El Festival Temporada Alta i el Teatre Nacional de Catalunya han presentat aquest matí Europa Bull, el text de Jordi Oriol que dirigeix ell mateix i que ha merescut el Premi Quim Masó 2018. L’interpreten sis artistes que sumen a l’actuació diferents disciplines: Sasha Agranov (música), Anna Hierro (dansa), Carles Pedragosa (música, comunicació audiovisual i teatre), Karl Stets (circ) i Joan Carreras i Olga Onrubia (teatre). L’espectacle arribarà al TNC (Sala Petita), del 28 de novembre fins al 15 de desembre. Abans, però, s’estrenarà a El Canal, de Salt, en una única funció aquest divendres 15 de novembre.
Xavier Albertí, director del TNC, assegura que “tot i que és un text important i bàsic, com ja ho és sempre el teatre de Jordi Oriol, he de dir que també és important com s’explica. Un dels seus trets principals és que sempre té en compte el QUE i també el COM. I que fuig dels tòpics. És difícil preveure com ho explica!” I encara afegeix: “Els títols de les obres de Oriol, ja de per si són poesia.” Efectivament. I com que és un addicte al llenguatge, els títols proposen jocs de paraules enginyosos com Prometeu No Res, Un tal ímpetu vital, El títol no mata, Ara estem d’acord estem d’acord; OB-sessions, L’Empestat, Amlet. La Caiguda de l’H… aquest últim, un monòleg dirigit per Xavier Albertí i estrenat al Temporada Alta l’any 2007. “Jo sense ells dos (Xavier albertí i Salvador Sunyer, director del TA), no hagués dirigit mai!”, assegura l’autor.
L’argument va d’Europa “però a Europa hi passen tantes coses que quan et quedes en cosetes acabes sent banal, et quedes curt”, apunta Oriol. I continua: “És cert que sempre m’ha tirat la paraula. I en aquest cas, ja no tant directament en el concepte etimològic o verbal sinó en el més visual i estètic. La paraula acaba donant una musicalitat que no vull defugir.” L’obra no li va sortir a la primera: “Vaig escriure moltes ‘Europes’ que anaven caducant. Al final, m’he decantat més pel teatre poètic i visual i l’equip m’ha ajudat molt. He de dir que els autors som tots. És un espectacle de creació al que he anat aportant parts textuals i de direcció, però tothom hi ha estat contribuint, és una meravella treballar així! Quan ens ajuntem, tot agafa un sentit enorme, els llums, el decorat… El teatre és una disciplina amb molts autors!”
SOBRE ‘EUROPA BULL’
És un espectacle poètic, elegant i ple d’humor sobre les pors dels europeus, desemparats després de pensar durant molt de temps que havien trobat un refugi de les tempestes de l’economia i les guerres nacionals. Hi ha sis intèrprets però interpreten múltiples papers “haguéssim necessitat molts premis Quim Masó per tenir un intèrpret per a cada rol, però afortunadament aquests fan màgia i fregolisme!” I pel que fa a l’espai escènic: “Amb Silvia Delagneau i Max Glaenzel hem anat pensant múltiples projectes i al final hem trobat que calia donar una idea de poder.”
Jordi Oriol explica que a dalt de tot se situa un hemiscicle del Comité General de Cultura de la Comissió Europea, “una colla de funcionaris de diferents països que, malgrat són dalt de tot, ells saben que hi ha algú més amunt. De fet, a la realitat sabem que, si els fem marxar, de seguida en venen d’altres…” En aquesta línia de poder hi ha el poder econòmic, el dels diners, el dels mitjans de comunicació pervertits, poders abstractes amagats… “Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de fum. Europa està a punt de petar. És una olla de grills que intenta trobar solució i no se n’acaba de sortir. Hi ha també persones que s’ocupen de la neteja i, entre ells, també hi ha jerarquia de poder.A dalt de tot hauria els que manen del tot i no veiem, al mig, els que han de resoldre les coses i, a baix, els que treballen per sobreviure.
