Eu Manzanares i la Cia. Mar Vivir tornen el 8 de febrer al Teatre Eòlia de Barcelona (c/ Bailén, 23) amb ‘El mestre i el mar’. L’obra, que es va poder veure l’estiu passat dintre del cicle Eòlia Escena, Emergent: ens explica una història que resulta familiar per la recent adaptació que se n’ha fet a la pantalla gran amb: “El mestre que va prometre el mar” de Patricia Font, que acumula ja nombroses nominacions; i que està basada en el llibre homònim de Francesc Escribano. Amb dramatúrgia i direcció d’Eu Manzanares, ‘El mestre i el mar’ recupera la història d’Antoni Benaiges. I ho fa viatjant entre el present i el passat, en un joc temporal i actoral que uneix dues generacions; -la dels joves i la dels seus avis- per subratllar la importància de la memòria.
L’argument ens presenta la Júlia: una noia de Barcelona que passa l’últim estiu a la casa del poble dels seus avis, a Burgos. Alhora, una fossa comuna de la Guerra Civil està sent exhumada molt a prop d’allà. Una nit descobreix que el seu avi, amb demència senil, amaga al pati de casa una antiga capsa metàl·lica amb records de quan era nen. El contingut de la capsa i la fossa contenen una història en comú que la Júlia està decidida a investigar. Però la memòria fugissera del seu avi i el tabú seran forts obstacles en la seva recerca.
“El mestre i el mar” és una ficció basada en la història real d’Antoni Benaiges; un mestre català assassinat el juliol de 1936 a la zona de La Pedraja, a Burgos.
Dramatúrgia i direcció: Eu Manzanares
Interpretació: Carla Alegre, Yoel Marfil, Aleida Mañas, Sandra Pece, Albert Valentín, Anna Bernal, Maria Armengol i Lucía Monteoliva
Del 08/02 al 25/02/24, al teatre Eòlia
De dimecres a divendres a les 20h.
Dissabtes a les 19h.
Diumenges a les 18h.
Col·loqui postfunció dijous 15/02 amb Sergi Bernal (documentalista) i la companyia.
Companyia Mal Vivir
L’Eu Manzanares ens ha regalat l’oportunitat de trencar el silenci, de posar veu, víscera, cor i ànima, com diu ella; de poder aportar un granet de sorra més a la reparació de la nostra (mala) memòria històrica. I la Cia Mar Vivir està decidida a fer-ho amb la fermesa, entusiasme, amor i compromís que ens caracteritza.
Nota de l’autora: QUI OBLIDA LA HISTÒRIA ESTÀ CONDEMNAT A REPETIR-LA.
“Així ho adverteix el memorial a l’entrada del camp de concentració nazi d’Auschwitz. A Espanya, centenars de fosses encara no han estat exhumades. Milers d’històries doloroses continuen silenciades, sense possibilitat de ser reparades. La generació que va viure allò està a punt de desaparèixer del tot.”
“Conec la història del mestre Antoni Benaiges des que en Sergi Bernal, un col·lega del barri, viatgés a La Pedraja (Burgos) per documentar fotogràficament l’exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil. Era l’any 2010 i, un temps després, va fer una exposició fotogràfica arrassabadora que ha voltat durant anys per arreu; obtenint grans reconeixements. Per tot el que s’hi mostrava i, sobretot, per una particular història que s’hi descobria: la d’un jove mestre català que l’any 1934 va arribar a un poblet rural de la província de Burgos; duent-los aires de lliure pensament. Durant anys vaig estar donant voltes a escriure’n una obra de teatre de ficció fins que, finalment, l’any 2020: vaig decidir-me i el projecte d”El mestre i el mar” va guanyar una de les Beques Carme Montoriol de Dramatúrgia. Un cop acabat el text, vaig decidir-me a tirar endavant la seva posada en escena. Però les casualitats formen part de la vida (com que en Sergi es topés amb la història del mestre); I fa un parell de temporades, el TNC estrenava un espectacle documental d’objectes, al voltant d’Antoni Benaiges. Però no acaben aquí, les casualitats; tot just fa uns mesos que acabava d’estrenar-se’n també una pel·lícula!”
“Decidida a què el meu projecte no morís en un calaix, vaig decidir compartir-lo amb la companyia Mar Vivir ; que l’han acollit amb tot l’entusiasme, l’amor i el compromís del món. I avui, soc molt feliç d’aportar un granet de sorra més a la reparació de la nostra (mala) memòria històrica: amb un equip meravellós, decidit a no deixar-la caure en l’oblit; com tant de dolor i silenci enterrat a les cunetes del nostre país.
Eu Manzanares