar i de relacionar-se amb la vida de cadascú. Va sortint el que no s’han pogut dir durant l’absència i tot plegat fa que, finalment, Louis decideixi no explicar-los que s’ha de morir. La situació que es crea no dóna temps a la reconciliació, i opta per tornar a marxar. “És un mosaic de sentiments amb els que molta gent s’hi pot identificar. I que proposen la reflexió de si són naturals o exagerats…”, diu en Broggi, molt il·lusionat per tornar a dirigir a la Biblioteca.
PARLEN ELS PROTAGONISTES
David Vert és en Louis. “Quan vaig llegir l’obra em va fascinar… i sacsejar! És meravellosa.” Pensa que “és incomprensible que l’autor no es conegui gaire aquí. Caldria que fos més conegut i representat, entre d’altres coses perquè és el seu llenguatge és una meravella. Per exemple, en Louis és escriptor i s’expressa d’una manera molt poètica. Però la manera de parlar de la resta també és important, perquè tots van buscant l’expressió més correcta per parlar amb l’escriptor.” Lagarce és coetani de Bernard Koltès i tan conegut com ell a França. En Broggi assegura que “fins i tot és tan conegut i apreciat com Wadji Mouawad! Espero que passi com va passar amb ell quan vam estrenar Incendis, que va agradar tant que en vàrem fer més coses.”
I sobre el personatge: “Va marxar per viure la seva vida i a la família tan sols els enviava postals. Ara està en un moment en què té por a la mort i al retrobament familiar. Pel cap li van barrinant coses que les explica al públic en format de monòlegs. Pensa que no serà fàcil parlar ni serà una retrobada feliç.” I efectivament: la família li recrimina que “ets escriptor i a nosaltres no ens has dit ni una paraula!”
La Muntsa Alcañiz opina que “en Louis té molt d’interès en recuperar el concepte família, els lligams, les pulsions… totes aquelles coses que sorgixen al niu familiar. És difícil parlar d’això i ell ho fa amb gran mestria. Se t’obre un volcà d’emocions! Es nota que és un home de teatre que fa dramatúrgia des de la sintaxi, perquè ja col·loca les frases amb una estratègia dramatúrgia extremadament subtil i lúcida. I barreja el drama i la tragèdia però empra més el drama.” I pel que fa a l’argument: “És un estranger a la seva família. És narrador per a ell mateix i per primera vegada escolta els altres.”
Per a la Claudia, “la família està en un lloc on no està bé, però no saben com gestionar-ho. I és perquè no saben el motiu i no el volen saber, per resguardar-se.”
Per al David, “hi ha alguna cosa a la família que fa que ell necessiti marxar. Hi ha una incomprensió i ell té molta por a no ser estimat. Diria que quan va marxar, ja ho va fer pensant: me’n vaig perquè m’estimin.”
L’Albert Reverendo exposa que “sobre l’escenari hi ha un misteri, entre el que expressen i el que els queda a dintre. Es diuen moltes coses o se’n guarden més.”
En Louis torna, però, en un moment en què l’important per a ell és escoltar els altres, ja que fa 12 anys que no els ha donat l’oportunitat de parlar. Ha viscut un viatge emocional difícil per la malaltia, però ara està en un moment tranquil i seré.
EL PROCÉS
Diuen que la construcció de l’espectacle ha estat una meravella! Molt cuidat, sense córrer… Per a Ramon Vila “el fet que es faci aquí, amb el tarannà de La Perla 29 és meravellós!” Sobre l’autor: “He llegit la biografia de Lagarce en un diari que anava escrivint. Allà vas veient com creix i com es forma. Als 20 anys ja va crear una companyia de teatre amateur amb amics. I, més endavant, amb professionals. També ha estat director amb obres de repertori. Jo en faig un paral·lelisme amb l’Oriol Broggi, perquè ell també té una gran preocupació en què tot funcioni. Cuida la companyia, proposa obres de creació… En Lagarce va arribar a crear una editorial!”
El fet que va morir jove ha inspirat la pregunta inevitable de si l’obra era una mena d’autobiografia. Doncs no: “La va escriure un any abans que li diagnostiquessin la Sida, del que va morir. Hi ha punts autobiogràfics però no els relacionats amb la mort.”
En Ramon puntualitza que “Lagarce és molt exigent, però no és un intel·lectual escrivint. Demana una disposició del públic i els hi posa fàcil.”
En Broggi defineix l’obra com “una producció petita, sense massa llum ni escenografia ni res. Hem canviat les cortines però hem deixat la sorra i l’estora… Som a casa!”
I DESPRÉS…
Com que està tan content, l’Oriol Broggi ens ha avançat que no pensa tornar-se a aturar i que ja té pensades dues propostes per a després de Només la fi del món. Una, precisament, de Wadji Mouawad, que es diu Assedegat i que “parla de l’adolescència i de la set infinita de conèixer el món en una edat en què t’hi estàs situant.”
I en acabat, al juny, tornarà amb Eduardo de Filippo i Filomena Maturano, que és la versió teatral del Matrimonio a la italiana, “que protagonitzarà la Clara Segura i un actor napolità de debò, en Toni Laudadio, que ja va venir l’any 2012 aquí a La Biblioteca amb Questi fantasmi.”
ACTIVITATS RELACIONADES
Des d’ #AsSocPerla, proposen les següents activitats:
ASSAJOS OBERTS
Dijous 6 de febrer a les 18:30h al Teatre Biblioteca de Catalunya
Obrirem les portes d’un assaig perquè pugueu veure com es va coent la posada en escena. Us recordem que un assaig obert no és un passi general de l’obra, sinó la possibilitat de veure com es treballen algunes escenes.
Cal reservar plaça aquí
PASSI DE LA PEL·LÍCULA NOMÉS LA FI DEL MÓN DE XAVIER DOLAN (2016)
Divendres 21 de febrer a les 17h a la Filmoteca de Catalunya
La Filmoteca ha programat un passi de la pel·lícula de Xavier Dolan que es basa en l’obra teatral de Jean-Luc Lagarce. Abans de començar, alguns membres de la companyia introduiran la pel·lícula en relació a l’obra de la Biblioteca.
Compra la teva entrada a La Filmoteca de Catalunya
EL TEATRE FRANCÈS DELS ANYS 80 I 90 AMB RAMON VILA I ANNA CORRAL
Divendres 6 de març a les 18h al Teatre Biblioteca de Catalunya
Parlarem amb Ramon Vila, traductor del text, I amb Anna Corral, experta en Lagarce, sobre el teatre francès contemporani i la figura de Jean-Luc Lagarce.
Reserva la teva plaça aquí
COL·LOQUI POST-FUNCIÓ AMB LA COMPANYIA I EL DIRECTOR
Divendres 6 de març després de la funció al Teatre Biblioteca de Catalunya
Una trobada amb la companyia i el director del muntatge per parlar sobre el que haurem acabat de veure i descobrir tots els secrets que amaga la posada en escena. Conduirà el col·loqui Albert Reverendo, ajudant de direcció de la proposta.
Obrirem les portes del teatre en acabar la funció. No cal inscripció prèvia.
Doncs només em queda dir-vos que premeu aquí