Paral·lelament, s’ha muntat “una mena de parc temàtic per on van passant personatges que ens recorden d’on venim, una metàfora del que està passant.” I com un Mestre que és, en Jordi Oriol ens fet una esplèndida Master Class del Mite del Rapte d’Europa, que és el que trasllada a l’hemiscicle: “Europa és una princesa fenícia està recollint flors recull flors en una platja a prop del mar Mediterrani quan Zeus, des de l’Olimp, la veu i s’enamora d’ella. Ella és de Tir, abans Líban i avui, Síria. Zeus la sedueix fent-se passar per un toro blanc molt manso, amb unes banyes precioses que semblaven la lluna creixent. A ella li fa goig l’animal, tan extraordinari, però ell la rapta, la porta fins a Creta i allà la viola. Des d’aquell moment, Europa bull… que també és una paraula que vol dir toro.” Traslladen aquest eufenisme a la reunió de cultura, perquè aquest mite és un dels símbols de la UE. Un mite força macabre!
Oriol assegura que per l’obra van passant coses que ens fan adonar de que continuem tenint el mateixos errors, tot i que ens sentim sempre superiors a d’altres continents. “La paraula Re-volució ja vol dir que donem tota una volta per anar a parar al mateix punt.”
Està molt content perquè, els intèrprets, a més de crear, actuar… fan de tot! “Els intèrprets són de diferents països, parlen diferents idiomes, venen de diferents disciplines… i això ajuda a donar la idea del mon babèlic que és Europa.”
Joan Carreras exposa que “una de les particularitats d’en Jordi i també de la seva companyia Indi Gest és que et fa feliç. És energia pura i la sinergia es crea sola. Deixes les vergonyes a casa per venir a formar equip. I ho fa tot des de l’humor i de molts tipus d’humor! Som un grup que treballem des del bon rotllo, l’empatia, et sents creatiu i ho fas tot teu. Jo estic molt content i això, segur, que es traspassa al públic.”
Olga Onrubia ha dit també que ha estat un plaer treballar amb aquest equip “d’una generositat increïble. Penso que l’espectador tindrà enveja de nosaltres! És enriquidora, es treballen diferents disciplines…”
Anna Hierro ha explicat que és ballarina “però faig molts personatges, com tots. Entrem i sortim d’una manera frenètica. El bagstage és un espectacle paral·lel! També la part musical és mot important.”
I Jordi Oriol s’acomiada dient que “hem tingut molta sort que el TNC ens hagi facilitat l’espai i el material per assajar. Des del 2018, l’equip ha anat transformant l’espectacle i estic molt orgullós de com ha quedat. I l’Albertí i en Sunyer saben que a mi em costa dir això, sempre ho estaria canviant tot… Però també he de dir que, com que l’actualitat canvia, estic segur que hi haurà actualitzacions constants des de dintre.”
PREMI QUIM MASÓ
El Premi Quim Masó de Producció Teatral va néixer l’any 2006 com un guardó en memòria de l’actor, director i productor de teatre Quim Masó, un dels fundadors de la companyia El Talleret de Salt, el Grup Proscenium, la Llibreria 22 i Bitò.
La finalitat d’aquest premi, de periodicitat anual, és impulsar la producció i exhibició de muntatges de teatre en llengua catalana que combinin professionalitat, qualitat i creativitat. Pot optar al premi qualsevol companyia o productora de teatre professional legalment constituïda amb la condició que el projecte de muntatge que es presenti no hagi estat estrenat.
El premi està convocat i organitzat per la Fundació La Ciutat Invisible i la Comissió Organitzadora del Premi Quim Masó. Aquesta segona està integrada pel seu fill, Pau Masó, Josep Domènech de Bitò, Guillem Terribas de la Llibreria 22, Joan Ribas del Grup Proscenium i Eulàlia Torrellas, representant de la Diputació de Girona.
La finalitat d’aquest premi és impulsar la producció i exhibició de muntatges de teatre en llengua catalana que combinin professionalitat, qualitat i creativitat.