Hem anat a Teatre Condal, guapíssim, renovat, amb el nou Club Onyric al vestíbul, per assistir a un tast de l’espectacle 24 hores de la vida d’una dona, que parteix d’una novel·la d’Stefan Zweig, amb dramatúrgia de Christine Khandjian i Stéphane Ly-Cuong, i que ha voltat tot el món amb èxit. Doncs ara la veurem en català, gràcies a la idea i producció de Silvia Marsó. L’interpreten la mateixa Sílvia Marsó, Marc Parejo i Germán Torres i els ha dirigit Ignacio Garcia, amb la direcció musical de Josep Ferré que, acompanyat de les germanes Edurne Vila (violí) i Esther Vila (violoncel) i Carlos Calvo –que s’intercala amb ell al piano-, toquen en directe des del mateix escenari. Els hem enxampat amb un cert neguit però amb molta il·lusió, ja que demà mateix, dia 7, faran la primera representació en català de l’espectacle. Es quedaran al Condal fins al 25 de novembre.
24 hores de la vida d’una dona és un musical inhabitual: “És un musical en essència i en molts aspectes. Però té diferents textures no habituals, com per exemple hi ha música de cambra, cabaret dels anys 30, referents a Gershwin… Una música polièstilística que es caracteritza sobretot perquè el llenguatge compositiu està fet i pensat per connectar amb l’argument,” ha dit Josep Ferré. I encara ha afegit: “La música és plena de detalls instrumentistes que ajuden a explicar la història o agafen el relleu del text.” L’autor de la música és Sergei Dreznin.
L’origen de la idea és a la mateixa Sílvia, que ja feia temps barrinava fer alguna cosa en català: “Jo sóc d’aquí, del Poble Sec, de joveneta havia treballat a l’Arnau, vaig debutar a la Plaça del Pi… Però més endavant em va anar sortint la feina a Madrid. Mai a la vida he actuat en català!” Va veure l’obra a París, se’n va enamorar i allà ja va decidir que la faria traduir per portar-la “a casa.” Va contactar amb la Roser Batalla “que ens ha fet una traducció meravellosa” i ja els tenim aquí. Daniel Anglès, director artístic de la programació d’Onyric, descriu l’obra com “una història sensual, plena de textures i seductora, amb l’afegitó que mai hem sentit la Sílvia cantar en català.” Bé, l’hem sentit una miqueta avui. I val molt la pena!
UN EQUIP ‘DE PROXIMITAT’
L’equip (actors, músics…) són tots catalans. Els tres intèrprets treballen i viuen a Madrid des de fa molts anys: “No hi ha cap altre motiu que la feina, que ens ha sortit sempre allà”, diuen. Però el cor se’ls entendreix de pensar que a partir de demà actuaran per a la gent d’aquí, que probablement els veuran molts coneguts… Hi ha també una història que commou. L’actor Marc Parejo, que interpreta El Jove i és molt conegut a Madrid per participar a sèries, havia de interpretar la versió en castellà. La va assajar i tot era a punt quant, apunt d’estrena, va tenir un accident molt gran amb la moto i van haver de suspendre i canviar l’actor. Ara, recuperat, agraeix molt a la Sílvia que l’hagi contactat per a la versió en català: “És un moment dolç ser aquí, a casa, amb els companys…” La Sílvia explica que, en català, ha fet un assaig i prou: “Però se’n sortirà, com a grandíssim actor que és.” Les germanes Vila, també catalanes, s’han incorporat a l’assaig general.
Pel que fa a l’argument, és dels que no es poden explicar. De tota manera, el programa de ma ens parla de la Senyora C, a qui se li acaba de morir el marit. Aristòcrata i farcida de pistrincs, és al Casino de Montecarlo on observa un jugador que perd tots els diners a la ruleta. Desesperat, el jove abandona el local i ella, després de seguir-lo, aconsegueix evitar que se suïcidi. Stefan Zweig fa una mirada profunda a l’Europa dels anys 30 i una crítica a l’alta societat de l’època, alhora que ens proposa reflexionar sobre els misteris de la naturalesa humana a través d’una història emocionant, tòrrida i trepidant, amb una irònica mirada a la societat i uns personatges plens de força. Mentre es debaten entre el bé i el mal i amb les passions més profundes, el Destí (L’home – German Torres), una mena de Mestre de Cerimònies, els conduirà a una situació límit per fer reflexionar als personatges i al públic. I tot això, en clau de musical diferent i amb unes músiques molt boniques: “És una obra de teatre on hi ha música, cançons i on es canta. I amb un cert humor negre…”, assegura Ferré.
ELS PERSONATGES
Zweig va triar parlar de la Senyora C, una dona de la noblesa que tenia la vida organitzada des de que va néixer. Als 18 anys la casen i quan es mor el marit, es troba en un pou i ha de prendre decisions per primer cop. “Quan és gran, s’adona que ha perdut la possibilitat de viure, el que explica que de vegades no som el què volem ser ni sabem el que volem,” explica la Sílvia.
En Marc és El Jove, un ludòpata: “una situació molt actual ja que cada vegada hi ha ludòpates més joves a causa dels jocs de Internet. Avui fins els nens estan acostumats a guanyar amb les maquinetes!” Interpreta un noi de 24 anys, també aristòcrata, que viu situacions complexes. Passa per molts estats
I l’Home o el Destí, el personatge de German Torres, “hi és i no hi és”. És l’Home Dimoni, la consciència. És un personatge pensat per fer pensar.”
NOTA DEL DIRECTOR
El director, Ignacio Garcia, no ha pogut venir a la presentació perquè era a Mèxic, a la Mostra Nacional de Teatro, en qualitat de Director del Festival de Almagro. Ha volgut, però, enviar una nota que ens ha llegit German Torres, on es manifesta “molt cofoi que l’obra es faci en català i que s’estreni a Barcelona.” I ha titllat la Sílvia Marsó “d’un dona molt valenta per apostar per un teatre musical de qualitat, d’autor, i tirar-ho endavant.” Ha comparat l’època en què Sweig va escriure l’obra i l’actual. “Europa vivia un moment extrem i ara estem també en un moment extrem i cap a la dreta. És una ocasió per reivindicar la figura de Sweig, un home lúcid, tot i que no va tenir forces per suportar-ho i es va suïcidar. Espero que ara, Europa no vagi tan lluny.”
Abans d’acabar, Sílvia Marsó ens ha reconegut que “ha estat un gran esforç refer tot el muntatge amb un nou equip, només per la petita temporada que fem al Condal. Econòmicament no compensa, però emocionalment, si. I voldria dir que, ja que hem fet l’esforç, ens agradaria treballar a teatres de ciutats com Granollers, Lleida, Manresa… No hi he estat mai! Només vaig actuar una vegada a Reus i una altra a Tarragona.” I atenció: “Volem fer bolos, programadors de Catalunya, ajudeu-nos! No puc morir sense trepitjar un escenari de Sabadell… Fa mal només pensar-ho!”, ha dit.
I per si encara cal dir més per convèncer-los, assegura que l’original és en francès i que, per tant “la sonoritat i l’accent català lliguen molt més amb l’original. I les lletres de les cançons, també. El català ha quedat molt bé!
Doncs no els fallem. La Sílvia ha acabat dient: “Una de les coses que m’han fet més feliç a la vida és poder apostar per la cultura.”
De moment són al Condal fins al 25 de novembre. I després… Senyors programadors, ja direu alguna cosa!
Entrades a onyric.cat